El 22 d’agost de 2021, l’Assemblea Nacional francesa aprovava l’anomenada llei Clima i Resiliència, una llei que tenia per objectiu “lluitar contra el canvi climàtic i reforçar la resiliència contra els seus efectes accelerant la transició ecològica de la societat i l’economia”. Entre les mesures més destacades, la llei estableix que d’aquí a deu anys cal reduir a la meitat l’artificialització del medi i que l’any 2050 no es podran artificialitzar més sòls a l’Estat francès. Ara que ja fa més d’un any de l’aprovació d’aquesta llei i tenint en compte els nombrosos informes alarmants del Grup intergovernamental d’experts sobre l’evolució del clima (GIEC) de les Nacions Unides, diversos col·lectius ecologistes, sindicats i organitzacions socials de Catalunya Nord han decidit passar a l’acció i denunciar la “política ecocida” que menen les institucions locals, amb nombrosos projectes urbanístics que continuen amb la mateixa política del totxo.
En l’àmbit local, s’ha traduït en projectes com l’extensió del port d’Argelers de la Marenda, la construcció d’una fàbrica d’asfalt a Espirà de l’Aglí, d’un camp de golf a Vilanova de la Raó o de nombroses urbanitzacions a Prada, Vinçà, Sureda o Montesquiu, entre d’altres. Tanmateix, cal remarcar que es tracta d’una dinàmica de caràcter estatal, tal com confirma l’Observatori Nacional de la Biodiversitat francès, que alertava el 2018 que cada any es cobreix amb formigó l’equivalent a un departament com el de Seine-et-Marne, és a dir, una superfície d’uns 6.000 km².
Un dels projectes més polèmics té lloc a Ceret, on el Departament dels Pirineus Orientals pretén construir un pont i un viaducte de 355 metres de llarg i 25 metres d’alçada que permetrà travessar el riu Tec i connectar dues carreteres
Amb la voluntat d’exigir l’aturada d’aquesta política d’urbanització indiscriminada, diversos col·lectius ecologistes, sindicats i organitzacions socials de diferents comarques nord-catalanes han convocat una gran marxa ciutadana demà dissabte a les 10 h del matí al pont del Diable de Ceret, que acabarà amb un pícnic col·lectiu davant de la sala de la Unió.
La tria de la capital del Vallespir no és anodina, i és que un dels projectes més polèmics i que afecta espais naturals té lloc en aquesta comuna, on el Departament dels Pirineus Orientals pretén construir un pont i un viaducte de 355 metres de llarg i 25 metres d’alçada que permetrà travessar el riu Tec i connectar les carreteres D115 (entre Ceret i Sant Joan Pla de Corts) i D618 (entre Ceret i Morellàs). Una obra faraònica amb un cost de 33 milions d’euros que hauria de permetre, segons els partidaris del projecte, absorbir una part del trànsit que es forma al pas de la D115 per Ceret i millorar l’accés a l’Alt Vallespir.
Cal destacar que aquesta iniciativa va ser sotmesa a un referèndum el gener de 2022 entre 24.000 electors residents a les 24 comunes del Vallespir i l’Alt Vallespir que van respondre a la pregunta “Sou favorable al projecte de nou accés del Vallespir?”. La pregunta va ser àmpliament criticada pels opositors al projecte, que defensen que sí que són favorables a un nou accés, però, per exemple, en tren. El referèndum el van guanyar els partidaris del sí amb un 56, 27% dels vots.
El col·lectiu denuncia que el projecte amaga la construcció, al sud-est de Ceret, de 500 cases noves a banda d’una nova “zona turística d’excel·lència”, una iniciativa que recuperaria el vell projecte de construcció d’un camp de golf amb una urbanització de luxe
Hervé Bazia, membre del col·lectiu Bien vivre en Vallespir, que ha liderat la campanya de denúncia del projecte, afirma que “el projecte no resol els problemes que diu que vol resoldre”, ja que per la ubicació escollida al pont “no resoldrà l’alentiment de la circulació a l’entrada de Ceret”. A més, matisa que “els embussos que hi ha es concentren sobretot durant la temporada turística d’estiu i, per tant, no cal fer una obra com aquesta només per unes quantes setmanes a l’any”.
El col·lectiu denuncia que el projecte amaga la construcció, al sud-est de Ceret, a l’actual zona de la Nogareda, de 500 cases noves a banda d’una nova “zona turística d’excel·lència” a Sant Joan Pla de Corts, una iniciativa que recuperaria el vell projecte de construcció d’un camp de golf al poble amb una urbanització de luxe. El projecte tindria greus conseqüències pel que fa, per exemple, als recursos d’aigua de la comarca. “És un projecte del segle passat que ignora la realitat de l’amenaça climàtica”, afegeixen. “És hora de treballar per trobar alternatives que tinguin molt menys impacte”, com per exemple la recuperació de la línia de tren Perpinyà – Ceret, tancada fa uns trenta anys. Sobta comprovar com aquest estiu la majoria socialista i comunista del Departament ha desmuntat l’antiga via que encara era visible per asfaltar-la i construir-hi un carril bici.
Mentrestant, els tràmits per a la construcció del pont continuen i el Departament ja ha comprat tots els terrenys on ha de fer l’obra. Tot i això, dues de les inquilines refusen abandonar casa seva i suposen el darrer obstacle per a l’inici de les obres amb l’esperança d’arribar al mes de novembre i que la treva hivernal (que a l’Estat francès impedeix fer fora qualsevol persona del seu domicili per evitar deixar gent a la intempèrie durant l’hivern) encara el retardi uns mesos més. Amb tot, l’associació encara espera el resultat dels recursos jurídics que ha presentat contra un projecte que acaba de veure com, encara que ja hagin començat algunes excavacions arqueològiques, l’Estat ha declarat que l’enquesta mediambiental era insuficient i sembla que es tornarà a presentar una enquesta d’utilitat pública per validar definitivament el projecte.
