El 16 d’octubre s’han complert dos mesos de l’entrada en vigor del nou reglament de la llei d’estrangeria, fruit de la reforma aprovada el 26 de juliol per part del govern espanyol. El canvi legislatiu va causar rebombori entre sindicats, col·lectius i entitats de persones que es veurien directament afectades per aquest reial decret, però també va despertar expectatives al voltant de més facilitats per a la regularització de persones en situació administrativa irregular. Entre d’altres, algunes de les novetats fan referència al permís de treball per a estudiants extracomunitàries, al reagrupament familiar, a la contractació en origen i als arrelaments per obtenir la residència, inclòs el destacat arrelament per formació.
Els requisits inicials per a l’autorització semblen abastables: no ser ciutadana d’un estat de la Unió Europea, no tenir antecedents penals ni a l’Estat espanyol ni al país d’origen, no tenir prohibida l’entrada al territori espanyol ni trobar-se en termini de compromís de no retorn a Espanya, haver estat de manera continuada al territori un mínim de dos anys, comprometre’s a realitzar una formació reglada i abonar la taxa corresponent.
L’arrelament per formació, novetat principal
En C. porta quasi cinc anys a l’estat espanyol i és integrant de l’associació Papers i Drets per a Tothom. Juntament amb l’Enrique, voluntari de l’associació, valoren la possibilitat de tramitar l’arrelament per formació per tal de regularitzar la seva situació. Aquest arrelament concedeix una autorització de residència durant dotze mesos a les persones estrangeres que han romàs a l’estat espanyol durant un temps mínim de dos anys i és prorrogable només una vegada per un període de dotze mesos més.
En C. era infermer al seu país d’origen i aquí ha treballat com a cuidador de persones dependents, entre altres feines com la de temporer. “Jo tinc el títol d’infermer. Però per a fer una d’aquestes formacions, he d’homologar el títol de batxillerat, i, després el d’infermer”, apunta. L’homologació de títols estrangers no són procediments senzills, solen trigar entre 9 i 24 mesos i tenen un cost econòmic que depèn del tipus de títol. “Les formacions són molt cares. Les del meu àmbit comencen pels 3.000 euros”, assenyala C.
“Si tu portes aquí dos anys en situació irregular i ara t’has de prendre un any sabàtic per a poder estudiar i només al final tenir un permís de residència i treball, a efectes pràctics no és factible”, comenta Maria José Polanco, jurista d’Eicascantic
Deixant de banda la possibilitat poc probable d’estudiar allò que realment interessa a la persona en qüestió, existeixen cursos amb preus més baixos. María José Polanco, jurista de l’Espai d’Inclusió i Formació Eicascantic de Barcelona, comenta que els cursos que ha trobat solen tenir un preu genèric de 300 o 500 euros. “Existeixen cursos gratuïts, com per exemple els del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). Però aquests cursos estan dissenyats per a persones que ja reben nòmines, que ja han treballat, que ja tenen permís de residència. Si vols fer la matrícula al SOC, primer has de tenir NIE. Sense NIE no t’accepten”, comenta l’Enrique en referència al Número d’Identitat per a Estrangers. Fins al moment, el SOC no ha obert places a persones que no tenen NIE, de manera que un gruix important de la població ha quedat exclosa d’aquesta possibilitat. Polanco afirma, però que, a causa de la pressió social, el Servei està en vies d’eliminar aquest requisit.
Una persona en situació irregular que aposti per aquest tipus d’arrelament haurà, doncs, o bé de prendre’s un any sabàtic per estudiar, o bé d’estudiar i continuar treballant al mateix temps en l’economia submergida per pagar-se la formació. “Si tu portes aquí dos anys en situació irregular i ara t’has de prendre un any sabàtic per a poder estudiar i només al final tenir un permís de residència i treball, a efectes pràctics no és factible”, comenta la jurista.
La conversa amb en C. i l’Enrique també apunta al fet que l’obstacle principal al tràmit és l’econòmic, sumat al fet que es tracta d’un permís de residència, i no de treball: “El permís de residència per arrelament per formació no et permet treballar, només residir. És només per estudiar. Durant aquest any que estàs estudiant, de què vius? Com pagues aquesta formació?”, coincideixen.
Avui, dos mesos després de l’entrada en vigor del decret, el nou arrelament per formació està envoltat d’un mar de confusió. “Encara estem esperant que ens diguin quins cursos són vàlids, i de fet en aquest moment no tenim cap resolució d’arrelament per formació”, comenta María José Polanco. En C. ha presentat la seva sol·licitud amb un curs que no saben si serà acceptat i l’oferta de formacions es veu saturada per l’increment en la demanda de cursos.
“Si no tens papers, no formes part de la societat”
Les persones que disposen de recursos econòmics suficients no són el públic principal que atrau l’arrelament per formació, ja que en aquest cas solen tenir altres vies per regular la seva situació administrativa. Una via de sortida és, per exemple, la compra de contractes laborals, que segons en C., es poden trobar a preus situats al voltant de 8.000 o 10.000 euros, si se sap on acudir.
Viure sense papers no implica només no tenir permís de treball, sinó també viure amb l’angoixa de poder ser tancat en un CIE i deportat en qualsevol moment, de no poder anar al país d’origen a veure la família, de no poder crear un projecte de vida. “Si no tens papers, no formes part de la societat. La societat no et coneix. Ets una persona invisible. No tens un document, no tens un número. No tens feina, no pots cotitzar, no et pots moure, no pots dormir.”, diu en C.
Segons Enrique, voluntari de Papers i Drets per a Tothom, hi ha un interès en què hi hagi una quantitat elevada de persones en situació irregular treballant en l’economia submergida. “Si ja estàs treballant, per què et contractaran? Per a apujar-te el sou? No, no et contractaran”
És evident que per sobreviure fa falta alguna mena d’ingrés, sigui per via reglada o per la via de l’economia submergida. Algunes de les feines més comunes en l’economia submergida són les de neteja, cures de persones dependents –amb la possibilitat de ser internes– o les agrícoles, que impliquen sovint una vulneració de drets i explotació laboral flagrants.
Segons Enrique, hi ha un interès en què hi hagi una quantitat elevada de persones en situació irregular treballant en l’economia submergida. “Si ja estàs treballant, per què et contractaran? Per a apujar-te el sou? No, no et contractaran. Als patrons els va fantàstic tenir gent treballant pràcticament sense drets”, conclou. Tenir persones treballant en l’economia submergida és sinònim de l’abaratiment del preu general de la mà d’obra.
Al mateix temps, el que és explotació laboral pot ser llegit com a una oportunitat des de l’altre cantó: “Quan l’estat t’ha condemnat a la irregularitat, entre pagar-te menys i que no et paguin, és millor que et paguin menys”, comenta María José Polanco, que també es va trobar en una situació similar en migrar de Colòmbia. “Quan un sistema permet que l’explotació laboral s’entengui com una ajuda, crec que el sistema sencer està fallant”, subratlla l’experta.
El foment de la “migració circular” al nou reial decret
Segons les afectades, l’afavoriment de la contractació en origen en el nou reial decret perpetua el model basat en l’economia submergida. Segons la nova Llei, es “millora el model de migració circular” mitjançant autoritzacions de treball plurianuals que habiliten a treballar nou mesos a l’any durant quatre anys, i fent possible aquest tipus de contractació en origen per part de qualsevol sector amb dèficit de treballadores.
“Per ells és millor que una persona treballi nou mesos seguits, hagi de tornar al seu país, i l’any següent ja veuran si la tornen a contractar. Si s’ha portat bé, sí; si s’ha portat malament, no. I si aconsegueix aguantar quatre anys així, ja li donaran un permís de residència. Les persones no són màquines. La gent estableix vincles, amistats, té família… potser algú ve aquí i s’hi vol quedar. Doncs no. Si es queda, ho té fotut, està en situació irregular.”, lamenta l’Enrique.
Però quan es tracta de contractació en origen, no contracten qualsevol perfil de persona. “Només contracten a persones específiques, que saben que tornaran als seus països”, assegura el voluntari de l’Associació Papers i Drets per a Tothom. “Porten gent de poble, analfabeta, que treballa dia i nit”, afegeix en C.
La llei estableix que, amb la contractació en origen, l’allotjament i el bitllet d’anada van a càrrec del contractador. No obstant això, l’Enrique qüestiona quin tipus d’allotjament reben aquestes persones: “L’allotjament és sota d’un plàstic, són les xaboles de Lepe i les places de Lleida. Aquest és l’allotjament garantit per la llei.”
A més, cal destacar que la contractadora té el dret a rescindir la relació laboral en qualsevol moment, a causa d’una lesió, malaltia o embaràs d’una treballadora. Aquesta persona trencaria el recompte de la contractació durant quatre anys, i es veuria al carrer sense ni tan sols bitllet per tornar al seu país. “Encara que hi hagi gent aquí que pot fer aquestes feines, prefereixen contractar en origen perquè creuen que al contractat en origen el tenen més agafat pel coll”, considera l’Enrique.
Abans de la reforma: regularització via arrelament social i laboral
Alguns dels obstacles en l’obtenció de l’arrelament per formació són compartits amb els d’altres tràmits, com l’arrelament social o l’arrelament laboral. Segons María José Polanco, més enllà dels obstacles econòmics, existeixen els obstacles lingüístics, ja que no parlar l’idioma del país sol ser una barrera perquè la persona migrada entengui quins són els drets i, consecutivament, accedir a qualsevol mena d’arrelament o via de regularització. “Quan tu migres, no tens drets. Molts drets es veuen amputats o bé per la situació de migrant en la qual et trobes, o perquè no parles l’idioma”, apunta la professional d’Eicascantic.
Empadronar-se també és un dret previ al tràmit de la regularització necessari per a demostrar la permanència al país. Aquest dret sovint també es veu amputat, ja que són poques les ciutats que, com Barcelona, permeten el padró sense domicili fix. També aquí es crea un negoci: “Totes les persones que viuen en un domicili compartit no tenen manera d’empadronar-se. Algunes han de pagar mensualment els propietaris perquè els empadronin”, comenta en C.
El febrer de 2022, l’associació Papers i Drets per a Tothom ja denunciava que centenars d’expedients feia més de set mesos que estaven sense resposta, mentre la Llei marca que el termini de resolució de les autoritzacions de residència i treball és de tres mesos
Els terminis de resposta de les oficines d’estrangeria també són blanc de crítiques per part dels col·lectius de migrants. El febrer de 2022, l’associació Papers i Drets per a Tothom ja denunciava que centenars d’expedients feia més de set mesos que estaven sense resposta, mentre la Llei marca que el termini de resolució de les autoritzacions de residència i treball és de tres mesos. Això provoca que, si s’ha aconseguit un contracte, molt probablement aquest deixi de ser efectiu. També provoca que documents difícils d’obtenir com els certificats d’antecedents penals al país d’origen caduquin, o, en el cas de l’arrelament per formació, les places al curs en qüestió s’esgotin, fent que les persones migrades retornin a la casella zero del seu tràmit de regularització.
Malgrat les modificacions del reial decret, l’obtenció d’un contracte de treball continua sent un requisit en tots els tipus d’arrelament. “Com és possible que li estiguis demanant a una persona migrada en situació irregular que tingui una millor situació en termes de contractació quan inclús moltes persones espanyoles d’origen estan treballant a temps parcial?”, es pregunta la María José Polanco. Assolir un contracte amb aquests criteris es converteix en una barrera gegant a l’hora d’enfrontar la regularització i la desinformació que hi ha al respecte provoca que empreses i particulars tinguin por de contractar persones en aquesta situació. La petició de col·lectius i activistes és unànime: que es prescindeixi de la necessitat d’un contracte per a la regularització.
