Fa una estona que el públic ha començat a entrar. A la sala encara hi ha una mica de llum i la gent que ja és a les seves butaques té la mirada fixa a la pantalla. La sala queda totalment a les fosques i s’encén el projector, que dona inici al film. Maite Piqueras obre la porta, vigilant no interrompre. Està revisant que tothom porti la mascareta. És la subdirectora del Cinema Catalunya, situat al centre de Terrassa, i que aquest 2021 celebra 105 anys d’ençà que va obrir. Aquest cinema pertany a la categoria de cinemes independents o petits cinemes. “És un cinema independent que no forma part de cap marca ni cadena de cines”, així el descriu Piqueras”. Per la pandèmia vam tancar el 13 de març de 2020, com tothom… I no vam poder obrir fins passat l’estiu. Actualment, anem trampejant com podem”, acaba dient, fent referència a la situació actual.
El Cinema Catalunya és un dels cinemes afectats per la crisi de la COVID-19, que ha colpejat amb força el sector cinematogràfic. Els guanys dels cinemes durant l’any 2020 a l’Estat espanyol van estat un 72% inferiors als del 2019. Ara com ara, continuen la seva activitat prenent les mesures adients. “Estem controlant totes les mesures necessàries, l’aforament, no es pot menjar ni beure a la sala, hi ha gel hidroalcohòlic, tenim circuits d’entrada i sortida perquè la gent no es creui, desinfectem la sala i els lavabos després de cada sessió, totes les mesures que s’han de seguir per poder obrir amb seguretat. La cultura és segura”, assegura Maite Piqueras. Equipaments com el Cinema Catalunya s’enfronten a una època d’incertesa econòmica que els suposa una dificultat a l’hora de poder continuar amb la seva funció cultural que han estat exercint fins avui.
El dia 17 de març de 2020, poc després que comencés el confinament, l’ús de plataformes digitals que ofereixen contingut audiovisual va augmentar en un 108% a l’Estat espanyol
Xavier Escrivà, programador i gerent del cinema Maldà de Barcelona assegura que ja fa uns mesos que comença a notar l’increment de la clientela i confessa que ha estat preocupat per la competència que suposen les plataformes digitals. “A les plataformes, la COVID-19 els ha vingut com anell al dit: la gent tancada a casa i sense tenir res per distreure’s… Doncs és clar, s’enganxaven”, afirma, com una forma d’explicar-se el descens d’espectadores. I és que es pot observar que el dia 17 de març de 2020, poc després que comencés el confinament, l’ús de plataformes digitals que ofereixen contingut audiovisual va augmentar en un 108% a l’Estat espanyol. Des d’aleshores, els cinemes no s’han pogut adaptar enfront de la pujada abrupta del consum de les plataformes. “Però la gent que anava al cinema, continuarà anant al cinema, l’experiència d’una sala fosca amb més gent rient, plorant… Això les plataformes no t’ho donen”. Conclou Xavier Escrivà. Els cinemes independents estan comprovant que, per molt que hagin experimentat baixades de recaptació, poden conviure amb aquestes pèrdues, ja que la majoria de la seva clientela prefereix viure l’experiència que ofereix el fet d’anar al cinema, cosa que no poden donar les plataformes de streaming.
Però no és a la primera competència a la qual s’enfronten els cines: han viscut l’arribada de la televisió, el vídeo VHS, el DVD… És per això que molts d’ells compten amb ajudes creades per donar suport a aquesta part del sector. “Nosaltres ocupem un espai municipal. Tenim un contracte de lloguer amb l’ajuntament de Granollers del qual varia el cost en funció dels beneficis que fem en tancar l’any”, explica Martí Pujades, programador de cinemes Edison de la capital del Vallès Oriental. Hi ha més casos semblants a aquest, doncs és una pràctica habitual en els cinemes independents: el Cinema Catalunya, propietat de l’Ajuntament de Terrassa, n’és un altre exemple. Pujades continua explicant que “tenim part de voluntariat i el cineclub ajuda en el dia a dia del cinema, per exemple, a trencar entrades… per nosaltres és important l’acompanyament que dona tot plegat, el fet de reunir-nos permanentment… i tenim comunicació setmanal per la programació”.
Un suport del qual disposen tots els cinemes d’aquest reportatge l’ofereix Europa Cinemas. És una xarxa creada el 1992 pel Centre National du Cinéma et de l’Image Animée (CNC), que subvenciona aquells cinemes de la Unió Europea que projecten pel·lícules de cinema fet al continent. Les condicions necessàries perquè una sala s’hi uneixi són vàries: ha de fer un mínim de sessions a l’any, ha de projectar un percentatge de contingut audiovisual Europeu (que no sigui de l’estat on s’ubica), que no passi més d’un any des de la seva estrena i ha de complir un mínim de butaques i espectadores que, depenent de la població del país, varia.
Martí Pujades exposa el seu cas: “És una manera de protegir-nos a tots plegats. Per protegir la indústria cinematogràfica d’Europa, ja que aquestes pel·lícules tampoc tenen la capacitat de transcendir com les que distribueixen les majors. Nosaltres vam entrar el 2020, a la mà dels cinemes de Cardedeu”. I és que, en el cas que no s’arribi al nombre mínim de sessions o afluència de públic, es poden fer aliances amb altres cinemes.
“Aquest tipus de cinema és com les biblioteques: promociona un tipus de cultura. En el cas del cinema és la imatge i en el cas de les biblioteques, la literatura.” Així expressa la importància dels cinemes independents Guillem Terribas, president del col·lectiu de crítics de cinemes de Girona, el qual s’ocupa de decidir la programació del cinema Truffaut.
“Aquest tipus de cinema és com les biblioteques: promociona un tipus de cultura. En el cas del cinema és la imatge i en el cas de les biblioteques, la literatura”, creu Guillem Terribas, responsable de la programació dels Cinemes Truffaut de Girona
Moltes institucions i col·lectius tenen un gran interès per preservar aquests cinemes a causa de la funció cultural que compleixen, ja sigui per la seva programació, basada en films d’autoria i moltes sessions en versió original, per la implicació que tenen amb les escoles i centres culturals o per la celebració de festivals. És per això que molts països de la Unió Europea han copiat el sistema d’Europa Cinemes atorgant una subvenció extra a aquests cinemes.
L’Estat espanyol és dels pocs dins de la Unió Europea que no dona aquesta subvenció extra i en conseqüència diferents cinemes s’han ajuntat per crear Promio. “És una associació de cinemes independents que va a la seva i que no està determinada per les majors.” Anuncia Guillem Terribas, que ha estat present des de la seva creació i que pertany a un cinema fundacional d’aquesta associació. Reclamen a l’Estat Espanyol que consideri el cinema com una línia industrial més, tal com ho estan fent altres països d’Europa com Portugal, França i Alemanya. D’aquesta manera, es facilitarà la tasca de poder evitar el tancament de sales, dificultada per la COVID-19, i de poder continuar projectant com porten fent des de fa tants anys. El programador gironí acaba assenyalant que “jo penso que el futur és aquell tipus de cinema que estigui molt a prop de la vida cultural social de la ciutat o poble i que farà que la gent, d’una manera o altra, seguirà la frase de François Truffaut: ‘Qui estima la vida, estima el cinema'”.
