El model de finançament de les cooperatives culturals, com el del conjunt de l’economia social i solidària, té per objectiu la sostenibilitat econòmica. Però, a diferència de les empreses convencionals, també ha de contribuir a fer possibles els propòsits socials. És aquí on trobem estratègies de finançament diverses depenent del tipus de projecte.
Per una banda, aquells que fomenten el pensament crític i la cultura, on els membres de la comunitat no són vistos com a simples persones consumidores de llibres, pel·lícules, concerts, etc., es poden finançar a través de la mateixa base social. Les subscripcions, quotes socials o, fins i tot, la participació del capital social de la cooperativa a través de títols participatius poden ser models que permeten la sostenibilitat econòmica alhora que dinamitzen la comunitat. Per altra banda, es pot complementar amb finançament públic per cobrir una part del preu i reduir així la barrera econòmica d’accés a la cultura amb la qual es pot trobar una part de la població amb menys recursos.
En canvi, els projectes de sensibilització i incidència que persegueixen un canvi cultural, social o polític que no tenen un producte final, lliurat en format entregable i destinat a un públic concret, difícilment poden ser finançats directament per la població que en sortirà beneficiada. En aquests casos, un model de finançament que combini els ajuts i les subvencions públiques amb el finançament privat d’entitats que comparteixin amb el projecte els mateixos valors i principis de canvi social pot acabar sent una opció òptima.
Les cooperatives culturals busquem aquest equilibri triangular: públic, privat i comunitari. En la mesura del possible, evitem la dependència d’una sola font de finançament, la qual cosa podria posar en risc el projecte en cas de perdre’s, especialment pel que fa al finançament públic, més marcat pels canvis pressupostaris i de color polític.
EL MODEL DE SUBSCRIPCIÓ I SÒCIES COM A BASE DEL FINANÇAMENT DE COOPERATIVES
La principal potencialitat del procés de finançament de les cooperatives radica en la sostenibilitat econòmica col·lectiva per construir projectes que creixen des de la base. Per a La Ciutat Invisible, resulta fonamental l’autogestió i l’existència de Coop57, de la qual són sòcies i formen part del consell rector. És una infraestructura imprescindible per al desenvolupament del cooperativisme i de l’ESS. A principis d’any, dissenyen uns pressupostos mancomunats amb uns objectius clars per a cada àrea de treball. Per a Rocaguinarda, la gestió de la llibreria determina el cicle d’ingressos i despeses. També disposen d’una quota anual que ajuda a equilibrar els comptes i permet bonificar el consum, així com finançar activitats culturals. Altres vies són les subvencions públiques i el suport de Coop57. Un dels punts claus és que Rocaguinarda no compta amb esponsorització privada. El cinema cooperatiu Zumzeig es finança principalment a través de les quotes de sòcies, les subvencions públiques, la venda d’entrades i el lloguer privat de la sala.
