Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Camps de golf en temps de sequera

Cada vegada més camps de golf utilitzen aigua regenerada, que alhora és imprescindible per a l’agricultura o per a garantir el cabal dels rius. En l'últim quinquenni s'han obert quinze expedients sancionadors per un mal ús hídric, alguns dels quals per extreure aigua de pous sense autorització

Un camp de golf de divuit forats suposa un consum d'aigua equivalent a un municipi de 10.000 habitants | Arxiu

Encara no ha sortit el sol, quan un grup d’activistes de Rebel·lió o Extinció tapen amb ciment tres forats del camp de golf Club de Campo Villa de Madrid, on arrenca el torneig europeu Open d’Espanya. Amb l’acció del 6 d’octubre van voler denunciar el “malbaratament d’aigua” enmig de la sequera. Inspirant-se en les accions dels activistes climàtics al sud de l’Estat francès durant el mes d’agost, alerten que cada forat “engoleix diàriament més de 100.000 litres d’aigua”. Al conjunt de l’Estat espanyol cada dia es reguen 437 camps de golf, vora un centenar dels quals s’ubiquen als Països Catalans. D’aquests, en els darrers cinc anys, quinze han estat subjectes a un expedient sancionador per mal ús d’aigua, set dels quals ja han conclòs amb sanció.

L’aigua necessària per abastir un camp de golf de divuit forats durant un any equival al consum domèstic anual d’una població d’uns 10.000 habitants

L’estiu ha estat marcat per temperatures rècord i absència de pluja, i els embassaments se n’han ressentit, especialment a Catalunya on el volum d’aigua embassada només arriba al 37%. A les Illes –on només hi ha dos embassaments a Mallorca– arriben al 40% i al País Valencià estan gairebé onze punts per sobre. En aquest context de sequera, la majoria de camps de golf al conjunt dels Països Catalans són de divuit forats, una dimensió que suposa un consum de vora 1.500.000 litres d’aigua al dia (547.500.ooo litres a l’any), segons Ecologistes en Acció. Els recursos hídrics per cadascun d’aquests camps de golf durant un any –prenent les dades de l’Institut Nacional d’Estadística espanyol sobre el consum d’aigua diari per habitant–, equivalen al consum domèstic anual d’una població d’uns 10.000 habitants.

 

Davant la situació climàtica i l’elevat consum d’aigua dels camps de golf, fa anys que les normatives han inclòs la priorització de l’ús d’aigua regenerada per al reg, és a dir, d’aquella que ha estat tractada en una estació depuradora per adequar-la a diferents usos posteriors, com els recreatius i els agrícoles. Però no tots els camps utilitzen la font recomanada; n’hi ha que encara disposen de concessions d’aigües subterrànies i alguns que directament infringeixen la norma. Al País Valencià, la llei reguladora només estableix que “es prioritzarà l’ús d’aigua depurada”; a Catalunya, l’ús d’aigua regenerada només és obligatòria per als camps de nova creació; i les Illes són l’únic territori on no es preveuen excepcions i, a més, hi ha un Pla Hidrològic en tramitació que descarta l’ús d’aigua dessalada.

Precisament és a les Illes on s’han tramitat més expedients sancionadors des de 2017 fins ara. La Direcció General de Recursos Hídrics de la Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca ha reconegut a la Directa haver obert deu expedients dels quals quatre s’han arxivat “per no suposar cap infracció o no poder-se demostrar”, tres encara estan en procés i altres tres s’han resolt amb sanció. Una de les sancions és de 415.800 euros i afecta el Golf de Son Gual per incompliment de concessió i execució de dues perforacions sense autorització. L’altra ha comportat 25.850 euros al Pollença Golf per extracció d’aigua sense autorització administrativa i per haver regat amb aigua subterrània, i finalment Golf Maioris ha hagut de pagar 4.200 euros per extracció d’aigua sense autorització administrativa.

L’empresari Abel Matutes Prats, fill del conegut polític i empresari eivissenc, va afirmar en un espai d’entrevistes que “s’ha demonitzat el golf” i va desafiar “qualsevol ecologista a debatre el dany dels camps de golf al medi ambient”

“A Mallorca, amb la intensitat turística que tenim i ateses les prediccions sobre l’estrès hídric derivat del caos climàtic que hem generat, aquests usos no haurien de ser prioritaris”, subratlla Margalida Ramis del Grup Balear d’Ornitologia i Defensa de la Naturalesa (GOB). L’activista recorda que durant l’estiu alguns municipis han restringit l’ús d’aigua per a piscines particulars i reg de jardins, però que els camps de golf continuen sent “intocables”. De fet, el mes d’agost, l’empresari Abel Matutes Prats, fill del conegut polític i empresari eivissenc, va afirmar en un espai d’entrevistes que “s’ha demonitzat el golf” i va desafiar “qualsevol ecologista a debatre el dany dels camps de golf al medi ambient”.

Entitats ecologistes no s’han cansat de recollir i explicar els impactes d’aquestes infraestructures recreatives, insistint en l’elevat consum d’aigua, però també en els efectes negatius sobre la biodiversitat. Jaume Grau, membre d’Ecologistes en Acció de Catalunya, els descriu com “grans superfícies de monocultiu”, d’on s’ha eliminat la vegetació natural i alhora s’apliquen productes químics que exterminen especialment la vida subterrània, com els cucs o els talpons. Tot i que l’ús d’aigua regenerada s’ha incrementat els darrers anys, Grau és del parer que no deixa de ser “aigua que es destina a usos superflus, que competeixen amb altres usos com l’agricultura o el retorn al riu per garantir cabals”.

Les multes a Catalunya sumen 19.259 euros, però l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no n’ha volgut facilitar els noms, argumentant-ho per raó de “protecció de dades”

A Catalunya, durant els darrers cinc anys, s’han obert cinc expedients, quatre dels quals han acabat amb sancions bé per manca de sistemes de mesurament de cabal o per utilització de pou sense concessió. Les multes sumen un total de 19.259 euros, però l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) no n’ha volgut facilitar els noms, argumentant-ho per raó de “protecció de dades”. A la recomanació d’ús d’aigua regenerada, segons l’ACA, ja s’hi han acollit força projectes: dels 7,9 hectòmetres cúbics l’any que consumeixen els camps de golf a Catalunya, assegura que prop del 5 ja són regenerats. Un dels camps que encara no ho fa és el de Sant Cugat del Vallès, que rega amb aigua de pou, pendent d’unes obres per connectar la depuradora de Sabadell Riu Sec. Grau recorda que és indispensable tenir una depuradora a prop i arribar a un acord amb l’empresa o l’administració pertinent per usar-la.

De fet, Carlos Arribas d’Ecologistes en Acció del País Valencià té constància que hi ha camps que no usen aigua depurada perquè les centrals queden lluny: “Continuen havent-hi camps de golf que prenen l’aigua de pous quan els aqüífers estan sobreexplotats”. Segons un informe recent de Greenpeace, el 44% de les masses d’aigua subterrània a l’Estat es troba en mal estat: el 27% es declara en mal estat quantitatiu –s’extreu més aigua de la que és capaç de reposar el cicle natural–, el 30%, en mal estat químic i el 14% en mal estat quantitatiu i químic. A més, precisament, Ecologistes en Acció remarca que el reg intensiu amb aigües depurades pot contaminar els aqüífers, pels adobs químics nitrogenats que salinitzen el sòl. Després que la Conselleria de Medi Ambient del País Valencià derivés la Directa a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, aquest organisme ha informat d’un únic cas de sanció a un camp de golf en els últims cinc anys i no guarda relació amb el reg sinó amb el fet de “no haver atès un requeriment de presentació de documentació”. Des de la Confederació Hidrogràfica del Segura, a la demarcació d’Alacant –on es concentren la majoria de camps– han assegurat que tots compleixen les concessions.

Amb tot, el col·lectiu Rebel·lió o Extinció ha llançat una petició enfocada a la defensa de les reserves d’aigua: un referèndum per a prohibir el golf a l’Estat espanyol.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU
Error, no Advert ID set! Check your syntax!