Aquest mes de novembre Idensitat va presentar un projecte que va començar el 2019 i que engloba deu creacions d’art sonor, tallers, rutes i altres propostes: Sounds of Our Cities (Sons de les nostres ciutats). Idensitat és un col·lectiu de recerca i comissariat al voltant de l’espai públic i el territori des dels microprojectes artístics i les sinergies amb tota mena d’agents creatius i culturals.
Sounds of Our Cities sorgeix de la necessitat d’abordar el silenci en relació amb l’espai social i la identitat cultural. Una reflexió crítica sobre els imaginaris urbans silenciats; les memòries i les vivències sonores oblidades o esborrades sota les identitats oficials, les veus silenciades com a espai de resistència, el silenci com a posicionament i identitat i l’escolta activa a les veus i els sons d’aquest silenci. Partint d’aquí, es va obrir una convocatòria per a deu projectes d’art sonor: cinc projectes que treballessin en relació amb l’espai del barri de Sant Andreu i cinc amb el districte de Krottegem de la ciutat belga Roeselare. A causa de la COVID-19, però, alguns d’aquests projectes s’han dut a terme de manera remota i d’altres in situ en el barri.
Idensitat decideix emmarcar les residències de creació a Sant Andreu per la seva identitat pròpia diferenciada de la resta de la ciutat, una identitat marcada per la tradició industrial, la seva localització entre els marges de la ciutat i la riba del Rec Comtal i el seu creixement en els darrers anys. Per altra banda, Krottegem és un barri popular de tradició treballadora per la seva proximitat al port i a l’estació de trens a més de situar-se retirat de la ciutat. Per dur a terme aquestes deu residències, Idensitat ha treballat conjuntament amb l’ajuntament de Roeselare i els col·lectius artístics Dear Hunter i Imapct.
Amb l’objectiu de vincular les propostes artístiques amb la població local i involucrar les comunitats, Sounds Of Our Cities s’ha forjat com una xarxa de col·laboracions amb entitats i col·lectius artístics. Dear Hunter és un grup de recerca independent que duu a terme mapes d’espais urbans des de l’exploració i la comprensió directa dels usos dels espais pels seus habitants i transeünts. Juntament amb estudiants del màster de Recerca en Art i Disseny, van realitzar un taller de cartologia on van estudiar de prop Sant Andreu per ubicar els seus espais des del seu ús i experiència directa. Un mapatge que ha servit de base per a les cinc creacions i instal·lacions que s’han fet al barri. També han col·laborat amb estudiants de la Universitat d’Aalborg dissenyant una aplicació que permetés establir connexions entre les instal·lacions artístiques a Krottegem i les ubicacions i experiències sonores d’aquestes ubicacions. Així mateix, s’han dut a terme passejades, rutes i tallers sempre amb l’objectiu d’expandir-se i convertir el projecte en una xarxa amb multiplicitat de veus i propostes.
Les deu propostes de creació que conformen el nucli de Sounds Of Our Cities van ser seleccionades a partir d’una convocatòria oberta. El procés de selecció estava determinat a reunir artistes que treballessin temes com la memòria col·lectiva, la recuperació de veus i l’imaginari urbà des del treball de tècniques sonores. Així mateix, Idensitat va procurar que les perspectives, les metodologies i les visions de cada una d’elles fossin diverses i complementàries.
El procés de selecció estava determinat a reunir artistes que treballessin temes com la memòria col·lectiva, la recuperació de veus i l’imaginari urbà des del treball de tècniques sonores
Com conquerir l’espai. To plant a flying garden és una de les cinc creacions dutes a terme a Roeselare. El seu creador és Martí Madaula i en el seu cas la producció va desenvolupar-se des de l’espai íntim a causa del confinament. La seva obra parteix d’un ram de flors de taronger que el seu pare recull durant el confinament per a reflexionar sobre la relació entre espais interiors i exterior, vida interior i exterior. Relacionant aquest ram amb una fotografia de la primera flor conreada a l’espai dins una nau, explora les vivències íntimes i les històries que envolten aquella fotografia així com l’experiència del seu pare en les seves sortides durant el confinament per a tenir cura de l’hort. El resultat és un enregistrament de so i vídeo d’aquestes petites experiències i del silenci de la intimitat vers el món exterior proper i llunyà alhora.
D’altra banda, la proposta de Banu Çiçek Tülü estudia la sonoritat de la ciutat i les seves comunitats com un tot identitari. Amb el seu projecte Signals and Hums (Senyals i brunzits) produeix un paisatge sonor de la ciutat de Roeselare entenent l’espai públic com un espai sonor. Registra les diferents sonoritats, freqüències i tons per tal de defensar l’escolta activa i la sensibilitat sonora per a descobrir i entendre realitats i comunitats urbanes.
També reflexionant sobre els sons urbans, John Grzinich estudia les associacions d’idees i emocions que els habitants de Roeselare estableixen sentint els sons de la seva ciutat. Listening to the Context (Escoltant el context) planteja quines respostes associatives, visuals i cognitives produeixen aquests sons i si seria possible dissenyar l’espai urbà partint d’aquestes associacions sonores i sensitives.
Treballant també amb els sons col·lectius de l’espai públic, Researching Social Spaces through Sound (Investigant els espais socials mitjançant el so) és una obra que reflexiona sobre l’impacte del transport públic subterrani en la vida i les experiències de l’espai públic. El col·lectiu artístic Dynamische Akustische Forschung (DAF) proposa una instal·lació d’una llum de neó de rètol de metro juntament amb una instal·lació sonora d’aquest transport. Així, el resultat és una il·lusió que juga amb els símbols urbans com és el llum de neó a més dels símbols sonors a fi de reflexionar sobre l’impacte que generen aquests elements en els ritmes de l’entorn urbà.
Per últim pel que fa als projectes en residència a Roeselare, trobem l’obra Manoeuvres (Maniobres) de Marta Azparren i Pablo Martín Jones. Es tracta d’una intervenció i, posteriorment, un enregistrament en vídeo en diferents fàbriques i espais industrials en desús de la ciutat. Partint de la concepció de Susan Sontag que no existeixen espais neutrals, els artistes exploren els sons i els timbres que amaguen els diferents materials i objectes que conformen aquests espais. Tracten de recuperar i reincorporar aquests sons que han format part de memòries i històries col·lectives per a posicionar-los en un espai tan poc neutral com és l’espai artístic.
Ja a Barcelona, els dos creadors Anne Fehres i Luke Conroy van dur a terme una residència de vint dies al barri de Sant Andreu, durant la qual van dur a terme el seu projecte News From Home (Notícies des de casa). Aquest és un projecte amb el qual han treballat en diferents ciutats i on estudien els sons amb què les comunitats urbanes s’identifiquen o aquells sons singulars de cada espai urbà. Recerquen el que anomenen la marca sonora de l’espai per tal de registrar-lo i encapsular-lo en una postal amb codi QR que permet enviar i compartir el record sonor d’aquell entorn. En la recerca d’aquests sons, la connexió amb el veïnatge és central. Per aquesta raó, van dur a terme un registre sonor participatiu davant la xemeneia de Fabra i Coats on van demanar als transeünts que imaginessin el so d’aquella xemeneia en funcionament. D’aquesta manera, les postals no només projecten els records sonors des de l’experiència sinó també des de la il·lusió i l’evocació dels sons perduts del barri, però que rauen en la memòria col·lectiva. Durant les mostres dels cinc projectes, News From Home es va convertir en una instal·lació a Can Fontanet Centre d’Interpretació dels Tres Tombs on els visitants eren convidats a escriure en una de les seves postals que els artistes després remeten a direccions que han rebut a través de les xarxes socials per tot el món.
Per la seva banda, Donia Jourabchi va treballar amb un projecte ben diferenciat de la resta, ja que a causa de les restriccions de mobilitat per la COVID-19 no va poder visitar Barcelona durant el procés creatiu. Per aquesta raó, tot el procés de treball es va dur a terme de manera remota. El seu projecte, Transound, va constar d’un taller digital amb onze persones de diferents llocs on cada una d’elles va seleccionar un espai abandonat de la seva ciutat on dur a terme escoltes actives dels sons que després es compartien en les trobades en línia. Amb la voluntat de crear consciència de l’entorn i generar connexions sonores entre espai, cos i tecnologia, cada un dels participants va experimentar de manera lliure aquest taller que Jourabchi conduïa. La finalitat de l’artista era reflexionar sobre la consciència de l’entorn i la connexió amb aquest a través de l’experiència sensitiva de l’escolta així com la connexió amb aquells amb qui es comparteix aquestes experiències. El resultat va ser un arxiu en línia d’aquestes vivències i reflexions i una instal·lació al vestíbul de la Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra on compartir l’arxiu amb els visitants.
La proposta de Zsófia Szonja Illés també ha treballat l’escolta activa i la consciència sonora de l’espai però des d’una visió i metodologia diferenciada. L’artista va iniciar el projecte també de manera remota a causa de les restriccions amb investigacions sobre Sant Andreu i converses amb les dissenyadores urbanes feministes Ethel Barona, el Col·lectiu Punt 6 i treballadors socials del barri. Una vegada a Barcelona, Szonja va recórrer els marges del barri per les àrees de Baró de Viver i Bon Pastor. Durant aquestes passejades sensorials, va fer enregistraments sonors que després ha superposat a les narratives que va recollir durant la investigació en línia i la narrativa pròpia de la seva experiència. El propòsit de la seva obra és la indagació dels espais als marges i la perifèria i de les seves veus invisibles, ocultes o no escoltades. Aquest propòsit rau sobre la pregunta de si és èticament correcte la concepció de “donar veu” donat que els espais urbans i les seves comunitats posseeixen per se una multiplicitat de veus. L’artista busca acostar-se a les veus d’aquests espais sense dur a terme una conceptualització prèvia o des de la consciència de la no neutralitat de la seva posició en tant que visitant, turista i artista. Aquest projecte va ser compartit a través d’una instal·lació audiovisual a Can Fontanet i la passejada sensorial Sensing the Margins (Sentint els marges) amb l’artista per Baró de Viver.
‘CotorRadio’, el projecte de Raphael Daibert, és un podcast que recull veus i sons enregistrats per l’artista amb el cant de les cotorres com a protagonista
CotorRadio, el projecte de Raphael Daibert, és un podcast que recull veus i sons enregistrats per l’artista amb el cant de les cotorres com a protagonista. El projecte és una reflexió al voltant de la pertinència i la migració on les cotorres esdevenen centrals en tant que animals forasters presents a Barcelona i altres ciutats europees i a la vegada pertanyents dels paisatges sonors d’aquests entorns urbans. A través d’una exploració sensorial per les ribes del Besós, Daibert cerca els sentits de pertinència i resiliència a través de l’enregistrament de les veus humanes i no humanes d’aquest espai.
Per últim, el col·lectiu d’experimentació sonora In-Dialog va presentar la instal·lació Ocells Fusters a la Jungla Urbana – Woodpeckers in the Urban Jungle a Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona. Aquesta peça consistia en una xarxa de petits artefactes que mitjançant algoritmes de ressonància, repicaven contra diferents materials de l’espai generant composicions sonores. Aquesta residència es va iniciar de manera remota amb un taller amb estudiants del màster d’Art Sonor (Universitat de Barcelona) on es van dur a terme els estudis per a la construcció de la peça. Una vegada a Barcelona, el col·lectiu va dur a terme una tasca de recerca de sons urbans per tal de generar el paisatge sonor de la ciutat entenent el so desvinculat de significats culturals, entenent-lo com el que és: una vibració. A partir d’aquesta recerca, els artistes van generar una base de dades catalogant els sons per tonalitats, dinàmiques, ritmes… l’obra d’aquest col·lectiu s’enfoca en la recerca del so relacional entre humans, màquines i algoritmes. És per això, que el context de l’antiga fàbrica tèxtil de Sant Andreu va esdevenir la peça central del seu projecte en l’experimentació de noves relacions i sonoritats amb aquest espai.
Idensitat va decidir titular l’exposició de Barcelona Què amaga aquest silenci?, entenent el silenci com ho feia Susan Sontag a The aesthetics of silence: no com un buit o absència de so sinó com un acte en si mateix, un acte de resistència i, fins i tot, de drets. Una idea interessant tenint en compte que Sounds of Our Cities gira entorn el concepte del so com a mitjà pel foment de la producció artística i l’enriquiment cultural. Així, ens conviden a escoltar també el silenci d’aquests espais urbans entenent aquest silenci com un fet confrontat a aquells espais de la ciutat amb veu i so en les narratives culturals oficials.
