“No us fallaré”. La frase desplegada en una pantalla acompanya la silueta d’Andrés Manuel López Obrador (AMLO) mentre dirigeix un discurs davant de milers de persones al Zócalo de Mèxic, la principal plaça de la capital federal. L’1 de juliol de 2018, després de dotze anys i dos intents fracassats, AMLO, autodenominat polític d’esquerra, sacsejava el tauler polític en resultar electe com a president de Mèxic amb un històric 53% dels vots.
A partir d’aquest moment, diverses agrupacions li expressaren públicament la seva preocupació davant el variat grup de poder que va acabar confluint en la coalició liderada pel seu partit polític, el Moviment de Regeneració Nacional (Morena). Alguna cosa havia canviat des que AMLO va competir per la presidència el 2006. En aquell moment, l’elit política i empresarial va desplegar una campanya mediàtica fins a inclinar la balança en contra seva. Avui, les reaccions de disconformitat provenen d’altres àmbits de la societat mexicana.
En defensa del territori
Camperoles demanen la cancel·lació de megaprojectes a les seves terres i denuncien el mal ús de les consultes populars; organitzacions civils exigeixen l’alliberament de presos i preses polítiques i la desmilitarització del país; indígenes reclamen respecte a les seves formes organitzatives, les seves llavors natives, els seus territoris.
“AMLO rep un país en convulsió”, comparteix la periodista Laura Castellanos, que ha documentat processos de revolta al país amb major registre de subversions a l’Amèrica Llatina. Per a ella, aquests processos són fonamentals per entendre la violència estructural a Mèxic. “La violència organitzada de l’Estat provoca la violència popular; no al revés”. En la seva anàlisi, Castellanos emfatitza que el tema de defensa del territori i la multiplicació de conflictes comunitaris “tindrà un cost molt gran; serà el tema en el govern d’AMLO”.
Projecte de nació: infraestructura per a la integració
“Es pot construir un Mèxic just, honest, que miri cap al progrés amb realisme; un Mèxic de desenvolupament i creixement econòmic on ningú quedi marginat”, cita el document “Projecte de Nació 2018-2024”. Derivat de l’anàlisi de 200 especialistes, conté les propostes que serveixen de guia per a la construcció de les polítiques públiques d’AMLO. “En aquest projecte innovador hi cabem tots”, afirma la iniciativa coordinada per Alfonso Romo Garsa, empresari líder en el sector agroindustrial i cap de l’Oficina de la Presidència amb AMLO. Romo ja va posar en marxa una altra candidatura presidencial l’any 2000: la del conservador Vicente Fox, impulsor del pla Puebla Panamà per a la integració econòmica a la regió de l’Amèrica Central.
La proposta d’AMLO per a la construcció del Tren Maia continua la línia traçada des d’aleshores per integrar per via terrestre el sud-est mexicà, des de l’istme i la península cap al nord de Mèxic i l’Amèrica Central, a més de connectar amb els mercats europeus i asiàtics. L’empresariat desfila entre els primers beneficiats. El passat 11 de febrer, el Fons Nacional de Foment al Turisme (Fonatur) va anunciar que el tren serà finançat en un 90% per la iniciativa privada.
“Nosaltres som un grup d’esquerra que fins i tot està instaurant més que una altra cosa un veritable capitalisme”, va comentar el director de Fonatur, Rogelio Jiménez Pons, en una entrevista publicada al portal de notícies Animal Político. En les seves declaracions, sintetitza la disjuntiva per als pobles involucrats en la implementació del projecte: “pujar al tren” o deixar que “se’ls emporti”.
La creació de la Guàrdia Nacional
Castellanos subratlla la contradicció en els missatges d’AMLO, qui al mateix temps que promou un discurs de progrés a través de la pacificació i el respecte cap als pobles “s’ha acostat a empresaris del gran capital, s’ha manifestat a favor de la mineria i ha engegat megaprojectes com el Tren Maia. Tot el desenvolupament econòmic que beneficiarà el gran capital a l’istme de Tehuantepec, també. Això ho ha fet sense consultar a les comunitats indígenes, i de la mateixa manera està implementant la Guàrdia Nacional”, explica la periodista, autora dels llibres México armado i Crónica de un país embozado.
En l’última dècada han estat assassinades 125 lluitadores socials, 82 eren indígenes. En vida s’havien organitzat i oposat a projectes que implicaven severes conseqüències contra el medi ambient i les seves comunitats
D’acord amb una recerca publicada el 2018, Castellanos va registrar un total de 125 lluitadores socials assassinades a Mèxic durant l’última dècada: 82 eren indígenes. El comú denominador de les víctimes era que en vida s’havien organitzat i oposat a projectes que implicaven severes conseqüències contra el medi ambient i les seves comunitats, principalment indígenes i camperoles.
Durant el Fòrum en Defensa de la Mare Terra organitzat pel Congrés Nacional Indígena (CNI) el 16 de febrer, les participants van denunciar la militarització constant que han portat els megaprojectes, a més de la preocupació que tenen respecte a la Guàrdia Nacional. El CNI no ha sigut l’únic col·lectiu a alertar sobre la creació del nou cos de seguretat que AMLO proposa que sigui reclutat i dirigit per l’exèrcit per complir funcions policíaques a tot el país.
“La Guàrdia Nacional proposada pel nou govern busca passar del frau a la constitució, a la militarització, malgrat tot el dolor i l’evidència que aquests dotze anys ens ha demostrat que aquesta no és la via”, manifestava el col·lectiu Seguridad Sin Guerra el gener mentre a la Cambra de Diputats tenien lloc les discussions per a l’aprovació d’aquest nou actor armat. Malgrat que al mes de febrer el Senat va aprovar modificacions per reduir la participació de les forces armades en l’operació de la Guàrdia Nacional, falta que el dictamen sigui aprovat per la Cambra de Diputats i els governs dels estats.
L’actual president ja va anunciar la convocatòria per integrar 50.000 joves a una corporació de seguretat encara inexistent a 150 regions del país considerades prioritàries pel govern federal
Dades oficials del Gabinet de Seguretat i un informe de l’organització México SOS mostren les 266 “coordinacions territorials” on es pretén desplegar la Guàrdia Nacional. Més del 70% coincideixen amb 300 zones prioritàries que ja s’havien plantejat en el sexenni previ d’Enrique Peña Nieto. Mentre l’actual president ja va anunciar la convocatòria per integrar 50.000 joves a una corporació de seguretat encara inexistent a 150 regions del país considerades prioritàries pel govern federal, operen policies militars i navals amb el suport dels governs locals.
Violència d’Estat i assistencialisme
A Mèxic no existeix cap llei que delimiti com han d’emprar la força les institucions de seguretat. “Hi ha execucions sumàries”, va publicar The New York Times el 2016. En la mateixa nota es destacava que l’exèrcit mexicà mata vuit persones per cada una que fereix. Una revisió de les recomanacions de la Comissió Nacional dels Drets Humans emeses entre 2016 i 2017 assenyala que 929 persones van patir tortura, maltractaments, assassinats i desaparició forçada a mans de l’exèrcit, la marina i la policia federal.
El discurs de pacificació d’AMLO no només aborda la violència física, segons l’advocada Magdalena Gómez, qui també va participar en el fòrum convocat per integrants indígenes i urbanes del CNI. “El projecte de la mal anomenada quarta transformació busca individualitzar les integrants dels pobles indígenes, està basat en el lliurament de diners, aposta per l’assistencialisme per guanyar popularitat, cerca desarticular i contenir la protesta social per la via dels fets. Tot això en un clima de desqualificació absoluta que busca desautoritzar qualsevol que pensi diferent que el president de Mèxic”.
El 20 de febrer Samir Flores, locutor de ràdio i opositor al Projecte Integral Morelos, va ser crivellat quan sortia de casa a la comunitat d’Amilcingo. Tres dies després es duu a terme una consulta popular en la qual es pregunta a tot el país si es posa en operació una central termoelèctrica al poblat de Huexca a la qual Flores s’oposava.
Milers van marxar en una jornada nacional de protestes per exigir justícia per l’assassinat del comunicador popular que rebia amenaces de mort des de 2012 a causa del seu activisme. En vint municipis de Morelos van retirar i van cremar les urnes de la consulta. “La vida no es consulta” va ser el missatge de les manifestants per al nou president.
L’article forma part del suplement sobre la Mostra de Cinema Llatinoamericà de CineBaix, publicat al número 472 de la Directa
