Com tants altres territoris agrícoles d’interior, la comarca de la Vall d’Albaida es troba en el punt de mira de diverses empreses de producció d’energia fotovoltaica. Ara per ara, amenacen 11 dels 34 municipis de la comarca: Albaida, Castelló de Rugat, Agullent, Aielo de Malferit, Alfarrasí, el Palomar, Bufali, La Font de la Figuera, l’Olleria, Otos i La Pobla del Duc. Localitzada al sud de les comarques de València, la seua geografia, no tan escarpada com la dels municipis que té al sud, està definida per una àmplia vall ondulada que arriba fins als 15 quilòmetres d’amplada; fita al nord amb la Serra Grossa, la Serra de Requena i la comarca de La Costera, i al sud amb la serra del Benicadell i la comarca del Comtat. Sumant tots els projectes contemplats, a hores d’ara, en cada terme municipal, s’ocuparien un total de 810 hectàrees de terreny agrícola, el que correspondria a 810 camps de futbol aproximadament.
Per tal d’oposar-se a aquests projectes i articular una resposta en l’àmbit comarcal, la Plataforma en Defensa del Territori de la Vall d’Albaida va nàixer el passat mes de maig, gràcies al teixit organitzatiu que s’havia anat gestant durant el mes anterior. Aquesta es manifesta no només contra els macroprojectes fotovoltaics, sinó també contra el model energètic i productiu imperant. Segons expressaven les seues membres al Primer Aplec contra les Macroplantes Solars —celebrat el passat 15 de maig a la localitat d’Otos—, és “un model que no té en compte a la gent de la comarca ni al terreny agrícola, ni té una preocupació ecològica”.
Projectes molt fragmentats
Segons el visor cartogràfic de la Generalitat Valenciana, aquests projectes energètics a la Vall conceben emplaçar un total de 12 plantes fotovoltaiques distribuïdes en diverses localitats de la comarca, així com subestacions elèctriques i les línies d’alta tensió que les interconnecten. Aquesta fragmentació de projectes en xicotetes plantes distribuïdes en la comarca, que afavoreix la dispersió de l’oposició, és també un dels fets que ha estat denunciat.
Sumant tots els projectes contemplats, a hores d’ara, en cada terme municipal, s’ocuparien un total de 810 hectàrees de terreny agrícola, el que correspondria a 810 camps de futbol aproximadament
A Albaida (4.700 habitants) i a Castelló de Rugat (2.300 habitants), per exemple, hi ha dos projectes contemplats en cada municipi. El total de l’àrea cadastral afectada és més de 275 hectàrees i de 135 hectàrees, respectivament. Els dos projectes d’Albaida contemplen una potència de 49,92 megawatts, el màxim perquè la seua gestió siga d’àmbit autonòmic i no estatal, fet que facilitaria també el procediment d’aprovació. En ambdues localitats, la promotora és la multinacional IM2 Energia Solar SL, amb seu a València i a Xile, i present al mercat llatinoamericà, africà i europeu. Aquesta empresa s’encarrega de redactar el projecte i vendre’l a una altra empresa elèctrica, però en cap cas extraurà l’energia. En altres municipis, com l’Olleria o Agullent, el projecte ja s’ha publicat al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana, però no es troba en exposició pública ni s’ha informat la població.
Per altra banda, al municipi d’Aielo de Malferit (5.900 habitants), són més de 326 les hectàrees afectades. El projecte es troba vinculat al Projecte Solar Fotovoltaic (PSFV) Almansa I, que també amenaça altres territoris de La Costera. En aquest cas, l’oposició i la pressió popular exercida a través de l’Associació Salvem Cairen va aconseguir que des de l’Ajuntament es fes una moratòria d’un any per aturar el projecte de construcció.
Silenci des dels consistoris
La major part dels projectes esmentats estan en marxa des d’abans del 2020, tot i que la població se n’ha assabentat el maig de 2022. De fet, un dels arguments que denuncia la Plataforma en Defensa del Territori de la Vall d’Albaida és la manca d’informació des dels inicis, com ara a Albaida, on es van assabentar a través d’una notícia a la premsa. Com en molts altres macroprojectes fotovoltaics promoguts per grans empreses privades, no hi ha hagut processos de participació ciutadana ni per part de les empreses ni de molts ajuntaments afectats, la qual cosa també ha estat denunciada.
La major part dels projectes esmentats estan en marxa des d’abans del 2020, tot i que la població se n’ha assabentat el maig de 2022
De fet, des del col·lectiu Greixers de Castelló de Rugat, expliquen a aquest mitjà que es van assabentar d’un dels projectes quan faltaven quinze dies per acabar el període d’al·legacions a un dossier de 15.000 pàgines. Per més inri, en 2020 l’Ajuntament de Castelló de Rugat va presentar l’informe de compatibilitat urbanística del Pla General a l’empresa promotora. Tanmateix, no va ser fins aquest passat mes de maig que l’Ajuntament va organitzar una reunió informativa amb membres de l’empresa promotora per informar les més de 200 persones afectades. Després de diverses crítiques, la trobada es va transformar en una reunió oberta. Un dels membres del col·lectiu conta que la reunió va ser un fracàs perquè la gent estava indignada. “Els membres del consistori municipal van prometre que al pròxim ple es demanaria la paralització, però a hores d’ara, el procediment segueix en marxa”, expliquen. Sobretot, critiquen el que titllen de “deixadesa de la institució” i “la manca d’un posicionament clar”.
A la localitat d’Albaida, sí que es va fer una enquesta no vinculant en línia el novembre de 2021, que va obtenir un total de trenta respostes. Membres de la biblioteca social Rebrot bord d’Albaida, integrants també de la Plataforma, han exposat a la Directa les dificultats que han tingut perquè l’Ajuntament de la localitat organitze una cita informativa per al veïnat, i perquè emprenga accions reals i mesures judicials competents davant l’amenaça. A hores d’ara, tot i haver pres partit al costat de la Plataforma, “l’ajuntament encara sembla jugar a dues bandes”, denuncien.
Manifesta que “hui en dia, la majoria de la gent del poble no en sap res”, exposa, tot i que les propietàries dels terrenys, viveristes de la ciutat de València, estan conformes amb llogar-los a les empreses elèctriques les grans extensions de terreny on s’ubiquen.
“La major part dels bancals afectats son terrenys abandonats perquè tots els recursos efectius han estat invertits en indústria i turisme”, denuncia Guillem, “però els bancals no estan erms”. Amb la implementació de les plantes fotovoltaiques, el sòl fèrtil serà irrecuperable. Tot això, segon explica, alhora que està projectat un nou polígon que esdevindrà un centre de logística en terrenys requalificats com sòl industrial als anys 2000.
Pobles organitzats
El conjunt d’assemblees veïnals obertes que s’estan convocant mensualment ha permès fer un mapatge i posar en comú els diversos projectes d’energia fotovoltaica que amenacen la zona, des de quines entitats els promouen fins a quina manera hi ha d’aturar-los. Agrupades i organitzades segons els nuclis poblacionals, ho han fet a través de la facilitació d’informació al veïnat, de la interposició de recursos i al·legacions judicials, així com de la pressió popular.
En un dels comunicats emesos denuncien que, tot i basar-se en l’energia renovable, “aquestes macroplantes fomenten el mateix model econòmic i social que ens ha portat a l’actual cul-de-sac”. És a dir, un model que, segons manifesten, està basat en la sobreproducció d’energia i mercaderies, destinades a consumir-se lluny dels llocs de producció —en el cas dels Països Catalans, a la costa—, fet que augmenta la contaminació i el malbaratament energètic.
Tot i basar-se en l’energia renovable, l’oposició als projectes denuncia que no es pot considerar transició energètica “allò que implica l’especulació del territori” o “l’extracció de recursos”
Aquesta Plataforma va nàixer arran de l’Assemblea de veïns i veïnes contra la Planta de Residus Animals que es projectava construir en aquesta comarca. En el seu moment, l’Assemblea va presentar més de 3.000 al·legacions i va organitzar tota una mobilització ciutadana que, amb el suport dels ajuntaments de la Pobla del Duc i d’Otos —directament afectats— i de la colla ecologista l’Arrel d’Ontinyent, va aconseguir que el Tribunal Suprem valencià anul·lés el projecte de construcció en 2016.
Noèlia Sanvítor, una de les portaveus de la Plataforma pel Territori de la Vall d’Albaida, explica a la Directa que el funcionament operatiu d’aquella xarxa ha estat rescatat a l’hora de consolidar la present entitat, tot i que consideraven que aquesta darrera “havia d’anar més enllà”. Això significa, segons Sanvítor, “eixir d’una narrativa reduccionista que només parle de les macroplantes fotovoltaiques, o de transició energètica a escala local”. Des de la Plataforma consideren que el problema és de fons: “el model productiu i econòmic capitalista que comporta, en aquest cas, una producció industrial de l’energia, per mantenir un model industrial de vida que, alhora, exigeix destruir entorns rurals”.
També deixen molt clar que no estan en contra de les energies renovables. El que denuncien és que no es pot considerar transició energètica “allò que implica l’especulació del territori” o “l’extracció de recursos”. Clamen la responsabilitat pública de les administracions i consideren que els moviments socials han de ser “capaços d’articular respostes intercomarcals en què l’ecologisme i l’anticapitalisme siguen l’eix transversal aglutinador”, tal com reclama una de les membres de la plataforma.
Vicent Terol, veí d’Albaida, historiador i també vinculat en la Plataforma, va estar involucrat en la lluita contra el PAI d’Albaida fa ara quinze anys. En aquest, es pretenia crear en els mateixos terrenys ara afectats, una urbanització i un camp de golf que hagués doblat el nucli actual. Terol explica que, si vegem el mapa, “ara observem un buit en el centre de la comarca perquè no hi han nuclis poblacionals, però aquests terrenys van estar habitats fins, almenys, el segle XVI”. Ell exposa que aquests terrenys son el lloc ideal per qualsevol empresa amb ambicions perquè reben la ignorància i la negligència històrica de la seua gestió i són hortes poc rendibles pels seus propietaris que, alhora, no són de la localitat. Amb tot, Terol reflexiona entorn la necessitat d’explorar altres models, com les comunitats energètiques locals o les plaques solars distribuïdes en teulades d’edificis públics.
