L’empresa Colònies RV, S.A., coneguda popularment com a Rosa dels Vents (RV), afronta per primera vegada un judici dijous 10 de novembre, malgrat acumular múltiples denuncies i acusacions per les seves precàries condicions laborals. Nou de les deu treballadores a les quals va acomiadar mitjançant cartes individuals la primavera de 2022 reclamen la nul·litat de l’acomiadament i una indemnització, perquè asseguren que aquest es va produir arran que constituïssin una secció sindical a l’empresa de la mà de la Coordinadora Obrera Sindical (COS). De fet, de les catorze treballadores que tenia la secció, tan sols quatre van mantenir la feina perquè quan van començar els acomiadaments van deixar de formar part activa de la lluita sindical, segons recorden les seves companyes que ara van a judici.
El conjunt de les demandants treballaven com a instructores de la base nàutica que l’empresa té a la Gola del Ter (Baix Empordà), on organitzen activitats com caiac al riu o navegació a vela al mar amb la clientela de les diverses cases de colònies que té a la zona d’un total de tretze arreu de Catalunya. Joan Sindreu, membre de la secció sindical de la COS i una de les persones demandants, assegura que els van acomiadar amb l’argument que “no complíem els objectius, tot i que no en teníem de preestablerts i que la valoració que havien fet de la nostra feina era positiva”. Les cartes d’acomiadament van arribar en un degoteig constant durant setmanes consecutives, “amb la finalitat que no ho poguéssim ajuntar tot en la mateixa causa judicial”, creu Sindreu.
Les cartes, a les quals ha tingut accés aquest mitjà, anaven signades per l’apoderat José Antonio León Cendros i contenien exactament el mateix redactat. Literalment, deien “després de valorar els resultats de la temporada anterior i fer una previsió dels objectius establerts que aquesta temporada, el seu perfil no s’ajusta al sistema de treball i als resultats esperats, pel que hem decidit rescindir i deixar sense efecte el seu contracte de treball”. Per acomiadar-se, l’empresa reblava “lamentem haver hagut de prendre aquesta decisió i li agraïm els serveis prestats durant el temps que ha estat treballant en aquesta empresa”.
Joan Sindreu, membre de la secció sindical de la COS i una de les persones demandants, assegura que les cartes d’acomiadament van arribar en un degoteig constant durant setmanes consecutives, “amb la finalitat que no ho poguéssim ajuntar tot en la mateixa causa judicial”
En canvi, en un comunicat dirigit a la premsa, l’empresa explica les persones acomiadades ho van ser per “no complir amb els requisits contractuals de Seguretat i Qualitat” i al mateix temps afirma que “Rosa dels Vents no té cap conflicte laboral amb el sindicat legalment constituït en un dels seus centres de treball i col·labora activament amb total normalitat”. Això no obstant, l’extreballador declara que “la carta d’acomiadament va ser la primera reacció que vam tenir a la creació de la secció sindical” i relata que quan l’empresa es va assabentar, va ordenar als seus coordinadors sobre terreny que esbrinessin qui hi estava implicada.
Les demandants tenen entre 25 i 30 anys i majoritàriament feia més de cinc temporades que estaven al mateix centre de treball. Estaven en règim contractual de fixos discontinus per un període que en cas de ser complet abraçava des de mitjans de maig a principis de setembre. Critiquen que estaven sota el conveni de lleure, quan es reivindiquen com a tècnics d’activitats nàutiques, especialitzacions per les quals denuncien que l’empresa no els oferia el material adequat per dur-les a terme. Aquest punt és només un de la llista de demandes sindicals que van presentar a l’empresa, entre les quals destaquen la remuneració de les formacions i que aquestes siguin impartides dins la jornada laboral, així com el cobrament de les hores extres i el compliment de les jornades laborals de no més de quaranta hores setmanals, tal com es recull als contractes.
Segons Sindreu, a més, “els monitors i monitores fan guàrdies de nit, gairebé no surten de les cases de colònies i no fan descansos de més de mitja hora perquè han d’estar tot el dia amb el seu grup d’infants o joves” i detalla que “se’ls diu monitors de vint-i-quatre hores”. En relació a això, denuncien que la provisió d’allotjament digne i fix, amb espais propis, per a les treballadores durant la temporada es fa “cercant el màxim rendiment per a l’empresa i no la comoditat de les treballadores”. En aquest aspecte, Sindreu explica com la darrera temporada que va treballar el van traslladar tres vegades en cinc mesos, “vam estar en un apartament amb lliteres a l’Estartit, quatre persones a l’habitació i nou al pis amb un lavabo, mentre que depenent de l’ocupació de les cases de colònies, ens traslladaven allí”.
