Com s’ha anat fent habitual, en aquest 12 d’octubre –Dia de la Hispanitat a l’Estat espanyol en commemoració de l’arribada de Cristòfol Colom al que avui és Amèrica–, accents no ja diversos, sinó veritables pols oposats, surten a l’espai públic per reivindicar-se: l’extrema dreta, l’espanyolisme menys extremat, l’antifeixisme o l’activisme crític amb la mateixa festa, que reclama la seva abolició, des d’una perspectiva anticolonialista i de suport a les lluites de les comunitats originàries del continent americà. És justament aquest darrer vessant de la jornada el que s’ha articulat amb més força durant els darrers anys, sota l’impuls, als Països Catalans, de col·lectius feministes i de migrants –d’Amèrica i d’altres procedències– amb accions de protesta i reivindicatives en diverses ciutats, que a Barcelona tenen com a marc simbòlic el monument al descobridor –on encara perviu simbologia al·lusiva al sotmetiment dels pobles indígenes. Amb aquestes es vol recordar la tragèdia humanitària que va suposar l’arribada europea (tant pel que fa a pèrdua de població com del patrimoni d’unes tradicions i llengües mil·lenàries), però també es reclama a les autoritats espanyoles, en la línia del que està passant en molts estats americans, un procés de revisió crítica de la història de la conquesta d’Amèrica per deixar d’exaltar-la.
A la capital catalana, les accions han començat pels volts del migdia. La convocatòria de Som Antifeixistes ha arrencat passades les 12 del migdia des de la plaça Idrissa Diallo, abans dedicada a l’esclavista Antonio López i que ara porta el nom del migrant mort al CIE de Barcelona l’any 2012. Sota els lemes “Antifeixisme per construir un món nou” i “Contra el colonialisme d’ahir, contra l’imperialisme d’avui”, la cita ha aplegat al voltant de 300 persones.
La marxa ha estat seguida per un ampli dispositiu de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra conformat per, almenys, tretze furgons, ha enfilat el carrer Marquès de l’Argentera fins al parc de la Ciutadella, tancada per impedir l’entrada de les manifestants. Les assistents han continuat pel Passeig Picasso fins a arribar al passeig de Sant Joan, des d’on s’han dirigit a la plaça de Tetuan, entre crits d’“Hispanitat és genocidi”, “12-O, res a celebrar” i “Guillem Agulló, ni oblit ni perdó”.
En arribar a la cruïlla que forma el Passeig de Sant Joan amb la Gran Via, les assistents han aprofitat per exigir el canvi de nom de la plaça de Tetuan, que commemora la presa d’aquesta ciutat per part de tropes espanyoles l’any 1860 durant la Primera Guerra del Marroc (1859-1860). En acabar la marxa, s’ha llegit un manifest i s’ha convidat els assistents a participar de les convocatòries de la tarda: a les 16 h davant l’estàtua del general Prim del Parc de la Ciutadella (organitzada per la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya) i a les 17:30 h davant el monument a Colón, a proposta del Bloc Anticolonial. La convocatòria ha finalitzat amb els parlaments de membre de Feministes Anticapitalistes dels Països Catalans, grups de suport al Kurdistan i la Plataforma Antirepressiva de Barcelona.
A València, cap a les dotze del migdia, al voltant de 150 persones s’han concentrat a la plaça de la Verge. Diverses activistes de col·lectius antiracistes de València han llegit el manifest, on s’ha reivindicat la llibertat i la dignitat dels pobles, així com el fanzin Foc a l’ordre colonial. Al voltant d’una pancarta amb el mapa de les Amèriques, un grup de dones, vestides de negre, ha fet una performance per denunciar el caràcter colonialista i imperialista del festiu del 12 d’octubre i recordar l’extermini físic i cultural provocat per l’arribada europea a Amèrica.
Ja a la tarda, la primera cita, al parc de la Ciutadella de Barcelona, s’ha endarrerit uns minuts respecte a l’hora prevista. Cap a tres quarts de cinc, al peu del monument al general Prim, s’han concentrat un centenar de persones convocades per la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Catalunya (CNAACAT), que ha col·locat una pancarta als peus del monument on es podia llegir “les vides negres importen”.
A sota de l’estàtua del militar nascut a Reus, qui va ser governador militar de Barcelona (1843) i capità general de Puerto Rico (1847), les convocants han denunciat el paper històric d’alguns polítics i empresaris catalans amb l’esclavisme, en el tràfic de persones i amb l’extermini dels pobles indígenes. “Com africanes, com a catalanes, amb la multiplicitat d’identitats que ens travessen, sempre tindrem present el passat colonial de Barcelona i de Catalunya”, han dit durant els parlaments al final de l’acte. També han fet referència al fet que la impunitat davant les morts negres es continua donant en l’actualitat i han posat l’exemple d’El Tarajal i les morts a la tanca de Melilla. “Vivim en un Estat racista, en un Estat antinegre, responsable de la mort de nombroses persones a les fronteres de l’Estat espanyol”. I han finalitzat dient: “Esperem que la reina Isabel II d’Anglaterra, que el general Prim i tants altres, hagin de lidiar allà on siguin ara amb la fúria dels nostres ancestres”. L’acte ha acabat amb un minut de silenci en homenatge a totes les víctimes del racisme.
La manifestació convocada a les 17.30 h pel Bloc Anticolonial, per la seva banda, ha aplegat un miler de persones al peu de l’estàtua de Colom. Des de la base del monument han reclamat la regularització de les persones en situació administrativa irregular i han fet proclames en contra del racisme institucional i dels centres d’internament d’immigrants. Tres de les manifestants han pujat fins a una de les estàtues que simbolitzen els acompanyants i patrocinadors catalans dels viatges de Cristòfol Colom i hi han abocat al damunt restes d’excrements. Tot seguit una de les manifestants s’ha punxat el braç amb una xeringa i ha vessat la sang sobre una bandera espanyola, denunciant així que l’Estat espanyol té la seva història tacada de sang. En un primer moment els Mossos d’Esquadra han volgut identificar aquesta manifestant, però després d’una forta escridassada, hi han renunciat. La concentració a continuació ha esdevingut manifestació circulant des de la plaça del Portal de la Pau, on es troba el monument, fins a la plaça d’Idrissa Diallo. “No hi ha voluntat política per part dels ajuntaments, la Generalitat ni l’Estat espanyol per canviar de nom les miserables places de genocides, assassins i esclavistes. Ho hem fet nosaltres i continuarem resignificant espais”, ha dit una de les convocants des del megàfon.
