Malgrat els innombrables tractats internacionals que condemnen l’ús d’armes químiques, el Partit de les Treballadores del Kurdistan (PKK, per les sigles en kurd) denuncia que l’Estat turc hauria utilitzat aquest armament en més de 300 atacs contra la guerrilla en el marc d’una campanya militar al nord de l’Iraq iniciada el 23 d’abril. L’exèrcit turc busca foragitar la guerrilla de les muntanyes del Bashur, un enclavament històric al Kurdistan iraquià, on disposa de túnels quilomètrics i coves equipades per sobreviure-hi durant mesos.
L’Estat turc, que nega l’ús d’armes químiques, és signatari de la convenció d’armes químiques des de 1997. Tanmateix, el PKK assegura que hi ha diversos indicis que apuntarien cap a l’ús de gasos prohibits. Segons l’organització, des de l’inici de la darrera ofensiva, una quarantena de guerrilleres han mort per la inhalació d’aquests gasos. Els seus cadàvers no presenten rastres de ferides. També hi ha vídeos publicats per mitjans prokurds que mostren el que seria gas sortint les coves. Per últim, hi ha el testimoni de combatents de la guerrilla kurda que van sobreviure als presumptes atacs químics.
El PKK denuncia que l’Estat turc hauria utilitzat aquest armament en més de 300 atacs des de l’abril
Una d’elles és Mizgin Dalaho, supervivent d’un atac el 3 de setembre. Aquesta membre de les YJA-Star, la branca no-mixta de la guerrilla, va participar en la resistència de Girê Sor contra l’operació de les forces turques a la regió d’Avasin. “Aquella nit, tres de nosaltres estàvem fent guàrdia. La muntanya va retronar, semblava un terratrèmol. Menys de dos minuts després, el túnel es va començar a omplir d’un fum de color grisenc”, rememora Dalaho. La supervivent relata com dos dels seus amics van anar a comprovar l’entrada, però van desmaiar-se quan tot havien caminat uns pocs metres. “La cara de Tekosin es va tornar vermella, el seu cos morat, i estava a punt de sufocar-se, de morir. En total, sis dels nostres companys van caure màrtirs”, explica.
La guerrillera recorda altres atacs presumptament químics: “El primer gas que van utilitzar era verd, i feia olor i tenia gust de sucre cremat. Feien servir gasos que feien bona olor i tenien gust perquè no ens en preocupéssim si els inhalàvem”. En canvi, però, “el gas que va matar el guerriller Fırat Sahin feia olor de lleixiu. Tenia un efecte persistent en les persones, Sahin no va morir fins un dia després. Durant una jornada, treia un líquid groc i amb bombolles per la boca. Després va morir”.
Civils afectats
La Unió de Comunitats del Kurdistan (KCK), propera al PKK, també denunciava en un comunicat el mes de novembre que “no només s’havien emprat armes químiques contra la guerrilla, sinó també contra població civil”. “Moltes persones de la regió s’han vist afectades per l’ús d’armes químiques i en conseqüència han intentat que les visitessin en hospitals civils de la regió. Tanmateix, el KDP [el principal partit de govern al Kurdistan iraquià] i l’Estat turc els ho han impedit; en lloc d’això, estan atenent la gent en hospitals militars secrets”, expliquen en el seu posicionament. A més, l’organització detallava els símptomes que provoquen l’ús d’aquests gasos: “Des de la irritació dels ulls i les vies aèries i la dificultat per a respirar, fins a la paràlisi, la pèrdua de consciència i de memòria i, en alguns casos, la mort”.
Segons l’organització una quarantena de guerrilleres han mort per la inhalació d’aquests gasos
Abdullah Hassan, un antic peixmerga (forces de seguretat del Kurdistan iraquià) de 76 anys, viu amb la seva dona i la seva filla al poble de Hiror, a la província de Duhok, on el 4 de setembre va ser víctima d’un suposat atac químic. Segons el seu relat, sortia al carrer amb la seva dona a última hora de la tarda quan van escoltar la represa dels atacs aeris al turó que hi ha prop de casa seva. Aquell dia, però, va ser diferent. Poc després de sentir una explosió que era menys sorollosa que les altres, Hassan va veure un núvol de fum gris que s’apropava. L’antic peixmerga era conscient d’allò que estava veient: havia fet un curs de formació sobre com respondre a les armes químiques quan estava en actiu. Aviat, totes van començar a tossir i els ulls els cremaven dins de casa, on s’havien refugiat. Una ambulància les va portar a l’hospital de Zakho, on van ser ateses. Des de llavors, la família pateix problemes respiratoris.
Dècades d’atacs químics
El poble kurd coneix des de fa temps els efectes devastadors de les armes químiques. El 1937, milers de kurdes van morir a la massacre de Dersim, al Kurdistan turc, entre altres causes, per contacte amb gasos tòxics subministrats per l’Alemanya nazi a l’Estat turc. El 1988, Sadam Hussein va utilitzar gas mostassa a la massacre de Halabja, a l’Iraq. Més recentment, el 2019, entitats de drets humans denunciaren que forces turques havien utilitzat fòsfor blanc durant la invasió de Serekaniye i Gire Spi, al nord de Síria.
Murat Karayilan, membre del Consell executiu del PKK, va fer una petició perquè observadores internacionals investiguin l’ús d’armes químiques a les regions de Zap, Metina i Avasin. Una petició que, per ara, no ha obtingut resposta dels organismes internacionals pertinents.
El 2019, entitats de drets humans denunciaren l’ús de fòsfor blanc durant la invasió del nord de Síria
L’Organització per a la Prohibició de les Armes Químiques (OPAQ), amb seu a la Haia és l’encarregada d’investigar aquest tipus de demandes. Tant l’Estat turc com l’espanyol hi estan adherides. No obstant això, per a la responsable kurda, la posició d’aquest organisme en relació amb els atacs químics contra el poble kurd és “més aviat dubtosa”. L’octubre de 2019, mentre l’Estat turc ocupava 4.820 quilòmetres quadrats al nord de Síria, l’OPAQ va rebre una donació del govern turc per la construcció d’un nou centre de recerca. La investigació sobre l’ús d’armes químiques mai va veure la llum.
De nou, les kurdes perceben amb frustració la inacció de l’OPAQ a l’hora d’investigar les denúncies a l’exèrcit d’Ankara per l’ús d’armes prohibides. Davant d’aquests fets, el 3 de desembre es va realitzar una acció protesta impulsada pel moviment juvenil kurd a la seu de l’OPAQ a la Haia. El resultat van ser 55 detingudes.
Ankara va finançar un centre de recerca nou a l’organització que investiga les denúncies per atacs amb armes químiques
La informació sobre les armes químiques és escassa i opaca. Es fabriquen a partir de les anomenades substàncies tòxiques de doble ús, substàncies que també s’usen per a fins civils com, per exemple, els aïllants dels tubs d’aire condicionat. Tal com explica Jaime Alejandre, observador de l’ONU en desarmament i exsecretari general de l’Autoritat Nacional per a la Prohibició de les Armes Químiques, vinculada al Ministeri de Ciència i Tecnologia, “simplificant-ho molt, només cal barrejar el fosgen que s’usa per al farciment de les butaques amb clor per obtenir gas mostassa”.
