Derogar, reformar o retocar la Llei Orgànica 4/2015, per a la protecció de la seguretat ciutadana, popularment coneguda com a llei mordassa. Des de fa més de dos anys, el govern PSOE-Podem debat com materialitzar el que va ser una de les principals mesures de l’acord coalició. A mesura que avança la legislatura, el debat està cada cop més condicionat per la pressió als carrers i als mitjans dels sectors més reaccionaris. “Quan ens vam reunir amb Enrique Santiago [portaveu adjunt d’Unides Podem al Congrés estatal, portaveu parlamentari d’Esquerra Unida i secretari d’estat per a l’Agenda 2030] ens va etzibar que no podíem fer una pinça amb la dreta en un escenari preinsurreccional i que seria una irresponsabilitat per la nostra part fer una crítica massa dura al govern. Van intentar emmordassar-nos amb el clàssic discurs d’‘anem amb compte o vindrà l’extrema dreta’. Vaig sortir molt molesta d’aquella reunió”. Ho explica Sara López, portaveu de la plataforma No Somos Delito, un espai transversal que batalla des de fa anys per tombar la normativa i que està integrat per un centenar d’organitzacions, des de Greenpeace fins a Novact, des de SOS Racisme fins a Iaioflautes. S’ha reunit amb el partit lila, però també amb ERC, Bildu i Compromís, i té previst fer-ho amb el BNG. Ha elaborat un document de línies vermelles amb relació a quin hauria de ser el nou redactat de la llei de protecció de la seguretat ciutadana perquè, a parer seu, deixi de ser “una mordassa”. Per ara, qualifiquen la proposta del govern espanyol com a “poc valenta” i “clarament insuficient”.
Enrique Santiago, en declaracions a la Directa ho veu molt diferent i parla d’una reforma “profunda” per revertir “els aspectes més lesius que va introduir el PP” i posa com a termòmetre, precisament, “la radical i abrupta resposta que està tenint per part de dreta i la ultradreta, que no han dubtat a mentir i falsejar la realitat en el seu intent desesperat per crear alarma social”.
Però a què es refereix el govern espanyol quan parla d’escenari “preinsurreccional”? Qui són els principals actors contraris a la reforma de la llei mordassa? En opinió de Miquel Ramos, periodista especialitzat en l’extrema dreta, certs sindicats o organitzacions vinculades als cossos policials espanyols “s’extralimiten en assumptes que no els pertoquen i demostren uns prejudicis que en un cos funcionarial no s’haurien d’exhibir”. “Tots vam veure com van trencar un cordó policial en una protesta a les portes del Congrés. Si volen, poden fer-ho, compten amb un pacte no escrit de deixar-los fer. No es persegueixen actuacions que podrien ser sancionables, el poder polític no farà gairebé res per investigar-ho i encara menys per sancionar-ho”, conclou.
La llei, per a altres
L’escena descrita per Ramos es va viure el 3 de març de 2020 i, paradoxalment, els agents policials convocats per l’associació parasindical Jusapol –després de superar la barrera d’antiavalots– van infringir l’article 36.2 de la llei mordassa pel fet de manifestar-se davant l’escalinata dels lleons del Congrés dels Diputats. Aquesta mateixa organització –actualment desdoblada en el sindicat Jupol i l’associació Jucil, d’agents del Cos Nacional de Policia espanyola i la Guàrdia Civil, respectivament–, va ser al capdavant de la protesta contra la derogació de la llei mordassa celebrada el 27 de novembre de 2021 al centre de Madrid. Va comptar amb 150.000 manifestants, segons l’organització, 20.000 segons la delegació del govern, i la presència destacada de tres significatives personalitats de la política: Santiago Abascal (Vox), Isabel Díaz Ayuso (PP) i Inés Arrimadas (Cs). Moltes banderes espanyoles i constant presència de les paraules caos, vandalisme i fins i tot terrorisme en pancartes i cartells, en premonició del que ens espera si es modifica la normativa. Agustin Leal, portaveu de Jucil, va arribar a afirmar: “És com si els haguessin donat un full en blanc als antisistema violents i els haguessin dit: ‘Escriviu el que vulgueu’”.
L’oposició a la reforma s’ha agrupat a la plataforma No a la España Insegura, que es va manifestar el mes de novembre
Les organitzacions opositores s’han aglutinat des de fa tres mesos a la plataforma No a la España Insegura. Un cartell amb una gran fotografia de motos incendiades en un carrer de Barcelona cridava a concentrar-se “contra la reforma de la llei de seguretat ciutadana” davant de les delegacions i sotsdelegacions del govern espanyol d’arreu de l’Estat, el novembre passat. La bandera rojigualda i la silueta d’una península Ibèrica esquerdada completaven l’estampa que corria pels grups de WhatsApp de Vox que, en paral·lel, presentava mocions de suport als cossos policials a plens municipals d’arreu de l’Estat. El primer web on va aparèixer la convocatòria fou el de l’Associació Espanyola de Guàrdies Civils i, en el text que l’acompanyava, es deia que la plataforma està constituïda per la majoria de sindicats de la policia i associacions de la Guàrdia Civil, així com mitjans de comunicació, “sindicats de classe”, entitats de la societat civil i associacions veïnals. Repassant el llistat d’adhesions, però, només existeix una única signatura per a cadascuna d’aquestes quatre categories: H50 Digital Policial com a mitjà de comunicació; Asociación Dignidad y Justícia, pel que fa a la societat civil; la federació de sector públic d’UGT a Canàries com a “sindicat de classe” i l’associació Velamos por Carrenque –un petit municipi de Toledo– en qualitat d’entitat veïnal.
H50 Digital Policial és un diari digital nascut l’any 2018 i que assegura tenir unes 25.000 lectores cada dia, “escrit i dirigit per professionals de les forces i cossos de seguretat”, la personalitat jurídica que s’amaga al seu darrere és Asociación Policía H50, amb seu a Boadilla del Monte (Madrid). Entre els comptes de Twitter associats al seu web hi ha @OrcaValencia, que l’última setmana del mes de gener va publicar una foto de la diputada Macarena Olona (Vox) vestida amb una samarreta de marxandatge de la Unitat d’Intervenció Policial de València –antiavalots– i el missatge “Bienvenida a la unidad!”.
Asociación Dignidad y Justícia està presidida per Daniel Portero –fill de Luis Portero, fiscal en cap d’Andalusia mort a trets per un escamot d’ETA l’any 2000– i des de 2005 ha centrat la seva activitat en la personació i acusació popular “en tots els macrojudicis contra la trama civil d’ETA”, tal com detalla a la pàgina web de l’entitat. Vanesa Santiago, qui exercia la direcció lletrada de l’associació en aquestes causes judicials, va fitxar el juliol de 2020 com a assessora del grup parlamentari de Vox al Congrés dels Diputats. En el marc de la gala anual de l’entitat, l’any 2017, es va condecorar amb la medalla d’or l’expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre. L’any 2019, aquest distintiu fou atorgat al periodista Federico Jiménez Losantos i una de plata va recaure, entre d’altres, a l’advocat i exlíder de Fuerza Nueva, José María Fuster-Fabra.
Xenofòbia uniformada
Entre els grups que també van desfilar el 27 de novembre per Madrid i que tenen una major activitat tenen a les xarxes socials trobem l’entitat Una Policía Para el Siglo XXI, presidida per Samuel Vázquez Álvarez. En el marc d’un simposi celebrat el 22 de gener d’enguany a Majadahonda (Madrid), Vázquez va afirmar, establint un clar lligam entre migració i delinqüència, que, “fins ara, l’immigrant violava la filla de l’immigrant i a Macron li importava dos pebrots, però ara la delinqüència ha augmentat tant… Ara ho viuen en carn pròpia els habitants de París. Ara volen fer alguna cosa, frenar la immigració o prohibir la reagrupació”. Tot seguit, sense dissimular-ho, va confirmar que “Vox té una comunicació permanent i constant amb nosaltres. Tant de bo fossin tots els partits així, però lamentablement no ho són”, dirigint-se a una platea on també s’asseia una representant de Ciutadans. A l’acte, tot seguit hi va parlar el policia Josema Vallejo, que va alertar dels perills de la reforma de la llei mordassa i va fer una descripció apocalíptica de la convivència en alguns barris de la capital de l’Estat espanyol: “Famílies humils que no poden viure rodejades d’aquesta gent, perquè els estan arruïnant la vida, entorns absolutament degradats que s’estan convertint en el que he conegut a barris de Lille o Marsella”.
El Sindicat Unificat de Policia, que fa poc ha perdut l’hegemonia als carrers i en la representació en favor de Jupol, quatre dies després de la manifestació de Madrid va voler sentir de més a prop l’escalf del poder i ho va fer durant la celebració del seu 12è Congrés Nacional a Toledo. Pablo Casado (PP), com a convidat estrella i amb una intervenció des de la tribuna, va prometre que revertiria qualsevol reforma de la llei que s’aprovés per part del govern PSOE-Podem.
Mordassa sí, urnes no
L’actual galàxia d’organitzacions policials que s’oposen a qualsevol reforma que rebaixi les quotes de poder dels agents de l’autoritat té un indiscutible moment fundacional: les càrregues de l’1 d’Octubre de 2017 a Catalunya. L’aleshores embrionària Jusapol va néixer per recollir signatures que demanaven equiparar el sou de policies i guàrdies civils amb el dels mossos d’esquadra, però ben aviat van ser la punta de llança del funcionariat de paisà que es manifestava contra el referèndum. Quan es complia un any del plebiscit i amb mig govern català a l’exili i l’altre mig a la presó, van organitzar un homenatge als antiavalots que havien assaltat els col·legis electorals. Les protestes independentistes per aquells fets van acabar amb càrregues, detencions i processos judicials, un dels quals contra el jove badaloní Marcel Vivet, que va ser condemnat a cinc anys de presó. És rellevant recordar que una investigació del diari Público va acreditar que Ciutadans havia finançat activitats de Jusapol.
Jucil reclama un plus per a la Guàrdia Civil que treballa a Catalunya per “la situació d’extrema gravetat”
Des de Jucil, organització hereva de Jusapol, es reivindica encara avui que “davant la situació d’extrema gravetat que viuen els guàrdies civils, policies nacionals i les seves famílies a Catalunya, aquesta comunitat autònoma ha de ser declarada zona conflictiva perquè se’ls aboni un plus”. El periodista Miquel Ramos fa la següent reflexió per entendre com funciona l’espiral: “Als successius ministeris de l’Interior els ha interessat no ficar-s’hi massa per no cabrejar-los, tot i saber que no estan al seu costat. Això, els més exaltats ho aprofiten per incendiar encara més el discurs contra el govern i afegir-hi biaixos xenòfobs, feixistes o d’apologia de partits polítics d’extrema dreta com Vox”. El resultat: la simple amenaça insurreccional, sense materialitzar-se, ja està aconseguint un dels seus objectius: condicionar l’acció del govern.
Multes a discreció
Recollim el testimoni de persones afectades per les denúncies policials i les sancions administratives en situacions de resistències als desnonaments, manifestacions i accions de protesta. Sovint, les identificacions s’han produït un cop els actes ja han estat desconvocats
Teo Vidal | Oliva
Multat per “negar-se a identificar” i “insultar un guàrdia civil”
Els fets es remunten a juliol del 2014, abans que s’aprovés la llei mordassa. La Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) de la Safor-Valldigna i l’Associació Romaní de la Safor van aconseguir aturar el desnonament de la família d’Alisa Mioara contra rellotge. Quan els serrallers ja estaven a la porta, el banc Mare Nostrum-Bankia va donar tres mesos més de marge a la família, amb menors al càrrec. Vidal explica que quan ja s’havia desconvocat l’acció, policies de paisà van esperar-los al final del carrer per identificar-los. “Ha estat un desgast personal molt elevat. Jo ho vaig fer amb l’objectiu de bloquejar el sistema judicial, però és una estratègia que no té molt de sentit. Si pogués tornar enrere, invertiria aquests diners de sancions en causes i lluites en què crec. Seria més efectiu que no aturar desnonaments ni intentar entendre unes lleis que estan dissenyades per als poderosos”, afirma Teo Vidal.
Marta Idearte | Barcelona
Sancions que sumen 601 euros per “obstrucció” en dos desnonaments
Idearte explica que ja fa més de vuit anys que atura desnonaments amb el Grup d’Habitatge de Sants (GHAS) i que sovint ho aconseguien, tot i patir diferents dosis de violència física. “Des de les elits o poders fàctics de tota la vida (jutjats, policia i propietaris com bancs, fons voltors, immobiliàries…) van començar a maquinar tàctiques per fer front a aquests èxits. La més cruel, el desnonament amb data oberta. Des de fa tres anys, han començat a aplicar religiosament diferents articles de la llei 4/2015 i a sancionar-nos administrativament a tota la colla de gent que fiquem el cos. En el vessant polític, és una repressió més de les que estem habituades a patir”. Per això, aposta per estratègies com l’organització veïnal, la intel·ligència col·lectiva i les xarxes de suport mutu i solidaritat.
Bea Escuder | Castelló
“Alteració de l’odre públic” durant una visita de Felip VI a la universitat
El 6 de maig del 2021, la visita del rei espanyol Felip VI a la Universitat Jaume I de Castelló amb motiu d’un acte de la Confederació Empresarial de la Comunitat Valenciana va acabar amb dues detencions i 47 “propostes de sanció”. A la concentració convocada per la Coordinadora Antimonàrquica de la Plana, Escuder hi va anar a títol individual. “Ens van acordonar dins del campus i ens van identificar a totes. Més tard, amb l’acte desconvocat i mentre érem a un bar, van tornar amb els furgons i van identificar-nos novament. M’acusen d’interrompre la tasca dels agents a l’hora d’identificar, però el que estaven fent els agents era pegar una companya. No sabia què fer. Emocionalment, afrontar la sanció a soles haguera sigut més complicat. Però amb companyes que t’acompanyen t’adones de l’important que és organitzar-se. Un cop em van formar a mi, vaig poder formar altres companyes sancionades”, recorda en positiu.
Ferran Soriano | València
Multa quan es dirigia a un acte de suport als presos independentistes
El 26 de març de l’any 2018, Soriano anava amb la seva família a una concentració per l’alliberament de líders independentistes, convocada enfront de la delegació del govern espanyol a València. “Anàvem amb instruments musicals. Ens aturaren per a identificar-nos i jo, tenint en compte l’imperatiu legal, m’identifique amb el DNI i demane que el policia s’identifique”. Dies després, rebé a casa una notificació de denúncia amb l’acusació de ‘negativa a identificar-se’. “Tot va ser un muntatge aberrant. Es va desestimar la sol·licitud d’imatges de les càmeres de seguretat d’un centre comercial que haurien enregistrat el que realment va ocórrer. T’afecta perquè que has d’invertir temps i diners (721,20 euros) en gestions. Col·lectius com ara Alerta Solidària o València sense Mordassa van estar al meu costat. Ens volen silenciats, que agafem por. Cal estar orgullosos de formar part de lluita contra la delinqüència estatal”.
Mireia Comas | Terrassa
Sancionada “per no esborrar una foto” mentre exercia de reportera
“Em sancionen el dia 6 de juny de 2021. El motiu no s’especifica, però va ser per no voler esborrar una fotografia i em van fer marxar del lloc dels fets amenaçant-me amb una detenció per desobediència. Personalment, m’ha afectat bastant, he hagut de fer teràpia per gestionar l’ansietat que produeix un judici. Avui no confio en cap dels policies amb qui em trobo mentre faig la feina. He tingut molt suport de la família, però ha sigut difícil la gestió de tot plegat de cara als meus fills. Intento no transmetre’ls la desconfiança que tinc amb tota la policia, i els dic que van ser uns agents en concret que es van equivocar”, reflexiona. Destaca la sensació de sentir-se observada i qüestionada quan els fets van tenir una forta transcendència als mitjans de comunicació i que ha rebut un suport que no s’esperava “de la professió i de la societat, que ho ha fet tot molt més fàcil”. Professionalment, tem que se li hagin tancat portes.
Esther Pena | Barcelona
Denúncia per “obstrucció” en el desnonament d’una dona de 76 anys
“Vam estar una estona donant suport a la manifestació, fins que en marxar, la policia ens van demanar el DNI i ens va identificar sense cap més explicació. L’argument policial és que vaig impedir que entressin, però el cert és que jo no vaig estar en cap moment en aquella porteria”, denuncia Pena, qui, el febrer de 2021 va participar en l’intent d’aturar un desnonament convocat pel Sindicat d’Habitatge de l’Eixample Dreta, al número 662 de la Gran Via de les Corts Catalanes de Barcelona. “Aquest procés m’ha afectat molt perquè en cap moment he fet allò del que m’acusen. Soc mare, visc de lloguer i estic sense feina, i a sobre ara volen multar-me per estar al carrer. És delicte estar en una protesta? El que estan fent només treu llibertat i se salta tots els drets de les persones, que tant han costat d’aconseguir. L’únic que ens queda és presentar el recurs de les multes via administrativa i seguir al costat de la gent, sense por”.
Una reforma que mantindrà el 86 % de les sancions actuals
Sara López, portaveu de No Somos Delito, reconeix que la reforma recull alguns avenços que s’havien plantejat, “però ho fa per força major perquè és jurisprudència vinculant del Tribunal Europeu de Drets Humans, com el dret a manifestació espontània, l’eliminació de la infracció per a manifestacions davant del Congrés de Diputats o un mecanisme de ponderació de la sanció d’acord amb la situació econòmica de la persona sancionada”. Per contra, es mostra molt preocupada perquè “es mantenen les dues infraccions que més s’utilitzen per desmobilitzar la protesta: la desobediència, de l’article 36.6, i la falta de respecte a l’agent de l’autoritat, del 37.4. En això no hi ha millores. En l’últim Examen Periòdic Universal [mecanisme de les Nacions Unides per sotmetre a examen els drets humans], Alemanya va fer notar a l’Estat espanyol que aquestes dues infraccions s’usaven per reprimir de manera indirecta l’exercici de drets fonamentals i el govern espanyol es va comprometre a derogar-les, però no ho fa”. De les 463.285 sancions imposades en sis anys, 397.083 ho són per aquestes dues infraccions, un 86 % de la casuística. La quantia recaptatòria en aquests capítols ha sumat 253 milions d’euros.
Des del Centre per la Defensa de Drets Humans Irídia, el seu codirector, Andrés Garcia Berrio, manté un bri d’esperança i explica que “s’està treballant per poder eliminar alguns dels seus elements més nocius. Veurem si amb la votació i amb el text que quedi podrem parlar de què la llei mordassa no existeix o del fet que estem davant d’una llei mordassa 2.0 maquillada que, per ara, és cap a on apunta tot”. Edu Cáliz, advocat d’Alerta Solidària, no hi veu recorregut i considera que la reforma “en els termes que s’està plantejant és clarament insuficient i corre el perill, com ha passat amb la reforma laboral, d’acabar legitimant la llei mordassa que va fer el Partit Popular i que considerem absolutament antidemocràtica”.
López, de No Somos Delito, ho rebla denunciant que “es mantenen les sancions molt greus que poden desmantellar econòmicament qualsevol organització que practiqui la desobediència civil i dugui a terme accions en infraestructures, com pot ser Greenpeace” i lamenta que se seguiran autoritzant “les identificacions indiscriminades” i no es prohibiran explícitament “les identificacions per perfil ètnic”. Per Cáliz, si tot això s’acaba complint, “estarem llançant a la paperera tot el procés d’acumulació de força popular d’ençà que es va aprovar l’any 2015”.
“En el nou redactat només s’ha matisat el poder de la veracitat policial a les identificacions, registres i controls a les vies públiques, on s’afegeix que l’acta redactada pels agents haurà de ser coherent, lògica i raonable. Sorprenentment, a la resta de l’articulat no s’imposa aquesta premissa, això vol dir que les actes podran ser incoherents, il·lògiques i no raonables?”, es pregunta Sara López amb ironia. Així i tot, No Somos Delito aprofitarà les últimes setmanes de negociacions per provar d’introduir més esmenes que aprofundeixin la reforma.
