El 20 de novembre de 2021, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemnava el Govern croat per la mort de Madina Hussinymurió, una xiqueta de sis anys d’origen afganès que va morir mentre es perpetrava una devolució il·legal des de Croàcia a Sèrbia. Els fets es remunten al 21 de novembre de 2017, quan la policia fronterera croata va obligar la xiqueta a caminar per les vies d’un tren, on va ser atropellada. Segons van denunciar les organitzacions que van acompanyar la família, Center for Peaces Studies (CPS) i Are You Syrios (AYS), “el TEDH va concloure que Croàcia va expulsar la mare i els seus fills del territori croat enmig de la nit, al marge de qualsevol procediment legal i sense considerar la seua situació individual”. A més, el mateix Tribunal va considerar que l’Estat croat no va dur a terme una investigació efectiva sobre les circumstàncies que van provocar la mort de Madina, així com “van violar el dret processal de la menuda”.
Primerament, la família de Madina va cercar justícia en els tribunals croats, però la denúncia penal fou denegada per l’Advocacia de l’Estat, que donava per vàlida la versió del Ministeri d’Interior sense practicar les proves ni escoltar els testimonis. “Al mateix temps, els enregistraments de les càmeres termo gràfiques, com a prova clau policial, van desaparèixer misteriosament”, apuntaven les organitzacions. La sentència del Tribunal Europeu concloïa que els voluntaris d’AYS i CPS van ser intimidats i perseguits perquè el cas no aplegarà a Estrasburg.
El 20 de novembre de 2021, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) condemnava el Govern croat per la mort de Madina Hussinymurió, una xiqueta de sis anys d’origen afganès que va morir mentre es perpetrava una devolució il·legal des de Croàcia a Sèrbia
També el passat mes de novembre, un jove marroquí de 17 anys va ser detingut mentre creuava des del nord de Macedònia fins a la frontera amb Grècia. El van interceptar tres agents de la policia fronterera de Macedònia i el van muntar a la furgoneta durant una hora i mitja rumb a una comissaria. Tal com esgrimeix el seu mateix relat, els agents van pressionar-lo perquè revelés la seua nacionalitat després de fer-li una bateria de preguntes sobre les seues dades personals. En un primer moment, el jove va afirmar que era procedent de Síria, tot i que va acabar confirmant que en realitat era d’origen marroquí. També els va comunicar que era menor d’edat, però els agents no s’ho van creure i el van colpejar amb puntades fins que el van tirar en terra.
Segons apunta el jove agredit, aquesta pallissa —que va durar entre deu i quinze minuts— no va ser perpetrada pels agents que el van interceptar, sinó per un altre, que vestia de negre i portava un passamuntanyes. “No em van donar menjar ni aigua i tenia molta por de demanar permís per a anar al bany després que em colpejaren”, relata. El jove no va poder demanar l’asil ni va obtenir un traductor en anglès quan la policia el va obligar a signar tres papers sense entendre res. “Em van registrar en la comissaria i van trobar 100 euros que es van emportar, però no me’ls van tornar”, denuncia. Després, el van retornar a la frontera, on li van tancar la porta.
Impunitat policial en la frontera balcànica
Aquests són tan sols dos testimonis dels més de 1.390 casos que ja ha documentat el projecte Border Violence Monitoring Network (BVMN), una xarxa que integra més d’una vintena d’associacions i ONG independents situades en la regió dels Balcans i Grècia, amb la finalitat de monitorar la violència policial i les devolucions il·legals perpetrades contra les persones en trànsit que travessen l’anomenada ruta balcànica a la Unió Europea. Aquesta web recull casos a partir d’un mateix marc comú per al registre de testimonis, elaborant informes mensuals a través d’un procés de verificació on s’aporten fotografies, dades concretes, part de lesions, així com informació detallada de les incidències.
En el darrer informe mensual de 2021, la BVMN va documentar fins a una trentena de testimonis que van parlar de 280 casos de persones migrants en moviment als Balcans. Entre aquests casos, van destacar la mort d’una nena Kurda al riu Dranja –entre les fronteres de Croàcia i Eslovènia–, així com els mètodes repressius que pateixen les persones en moviment a mans dels policies croats, com ara a obligar-los a caminar pel bosc fins a la frontera o ser llançats al riu Korana, que marca la frontera entre Croàcia i Bòsnia.
En comparació amb l’any anterior, segons explica Lisa Koerber, autora dels informes i reportera de violència fronterera en No Name Kitchen —una de les ONG impulsores de la xarxa BVMN—, enguany, “la violència a les fronteres sembla ser una mica menys òbvia”. “Després de les investigacions —continua— la policia sembla ser més conscient que estan vigilats per a no provocar accions”. Per la seua part, Bàrbara Bécares, periodista i integrant de l’organització No Name Kitchen, afirma que són molts els factors que s’entrellacen a l’hora de denunciar la violència en les fronteres. Per això, fan un seguiment mensual dels casos, ja que el nivell de violència varia en funció de les denúncies públiques. “Veus un cas molt greu, com el d’una dona tremendament colpejada, això surt en un mitjà com el New York Times i en les setmanes següents descendeix la violència. Passa un temps, i torna una altra vegada la violència”, puntualitza. A banda, assenyalen que en el darrer curs la Unió Europea està invertint “moltíssim” en Turquia i s’ha notat un decreixement en el moviment migratori en comparació amb altres anys.
En l’any 2021, 60.541 persones en trànsit de diferents nacionalitats van creuar els Balcans abans d’arribar a la UE, un 124% més que en l’any 2020, segons dades de Frontex
Amb tot, el que sí que s’ha evidenciat és el desplegament d’una potent maquinària de drons, càmeres tèrmiques i detectors de batecs de cor per a evitar que les persones sol·licitants d’asil travessen les fronteres de la Unió Europea. En concret, en l’any 2021, 60.541 persones en trànsit de diferents nacionalitats van creuar els Balcans abans d’arribar a la UE, un 124% més que en l’any 2020, segons dades de Frontex.
Bécares situa els inicis del projecte en 2017, quan dues companyes van documentar més d’un centenar de casos en menys de deu dies. “Vèiem la violència des que vam aterrar, les devolucions amb violència… Ho podies veure en els cossos de la gent, com estava marcada, colpejada”. En juliol de l’any 2018, ja recollien informació a Bòsnia. “Et trobaves amb persones amb els cossos colpejats, mòbils trencats… Les històries de violència eren molt similars”, relata. En el cas de l’organització No Name Kicten, que es dedica a repartir menjar, roba neta, i oferir dutxes i servei de bugaderia en assentaments informals, matisen que desenvolupen un treball de camp amb les persones que estan fora dels campaments de refugiats, bé perquè no hi ha lloc o perquè no volen viure-hi per les pèssimes condicions. Tanmateix, gràcies a aquest servei personalitzat expliquen que les persones estableixen un contacte més directe. “Et coneixen i s’acosten a tu, i ens conten que la policia de Croàcia els ha fet això. Veiem ferides a l’esquena, marques de porra… Açò és un tema molt recurrent”, afegeix. I sentencia: “Són persones que han creuat molts països per arribar a la UE a demanar asil i, de sobte, es troben amb una pallissa”.
Trasllats forçats en 2022
L’inici de 2022 va arrencar amb l’informe mensual de la xarxa, on van compartir fins a 29 testimonis de retrocessos que van afectar 344 persones en moviment, reunint testimonis de primera mà en diversos països durant la ruta dels Balcans. Segons s’exposa, els resultats de principis de 2022 se situen en les tendències emergents de devolucions i violència fronterera contra persones en moviment en el nord de Sèrbia, principalment pels desallotjaments i trasllats forçosos a ciutats com Srspki Krstur i Dona-la.
Per a l’organització No Name Kitchen, les conseqüències de les devolucions il·legals dificulten l’arribada de les persones i un reforçament del control policial i les fronteres. A banda, “aquest discurs de xenofòbia i criminalització cap a les persones migrants en trànsit també s’ha exportat als països veïns”, apunten. Bécares contextualitza que a Bòsnia “predomina aquesta criminalització contra les persones refugiades, com si foren criminals”. “L’única cosa que fa és reduir el trànsit. Conec persones que fa tres o quatre anys que es troben en els Balcans”, conclou.
Morts a la frontera sud espanyola
En el cas de la frontera sud espanyola, l’any 2021 va tancar amb almenys 2.126 persones mortes, quasi 400 persones més que l’any anterior, segons dades del darrer informe de l’Associació Pro-drets Humans d’Andalusia (APDHA). Tal com detallen, aquest increment s’ha produït pel desviament de les rutes de la frontera sud cap a Canàries, a causa dels acords que el Govern manté amb Marroc des de 2019 amb l’objectiu d’intensificar els controls en el nord del país. Quasi un 58% del total de les arribades per mar han sigut per les illes, una tendència que es documenta des de fa dos anys i en què es continuen vulnerant els drets humans.
Segons el balanç migratori de l’entitat andalusa, en total, a través de les fronteres sud de la Unió Europea, van arribar 51.654 a l’Estat espanyol, 67.477 a Itàlia i 8.577 en el cas de Grècia. En el cas de l’Estat espanyol, la majoria de les arribades s’han comptabilitzat a Canàries, seguida de Ceuta i Melilla, Andalusia i la costa mediterrània.
De les 2.126 persones mortes i desaparegudes, l’Associació ha comptabilitzat un total de 1.457 cadàvers rescatats i 669 persones desaparegudes. D’aquestes morts, un 81% són homes i un 19% dones. Es tracta de la xifra de morts més elevada des de 2006, any en què APDHA va iniciar l’elaboració i publicació dels informes anuals. Des de l’Associació, exigeixen que l’Estat espanyol deixe d’invisibilitzar aquesta realitat i assumisca les conseqüències de la seua gestió migratòria. “Reclamem que es realitze un protocol adequat per a identificar els cadàvers i que es pose fi a la incertesa burocràtica a la qual se sotmet els familiars, que no tenen cap confirmació oficial de la mort o desaparició del seu familiar”, postil·len.
