Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Què hi trobem, a la ‘Directa’ 553?

El debat al voltant de l'energia nuclear, una entrevista a l'activista feminista Teresa Meana Suárez, els pòdcasts com a nova eina comunicativa per a l'activisme social, el perill de 'sorpasso' de l'extrema dreta a Itàlia o el norantè aniversari de les Normes de Castelló, entre els continguts de la nova edició en paper de la 'Directa'

En un context de crisi energètica, des de diversos sectors econòmics, empresarials i polítics, així com la mateixa Comissió Europea, es defensa una aposta per l’energia nuclear com una forma de producció “no contaminant”. El reportatge d’obertura de l’edició 553 de la Directa, que s’ha publicat aquest dilluns 19 de setembre, radiografia la situació de les plantes productores d’energia atòmica al món, en particular els quatre reactors actius als Països Catalans (Cofrents, Ascó I, Ascó II i Vandellòs II) que, segons diversos informes, estan situades prop de falles amb perill d’activitat sísmica. Maties Lorente i Alèxia Vallvé són responsables d’aquesta investigació.

A l’entrevista en profunditat de la secció “Miralls”, Irene Molina conversa amb Teresa Meana Suárez. Amb aquesta filòloga de llarga trajectòria en l’activisme feminista i anticapitalista a València, aborda qüestions com l’encaix de les militàncies feministes i del moviment LGBTIQ+. Les fotografies són obra de Laura Escartí.

Les pàgines d’opinió de la Directa 553 s’obren amb un article de Josep Roca Guerrero titulat “Què passa a Ponent?” en el qual assenyala el prejudici que recau sobre les comarques occidentals de Catalunya, Aquest Antropòleg i membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà (OACU) apunta que, en el relat de la Catalunya oficial predomina inevitablement un discurs, més o menys explícit, on la població de les comarques lleidetanes seria una mena “d’altres catalans”, autòctona, però aturada en el temps. La il·lustració que acompanya l’article du la firma de Bernat Velo. Per cloure la secció, l’educadora social Elena Sorribas, en un article titulat “Una sanitat tecnocràtica i deshumanitzada”, assenyala que La crisi sanitària, social, econòmica i mediambiental que vivim ha hegemonitzat un model sanitari sectoritzat fins a l’extrem, que ha desplaçat les persones del centre per posar-hi la tècnica. En aquest cas ha estat il·lustrat per Furiaaaaa.

“Hem d’anomenar totes les dissidències sense invisibilitzar-nos en sigles”
L’activista feminista Teresa Meana Suárez protagonitza l’entrevista de la secció “Mirlls” |Laura Escartí

 

Diverses iniciatives engegades des de l’activisme social i cultural de València fan servir les sèries sonores, els pòdcasts, com una eina nova transmissora d’idees i debats amb més llibertat que els mitjans tradicionals i més profunditat que les limitacions de les xarxes socials. Ho explica, a través de diversos exemples, Giuseppe Savino a la secció “Cruïlla”, en un reportatge que va acompanyat d’il·lustracions: Maria Conill.

Per obrir la secció “Roda el món” Itàlia, Victor Serri analitza l’escenari que ha portat els Germans d’Itàlia, formació ultradretana dirigida per Georgia Meloni a tenir tots els números per liderar el pròxim govern italià. Natividad del Carmen Ambrocio repassa els vuit anys de lluita de les famílies dels 43 estudiants de l’Escola Normal d’Ayotzinapa (a l’Estat mexicà de Guerrero) que van desaparèixer l’any 2014, un cas qualificat de “crim d’estat”. Per tancar les pàgines d’internacional, el periodista i analista Gerardo Szalkowicz analitza les causes del no de la ciutadania xilena en el plebiscit que havia de refrendar la proposta de reforma constitucional impulsada per la presidència de Daniel Boric.

A les pàgines d’informació internacional, Victor Serri analitza les causes que han dut els Germans Italians de Giorgia Meloni a convertir-se en força favorita imposar-se a les pròximes eleccions italianes

A continuació, l’apartat cultural, s’inicia amb un article de Joan Canela que ens recorda el procés que va fer possible la redacció de les Normes de Castelló, la proposta d’unificació ortogràfica i gramàtica del català impulsat fa noranta anys per la societat civil i la intel·lectualitat valenciana, al marge de les institucions. També s’hi inclou un relat de Maria Ferotge titulat “Arruix, voltor!” (acompanyat d’una il·lustració de Marga Farrús) i dues ressenyes: la del llibre Utopía no es una isla. Catálogo de mundos mejores de Leyla Martínez, comentat per Estel·la Marcos, i del disc Solei, del duo maresmenc Saüc en flor, a càrrec de Júlia Gamissans.

A la contraportada d’aquest nou número de la Directa hi trobem, com de costum, la secció “Indirecta”. En aquesta ocasió, Àlex Romaguera entrevista Pilar Rebaque. Aquesta advocada i represaliada política pel franquisme, és fundadora de la Comissió de la Dignitat i va impulsar la iniciativa per convertir la Prefectura de Policia de la Via Laietana en un espai de memòria. La fotografia de l’entrevistada és de Victor Serri.

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU