Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat

La bota turca al Kurdistan iraquià

Les forces armades de Turquia ataquen regularment suposades posicions del PKK dins del país veí, on fins i tot han establert bases militars

Benzinera després d'un bombardeig turc als afores d'Amadiya, al Kurdistan iraquià / Lupa Miña

Apoc més de dos quilòmetres del populós centre de la ciutat d’Amadiya, una gasolinera mostra ben visibles les destrosses provocades per l’artilleria turca. L’atac va tenir lloc el 12 de juny i és un dels darrers perpetrats per Turquia dins el territori del Kurdistan iraquià. Amadiya s’alça sobre una fortalesa i una nombrosa concurrència de visitants passegen pels seus carrers històrics i gaudeixen de les lluminoses terrasses. Tanmateix, en les muntanyes imponents que l’envolten, s’hi refugien milicianes del Partit de Treballadors del Kurdistan (PKK) i la població pateix les conseqüències de la guerra no declarada entre Turquia i aquesta organització kurda.

“Vivim atemorits. El problema és que ni el govern iraquià ni el Govern Regional del Kurdistan (KRG) fan res per aturar els atacs. Prevalen els interessos comercials amb Turquia vinculats al petroli”, assegura Sabah. Segons dades de la cadena de televisió Rudaw, el comerç entre la regió del Kurdistan i Turquia ascendeix a 10 bilions de dòlars, una xifra que des del KRG volen duplicar properament, segons les declaracions del recentment investit president, Nechirvan Barzani. Però per a la població d’Amadiya el bombardeig contra la gasolinera ha traspassat la línia vermella, ja que ha tingut lloc sobre una àrea on habita població civil. Segons fonts locals, es van produir tres atacs. “Un dels vehicles que perseguien era el del meu cosí, però va aconseguir escapar-se. Tornava de les muntanyes amb el seu cotxe, i només per això [l’exèrcit turc] ja pensava que pertanyia a la guerrilla. Ell no hi pertany, tots ens sentim amenaçats”, relata Sabah mirant la runa de la benzinera afectada. En l’atac no hi va haver víctimes mortals, malgrat que va succeir en una àrea densament poblada.

Amadiya s’alça sobre una fortalesa i turistes passegen pels seus carrers històrics i gaudeixen de les lluminoses terrasses 

Ahmed treballa en un local situat a escassos metres de la benzinera i manifesta el seu enuig cap a la política invasiva del president turc, Tayyip Erdogan, que aquesta vegada li ha tocat ben de prop. “No hauria pensat mai que un atac pogués arribar al costat de la meva botiga. Va ser molt sobtat. Ja havia sentit una explosió llunyana a les muntanyes –hi estem acostumats–, però la sorpresa va ser sentir-ne una altra que semblava que em queia a sobre”. Altres habitants de la ciutat coincideixen que la situació ha entrat en una escalada en què la població cada vegada es veu més amenaçada i que dificulta la seva vida quotidiana i el seu accés a les terres i muntanyes de l’entorn.

Des de fa anys, les muntanyes que envolten aquest poble de més de 10.000 habitants, situat a 17 quilòmetres de la frontera turca, són objecte de bombardejos. El mateix succeeix en altres zones del nord de l’Iraq, a la regió del Kurdistan, especialment a Qandil, zona muntanyosa prop de la frontera amb l’Iran i base logística i d’entrenament de les HPG –guerrilla del PKK. Els continuats bombardejos de Turquia contra suposades posicions del PKK han provocat danys en horts, animals i també la mort de civils. Només durant l’any 2018 van morir 36 persones, segons dades del KRG.

A més, centenars de persones s’han vist obligades a abandonar les seves llars i terres per por dels projectils turcs. En el districte d’Amadiya, segons dades del KRG, 198 de 348 pobles han patit evacuacions en les dues últimes dècades.

Bases militars turques

El primer atac militar de Turquia a la zona de l’actual Kurdistan iraquià contra la guerrilla del PKK va ser el 1983. Va ser possible gràcies a l’acord de cooperació i seguretat de fronteres signat entre els governs d’Ankara i de Bagdad. Durant els anys 80 hi va haver diverses operacions militars turques contra la guerrilla.

Després de la primera guerra el Golf, el 1991 van esclatar revoltes kurdes a diferents indrets d’allò que ara és el Kurdistan iraquià. Quan els Estats Units, el Regne Unit i l’Estat francès van crear una zona d’exclusió aèria al nord del paral·lel 36 per protegir la població civil, la resposta de Saddam Hussein va ser la retirada de les forces governamentals d’aquesta zona. La situació va ser aprofitada pels dos partits kurds amb més suport, el Partit Democràtic del Kurdistan (PDK) i la Unió Patriòtica del Kurdistan (UPK), per crear un parlament que donaria lloc
a una regió semiautònoma, avalada pels Estats Units, que comptava amb presència militar a la zona. Una de les primeres accions del Parlament va ser la signatura d’un nou acord amb Turquia, qui va poder seguir atacant la guerrilla del PKK dins del territori kurdoiraquià, fins i tot amb incursions terrestres. Així, el 1994, es va crear la primera base militar turca dins del nord de l’Iraq, a només 25 quilòmetres d’Erbil, la seva capital. Des d’aleshores s’hi han creat un total de 14 bases militars.

Un grup de joves ha llançat una campanya d’escuts humans per protestar contra els atacs turcs a la població

Tot i que el Parlament del KRG, a petició de l’oposició, va condemnar el 6 de juliol els bombardejos turcs, no ha canviat res respecte a la presència de bases militars. En canvi, sí que hi ha hagut resposta civil. Després que l’aviació turca matés quatre persones al districte d’Amadiya, al gener, una manifestació de protesta va acabar amb l’incendi de dos tancs a la base militar que Turquia té prop d’aquesta població. També la guerrilla del PKK ha respost: al juny va atacar una base militar turca propera a la ciutat de Zaxho. El cansament de la població s’ha traduït en un comunicat recent que anuncia la creació de les Forces d’Autodefensa de Bashur, amb l’objectiu d’hostilitzar l’exèrcit turc dins el territori kurdoiraquià. Com a resposta, el govern d’Erbil ha enviat més unitats de peixmergues [les forces militars del KRG] a Amadiya.

Bombardejos creixents

Des de 2007 els atacs aeris són continus. Un dels que més protestes va generar va ser, al desembre, el bombardeig d’una casa del camp de refugiades de Makhmur, en una zona reclamada pel KRG però ara sota control de Bagdad, on viuen unes 10.000 persones kurdes que han fugit de la repressió del govern turc. En l’atac van morir quatre dones, entre elles mare, filla i neta.

La darrera operació turca en marxa, anomenada Urpa, té la finalitat declarada de destruir la base logística del PKK, i afecta, des del maig de 2019, l’àrea de Xakurke, que fa frontera amb Turquia. L’ofensiva comprèn tant artilleria com forces terrestres, i fins ara ha causat incendis de terres de cultiu i la mort de cinc civils, així com diverses ferides.

El 1994 es va crear la primera base militar turca dins del nord de l’Iraq, a prop d’Erbil. Des d’aleshores se n’han instal·lat catorze

Les protestes de la població del Kurdistan iraquià s’estan fent sentir. D’una banda, un grup de joves ha llançat una campanya d’escuts humans per protestar contra els atacs a la població. D’altra banda, un grup d’intel·lectuals, càrrecs polítics i periodistes del Kurdistan iraquià han signat un manifest per exigir la fi dels atacs turcs. El document s’ha presentat al Parlament iraquià, al del KRG i a les Nacions Unides. El 29 de juny, la cambra iraquiana va votar una declaració de condemna dels atacs turcs, però deixa en mans d’Ankara i del PKK posar fi al conflicte.

Des que el 1984 el PKK es va alçar en armes contra Ankara, més de 40.000 persones han mort, majoritàriament kurdes. Després de la ruptura del procés de pau el 2015, l’amenaça turca s’ha intensificat, tant a Bakur (el Kurdistan sota control de Turquia) com a la regió nord-iraquiana i al Kurdistan sirià, on tropes lleials a Erdogan van ocupar Afrin i amenacen de fer el mateix a Rojava.

Article publicat al número 481 publicación número 481 de la Directa