MigrESS forma part del cercle de Migracions i ESS Antiracista de Coòpolis, l’Ateneu Cooperatiu de Barcelona.
Enguany celebrem l’onzena edició de la FESC. L’economia social i solidària d’ara no és la mateixa que la del 2012, quan es va celebrar la primera Fira. Diries que l’ESS és actualment per a tothom?
S’han fet passos molt importants pel que fa a la participació de persones migrades i racialitzades en l’ESS; passos que s’han aconseguit gràcies a persones migrades que han posat aquesta qüestió al centre. Malauradament, però, l’ESS encara està lluny de molts sectors de la població. En el cas de les persones migrades provinents de països extracomunitaris, tot el que té a veure amb els permisos de residència i de treball i amb la contractació és un veritable obstacle per a la seva incorporació als projectes. Afortunadament, hi ha hagut avenços en les polítiques públiques de l’Ajuntament de Barcelona quant al reconeixement de la perspectiva de les persones migrades en alguns sectors. Així mateix, la feina feta per la Xarxa d’Ateneus Cooperatius (XAC) ha facilitat que en diversos territoris s’estigui començant a qüestionar la composició blanca, de classe mitjana i amb estudis universitaris de gran part de l’ESS. Malgrat tot, encara queda molt camí per recórrer.
Molts projectes incorporen la diversitat com a valor o principi. Què significa per a tu aquesta pràctica?
S’ha de fer des d’una perspectiva antiracista, la qual cosa implica reconèixer que vivim en una estructura racista en la qual totes ens hem socialitzat, i que això no és aliè a les estructures i les pràctiques organitzatives de les nostres entitats. S’han de reconèixer també els privilegis i posar-los al servei de la transformació de la realitat: no es pot renunciar al privilegi, però sí que es pot treballar per canviar l’estat de les coses. Hem de revisar les nostres pràctiques i mirar com la nostra entitat pot ajudar a transformar una situació en la qual mig milió de persones a l’Estat espanyol viuen sense drets per no tenir papers.
Si de veritat volem caminar cap a una ESS antiracista, què hem de fer? Per on hem de començar?
És primordial que revisem la composició dels nostres equips de treball, les relacions que establim amb els projectes d’altres realitats culturals. Hem d’evitar reproduir els nínxols laborals als quals estem sotmeses les persones migrades. També s’han d’establir polítiques de col·laboració i d’intercooperació per enfortir uns projectes que, per la seva composició, tenen més dificultats per tirar endavant. L’antiracisme s’ha de materialitzar en pràctiques. Avui en dia és impensable que en un espai on es parla de les dones no hi hagi dones, però sovint hi ha persones expertes que parlen en nom de les persones migrades. S’ha de reconèixer l’agència i la capacitat d’actuació de les persones migrades i racialitzades. En alguns espais, la recollida de signatures d’una iniciativa legislativa popular s’ha fet a través de veus blanques. No se’ns ha donat l’espai que hem demanat i això és el que ha de canviar.
Quines eines i quins acompanyaments hi ha actualment per donar un cop de mà a l’hora d’incorporar la perspectiva antiracista?
Avui en dia hi ha espais liderats per persones migrades i racialitzades on intentem donar eines per introduir aquests temes dins l’ESS i per incorporar l’antiracisme com a principi i valor del moviment. Oferim també un acompanyament als projectes de persones migrades i racialitzades i als projectes del teixit local que vulguin incorporar aquesta perspectiva. Tot això implica acompanyar processos de contractació i de regularització de la situació administrativa, així com processos d’incorporació de la perspectiva antiracista dins les pràctiques organitzatives, l’execució de projectes i els serveis que s’ofereixen des de les entitats. Per acabar, crec que és important reconèixer que en els darrers anys hem fet grans passos en l’àmbit de les cooperatives d’autoocupació, però tenim encara reptes molt importants, com incorporar la perspectiva antiracista en el cooperativisme d’habitatge. El reconeixement i suport d’organitzacions com la XES, la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya i la cooperativa de serveis financers Coop57 ens permetran establir aliances polítiques estratègiques per poder dir, d’aquí a uns anys, que tenim una ESS antiracista.
