Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

El 2021, en temes directes

Durant l'any que ara acaba hem superat la xifra de 3.500 subscriptores, gràcies a les quals podem mantenir la revista quinzenal en paper i l'edició digital, suports on hem publicat temes que han tingut ressò i transcendència pública

| Sira Esclasans

El 2021 arriba a la seva fi. Seleccionar els principals temes informatius que hem tractat a la ‘Directa’ durant aquest any no ha estat fàcil. S’han seleccionat reportatges o cobertures vinculades amb fets d’actualitat, però també d’altres propis que hem volgut destacar com a mitjà. Hem triat entre peces que hem publicat al nostre web o al quinzenal en paper, que aquest 2021 ha superat les 3.500 subscriptores. Durant el 2021, per sort, hem pogut seguir abordant –sempre des de la limitació de mitjans d’un espai comunicatiu autogestionari i que es nodreix bàsicament dels esforços de les nostres subscriptores i col·laboradores– la realitat que ens envolta amb una òptica transformadora i, en alguns casos, el nostre periodisme ha generat debat públic i ha forçat a alterar agendes. Repassem alguns exemples.

 

Som el que produïm i consumim

Un dels temes que ens ha preocupat a la Directa aquest 2021 és la manera com produïm els aliments que consumim. Així el mes d’abril dedicàvem un número a parlar de la soja transgènica cultivada massivament a zones desforestades del Brasil, que arriba a Catalunya per convertir-se en pinso de la indústria de la carn barata, principalment del sector porcí. En el reportatge de Maties Lorente i Berta Camprubí analitzàvem les conseqüències d’aquest model, tant a Catalunya com al Brasil, gràcies a un treball conjunt amb la Revista Soberanía Alimentaria.

Dos mesos després de fer-se viral la publicació del reportatge sobre els plans de Liquats Vegetals al Montseny la Generalitat va frenar els plans de l’empresa

Un altre dels afers dels quals hem fet seguiment ha estat el projecte de l’empresa Liquats Vegetals S.A. –qui comercialitza la marca Yo Soy– per perforar 28 nous pous al Montseny. Entitats veïnals i ecologistes denunciaven en un reportatge de David Bou i Aleix López que el projecte acabaria amb el cabal de la riera Major del Montseny, un dels cursos fluvials més ben conservats de Catalunya. El mes de febrer, la Generalitat frenava els plans de l’empresa, en considerar que l’actuació “pot tenir efectes adversos significatius sobre el medi ambient”.

L’horta de Campanar amb Benimàmet al fons. |Andreu Esteban

Les persones que treballen en el sector primari també han estat en el nostre focus informatiu. El mes d’octubre Ester Fayos, Jorge Mancebo i Lluís Pasqual se centràvem en el sector agrari, on el procés intens de capitalització, concentració i industrialització de l’agricultura dispara l’alarma entre una part del camperolat, que aposta per formes sostenibles de cultivar la terra. Al mes de desembre, Maties Lorente, Laura Masó i Giuseppe Savino se centraven en el món de la pesca, que veu com les mesures europees per fer front a la sobreexplotació de la mar poden acabar amb la flota costanera dels Països Catalans en pocs anys. El reportatge més sonat va ser el que vam dedicar a Mercadona, l’empresa de Juan Roig, on explicàvem el funcionament del gegant verd, amb la seva estratègia publicitaria agressiva que monopolitza el discurs dels mitjans.


L’empresonament de Pablo Hasél, l’enèsima revolta

El 16 de febrer els Mossos d’Esquadra van detenir el raper Pablo Hasél a Lleida per fer-li complir una condemna per enaltiment del terrorisme i injúries contra la Corona i les Institucions de l’Estat dictada per l’Audiència Nacional espanyola per les seves lletres. El seu empresonament va despertar una onada de solidaritat que es va estendre per totes les ciutats de l’Estat, on es va desfermar la violència policial. En una de les protestes a la ciutat de Barcelona, una manifestant va perdre un ull a causa d’un tret de foam dels Mossos d’Esquadra, un cas que està judicialitzat. Jordi Cuixart, en aquell moment a la presó, va escriure una carta al raper que vam publicar al nostre web i va tenir molta repercussió.

Un manifestant demana a la premsa que prengui imatges de la seva detenció per part dels Mossos d’Esquadra durant la sisena nit d’avalots després de l’entrada a presó de Pablo Hasel. |Pau de la Calle

Durant les protestes, 150 persones van ser detingudes arreu de Catalunya. Unes de les detencions més sonades són les de les anomenades ‘anarquistes del 27-F’, que van ser enviades a presó provisional acusades d’intent d’homicidi per l’incendi d’una furgoneta de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Encara avui quatre de les vuit detingudes continuen en presó preventiva deu mesos després dels fets, malgrat que tal com explicava David Bou, els Bombers van desmuntar la principal acusació en la seva contra. Finalment, després de nombroses noves denúncies per mala praxi en les actuacions dels Mossos d’Esquadra durant les protestes dels darrers anys, el Parlament de Catalunya ha constituït una comissió de revisió del model policial. En aquest reportatge audiovisual de Meritxell Rigol, Marta Pérez Santos i Sol Fuentes aprofundíem en el que pot suposar canviar el model policial i en aquest altre d’Anna Celma ens preguntàvem si era possible abolir els cossos policials.


El feixisme organitzat, a judici

El mes de novembre teníem accés en exclusiva a documentació judicial d’un procediment que va comportar la detenció de catorze persones acusades de pertanyer a una organització criminal al Vallès, set de les quals van ingressar a presó sense fiança. Entre els investigats hi havia membres del grupuscle neonazi Último Bastión, que en els darrers anys s’han acostat a la facció més violenta de Boixos Nois. Entre els processats hi figuraven coneguts neonazis amb un extens historial delictiu com Ivan Chicano Ballestar, Dídac González Llobet, Francisco Pérez García ‘Paco’, Sergi Verdaguer Corral i Genís Vila Pujol. Només uns dies després de fer públic el cas, els moviments socials de Sabadell exigien a l’Ajuntament que es presentés com a acusació particular contra els neonazis.

Ivan Chicano, Dídac González, Sergi Verdaguer
D’esquerra a dreta, Dídac González, Ivan Chicano i Sergi Verdaguer, tres dels neonazis detinguts membres d’Último Bastión, Boixos Nois i, el darrer, també dels Hell Angels |Arxiu

Uns mesos abans, al setembre, explicàvem qui hi ha al darrere de l’empresa de desallotjaments extrajudicials Fuera Okupas. L’empresa va intentar desallotjar el Centre Social Okupat (CSO) La Fábrika d’Esplugues de Llobregat. Els membres de Fuera Okupas, que té una de les seves seus al barri barceloní de les Corts, pertanyen a grupuscles d’ultradreta i són lluitadors d’arts marcials mixtes provinents del País Valencià, com detallava aquesta investigació.


Especulació amb l’habitatge, un any més

Des de les pàgines de la Directa, hem resseguit l’activitat dels grans gestors d’habitatge. A principis de maig, Gemma Garcia radiografiava la gestora de fons més gran del món, BlackRock, que mou actius per valor de més de 7,5 bilions d’euros i està present en la majoria de grans empreses a l’Estat espanyol i francès; i Gemma Martínez i Ester Fayos posaven la lupa en qui es va convertir en la immobiliària més gran d’Europa, la Societat de Gestió d’Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (Sareb) —l’anomenat banc dolent—, qui encara acumula als seus balanços 132.000 pisos, locals i solars.

Més que mai, les plataformes, grups i sindicats d’habitatge que lluiten per aturar els desnonaments i recuperar els immobles de les mans dels grans propietaris, han estat objectiu dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional espanyola

Més que mai, les plataformes, grups i sindicats d’habitatge que lluiten per aturar els desnonaments i recuperar els immobles de les mans dels grans propietaris, han estat objectiu dels Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional espanyola. La Directa ha posat la lupa en la repressió que sofreix el moviment en defensa de l’habitatge, que el darrer any i mig ha rebut almenys 351 multes a Catalunya –emparades en la llei mordassa– per valor de més de 206.000 euros. La campanya llançada al Principat per exigir la retirada de les multes, la no aplicació de la llei i la no intervenció de la policia en els llançaments, es reproduïa setmanes més tard al País Valencià, on en els últims tres anys la Policia espanyola ha interposat, almenys, una trentena de multes per llei mordassa contra persones que participaven en accions de protesta en defensa de l’habitatge o per intentar aturar desnonaments; així com ha denunciat huit activistes per un presumpte delicte d’atemptat contra l’autoritat.


Educació, a quin preu?

En el 2021 hem parat especial atenció als diners públics que es destinen a finançar les escoles concertades. El mes d’abril Mariana Cantero i Guillem Martí van dedicar un A Fons a parlar amb sindicats i associacions de famílies, que denunciaven el rescat encobert que suposa el traspàs de centres a la xarxa pública de Catalunya a canvi de pagar el lloguer dels edificis als ordes religiosos. El setembre, la Directa tenia accés a alguns d’aquests contractes signats pel Departament d’Educació: cinc centres concertats que obrien les portes aquest curs com a públics a Barcelona sumen un total de 64.366 euros al mes de despesa.

L’escola Immaculada Concepció (propietat de la comunitat religiosa Missioneres de la Immaculada Concepció), avui dia l’Institut Escola Eixample de Barcelona, té un cost de lloguer mensual de 35.000 euros |Edu Bayer

La tardor ha estat un període de conflictivitat en el món educatiu. Primer, dues vagues del personal interí en el sector públic, incloent-hi l’educació. I també amb vagues estudiantils contra la reforma universitària impulsada per Manuel Castells. Però tot i això, una de les peces més polèmiques i llegides de l’any a la nostra edició digital ha estat l’entrevista de Vicent Almela a la pedagoga Ani Pérez, a qui la seva investigació i apropament a diferents projectes alternatius d’arreu de l’Estat espanyol l’ha portat a conclusions que adverteixen dels perills que l’actual model d’escoles lliures o alternatives i la innovació pedagògica poden suposar per a les classes populars.


Els drets de les dones, contra les cordes

Durant aquest 2021 hem emfatitzat en la problemàtica de la revictimització de les dones que han patit les violències masclistes. En els processos judicials per agressions sexuals, les denunciants es veuen exposades a una violència institucional estructural, com denunciaven diferents veus en aquest reportatge d’Anna Celma. El 25-N vam donar veu a Imma Cerdà, una dona supervivent de violència masclista, qui reivindicava: “No tenim cap malaltia ni hem de ser la ‘pobra dona’ que ha sofert violència”. Malauradament, enguany també hem hagut de fer un recompte dels feminicidis ocorreguts als Països Catalans.

Durant aquest 2021 hem emfatitzat en la problemàtica de la revictimització de les dones que han patit les violències masclistes. En els processos judicials per agressions sexuals, les denunciants es veuen exposades a una violència institucional estructural

El problema d’accés a l’avortament també ha estat sota focus. Col·lectius feministes de Catalunya i el País Valencià denuncien desigualtats territorials i manca de recursos a l’hora d’interrompre l’embaràs. Més difícil encara és fer-ho a Andorra, on està prohibit avortar i on cada any feministes es manifesten per reclamar aquest dret, tal com mostrava aquesta fotogaleria de Júlia Molins. Per altra banda, moltes dones assenyalen la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA). Mares que han perdut la custòdia dels seus fills denuncien en aquest reportatge de David Bou, Sara Montesinos i Alaaddine Azzouzi criteris classistes i racistes en els indicadors i els factors de risc que utilitza la Generalitat de Catalunya. La DGAIA gestiona avui dia mesures de protecció de 7.748 menors.


La bombolla de la bombeta

El preu del rebut de la llum ha estat un dels grans ítems informatius d’aquest 2021. A la Directa hem analitzat el boom de les renovables, amb aquest reportatge de Jesús Rodríguez sobre els nous parcs solars que omplen les àrees rurals, però també amb aquest altre de Vicent Almela sobre les noves línies de molt alta tensió que han de portar l’energia als pols industrials. Al darrere, empresaris i expolítics es beneficien dels nous projectes que amenacen el territori. L’empresa Forestalia, per exemple, contracta els serveis dels exmembres del govern català com Josep Grau i Felip Puig per aconseguir el vistiplau dels ajuntaments a les línies.

Josep Grau, Fernando Samper i Felip Puig reunits amb l’alcalde Josep Lluís Cusidó i el regidor Marc Cusidó. |Ajuntament Vallmoll

En el número 531 de l’edició en paper de la Directa, a més, Gemma Garcia detallava com el funcionament del mercat de l’energia a l’Estat espanyol permet manipular preus i obtenir màxims beneficis a les empreses. Gràcies a aquest model, fons d’inversió d’arreu del món es reparteixen els dividends d’un negoci que fitxa expresidents i exministres.

Suplements per fixar el focus

Un dels elements que contribueixen a enriquir el producte que oferim a les subscriptores són els suplements, que publiquem conjuntament amb entitats i organitzacions de l’economia social i solidària. De tots els que hem publicat enguany, destaquem tres. El mes de setembre publicàvem un suplement especial de setze pàgines i 50.000 exemplars de tirada amb tota la informació del projecte d’ampliació de l’aeroport de Barcelona-El Prat, una ampliació que finalment es va aturar en fer marxa enrere el Govern espanyol. El suplement, comptava amb reportatges sobre l’activitat agrícola al Delta del Llobregat, el fluxe continu del veïnat per a fer-hi esport o simplement passejar-hi, la riquesa mediambiental de La Ricarda o els impactes del turisme massiu en l’escalfament global i el cost de la vida a l’àrea de Barcelona. Els reportatges eren obra de Guille Larios, Laura Masó, Berta Vidal, Diana Virgós i Pier Manchia; les fotos de Sira Esclasans i Axel John Miranda; les il·lustracions d’Esther Aguilà i la compaginació de Roger Costa.

La Glacera del Mont Perdut és actualment la tercera més extensa dels Pirineus. Des de fa temps està escindida en dues, les Glaceres Superior i Inferior del Mont Perdut, amb una extensió actual de 29,6 i 5,3 Ha (en total 34,9 Ha). En el seu màxim recent, a meitats del segle XIX, la seva extensió era de 267 Hectàrees. |Jordi Camins

El novembre publicavem el suplement Pirineu en joc, que vam elaborar conjuntament amb la Plataforma Stop JJOO i que aporta dades, veus i anàlisi sobre la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern Pirineus-Barcelona 2030. L’obria una peça de David Bou que contextualitza quins interessos econòmics i polítics s’amaguen rere el projecte olímpic. Tot seguit els detalls de qui i com s’està organitzant l’oposició a l’esdeveniment. Sota el títol “Un mal clima pels Jocs”, Olga Margalef argumentava amb nombroses referències científiques perquè la candidatura olímpica entra en contradicció amb el context d’emergència climàtica. Isaac Vilalta ens descobria un aspecte prou desconegut, les nombroses ciutats d’arreu del món que s’han oposat via consulta popular a la celebració d’esdeveniments olímpics. I complementava el suplement en clau d’alternativa al model econòmic, un reportatge d’Ivet Eroles sobre les nombroses propostes de desenvolupament sostenible que ja s’estan articulant al Pirineu en contraposició al monocultiu turístic. A finals d’any hem publicat  el suplement de setze pàgines Activistes per la vida, un viatge per les lluites contra l’extractivisme a Guatemala i Hondures de la mà del fotoperiodista Gervasio Sánchez i de l’associació Entrepobles. Coordinat i editat per Marc Iglesias.

 

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!