Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Acusacions de negligència, brots de COVID-19 i explotació laboral en quatre cases de colònies de Rosa dels Vents

Tretze de les quinze monitores de la casa de colònies Mas Portal a Àger (Noguera) van dimitir en bloc el passat juliol arran de tres acomiadaments que consideren "improcedents”. Les treballadores acusen l'empresa de vulneració de drets laborals i mala gestió de la COVID-19. També hi ha hagut queixes sobre la manera d'abordar casos de coronavirus en cases de Llafranc, la Bisbal d’Empordà o Rialp

Una de les imatges promocionals de l'empresa Rosa dels Vents / Arxiu

L’Olga, una de les monitores de la casa de colònies Mas Portal de la localitat ponentina d’Àger (Noguera) —no ha volgut que fer públic el seu cognom per possibles represàlies en futurs llocs de feina—, juntament amb dues companyes, una tarda, després d’acabar el seu torn, passades les dotze de la nit, es van prendre una cervesa. L’endemà el matí, la coordinadora de la casa de colònies va reunir tot l’equip i els va comunicar que havia trobat una llauna –”després de rebuscar dins el contenidor d’escombraries de fora la casa”, relata l’Olga– i “ens va amenaçar que ens faria fora a tots”. Va fer passar una per una cada monitora pel despatx de la directora de lleure —un càrrec diferent i inferior en la jerarquia empresarial del grup Rosa dels Vents al de la coordinadora de la casa—, que les va interrogar sobre “on éreu ahir a la nit, amb qui heu estat, a quina hora heu anat a dormir”, explica la monitora de 22 anys. Després de la reacció negativa de les treballadores davant el que consideren un “tracte humiliant”, la coordinadora els va assegurar que “quedaria en una incidència menor per a les responsables” i aleshores ella i dues companyes van assumir la responsabilitat dels fets. L’endemà al matí, segons relata l’Olga, hi havia “tres monitores noves fent-se el test d’antígens preparades per entrar a agafar els nens i a nosaltres ens van dir que ens acomiadaven”. I afegeix que “en un principi em van dir que no cobraria els últims cinc dies treballats,” malgrat que al final no ha estat així.

Aquell mateix matí, deu treballadores més, de les quinze que formaven l’equip, van decidir finalitzar la seva relació contractual amb l’empresa en solidaritat amb les companyes acomiadades. A la tarda, un equip nou, format a partir de la borsa de monitores, reprenia les activitats amb normalitat. “Va ser just el penúltim dia abans d’acabar les colònies i els infants estaven confosos i tristos pel canvi sobtat de monitors”, afegeix l’Olga. Algunes de les treballadores tenien previst tornar a ser contractades el mes d’agost —ja que el contracte era d’obra i servei per tongada de colònies—, però després dels fets no va ser així. Les treballadores es van posar en contacte amb els sindicats CGT, COS i UGT i estan plantejant denunciar el cas a Inspecció de Treball “per vulneració de drets laborals i acomiadament improcedent.”

Les treballadores s’han plantejat denunciar el cas a la Conselleria de Salut per la “nefasta gestió amb les mesures de seguretat per garantir la salut dels treballadors i les treballadores, i dels infants”

Paral·lelament, també s’han plantejat denunciar el cas a la Conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya pel que consideren una “nefasta gestió” de les mesures de seguretat per garantir la salut dels treballadors i les treballadores, i dels infants en la prevenció de la COVID-19, tal com relata un comunicat de la CGT fet públic el 29 de juliol. L’Olga, una de les monitores acomiadades, ha explicat a la Directa que tot i que hi havia casos d’infants positius, “no es van aïllar els grups”. La manca d’espais habilitats disponibles per garantir l’aïllament va fer que algunes de les monitores haguessin de dormir separades en tendes de campanya: “Jo mateixa em vaig haver d’aïllar per ser contacte estret i al cap de cinc dies em van trucar perquè tornés a treballar sense haver complert la quarantena”, denuncia la monitora.

Aquest estiu diferents mitjans de comunicació s’han fet ressò d’altres casos de queixes contra l’empresa Rosa dels Vents per incompliment del protocol de seguretat i mala comunicació amb les famílies dels infants afectats. Concretament, a les cases de colònies Albatros, de Llafranc (Baix Empordà), i de l’hotel Condes de Pallars, Rialp (Pallars Sobirà), diverses famílies es van queixar per “mala gestió i negligència” en l’aparició de brots de COVID-19 entre les assistents i pel fet que hi havia “monitores treballat tot i tenir símptomes”. En resposta, Rosa dels Vents va fer públic un comunicat on afirmaven complir “tots els protocols de seguretat i qualitat i les mesures excepcionals de prevenció COVID” que marquen les normatives oficials, i que la reacció “d’amonestar” les treballadores per part de la direcció va ser per “incomplir la normativa de la instal·lació.” En el comunicat, firmat per la direcció de la casa, afegeixen que “com a professionals del sector, és la primera vegada que uns monitors de lleure abandonen els seus infants sense cap mirament. Tot i així, els vàrem substituir el mateix matí”. La Directa ha intentat posar-se en contacte amb l’empresa per conèixer de primera mà el seu posicionament respecte als fets, però no ha obtingut resposta.


Acusacions de negligència i mala gestió

Les tretze treballadores, la majoria d’entre 21 i 23 anys, denuncien un incompliment general de les condicions de feina promeses prèviament i una situació de “maltractament i precarietat” generalitzada en molts aspectes de l’experiència laboral amb Rosa dels Vents, que en alguns casos vulneraria el conveni laboral col·lectiu del lleure i l’estatut de les treballadores. Entre aquestes irregularitats denuncien haver començat a treballar sense firmar cap contracte, jornades de setze hores al dia sense descans, requeriment les 24 hores del dia per atendre els infants sense respectar les hores de descans (a causa de la manca de personal extra de torn de nit), set dies a la setmana de feina (tot i que el contracte estipula sis dies de feina i jornades de set hores i mitja), i hores de preparació i de formació no remunerades sense cap incentiu salarial.

“A mi em van trucar un diumenge i el dilluns a primera hora em van entregar un grup de deu nens amb qui feia esports d’aventura, sense fer cap formació prèvia”, explica la Jana, de 22 anys —que tampoc ha volgut fer públic el seu nom complet per por a represàlies de l’empresa—, una de les monitores que va demanar la baixa voluntària a Àger en solidaritat amb les tres companyes acomiadades. “Fèiem quads, escalada, tir amb arc, BTT… vaig estar assegurant nens en un rocòdrom sense tenir-ne ni idea”, denuncia. Només va treballar una setmana amb Rosa dels Vents, però fa recompte de totes les “irregularitats” que va poder observar. “Les armilles salvavides del caiac o els cascs estaven trencats, molts dels frens de les bicis no funcionaven”, relata en relació amb el mal estat general del material. Respecte del manteniment de la casa, explica que “el segon dia es van embussar totes les canonades i els infants van estar-se dos o tres dies sense dutxar-se perquè tenien inundades les habitacions”. També denuncia les quantitats de menjar eren “insuficients” i “els infants es queixaven de gana”. Amb la gestió de les al·lèrgies, afegeix que l’intentaven convèncer que “el tomàquet no portava fructosa i també donaven fruita directament”.

Pel que fa a les condicions laborals, recorda que ocupaven tots la mateixa habitació, que descriu com “una espècie de sala sense finestres dins del despatx de direcció” on dormien amb matalassos a terra. A més, considera que hi ha hagut “tractes vexatoris i amenaces” per part de la coordinadora de la casa i del cap de cuina: “La coordinadora t’agafava per banda i et deia que si perdies l’única mascareta que et donaven, hauries de pagar cinc euros. O quan et queixaves a cuina de la falta de menjar, et contestaven de forma molt agressiva, i fins i tot a una companya amb comentaris sexuals.”

Acusacions de negligència, brots de COVID-19 i explotació laboral en quatre cases de colònies de Rosa dels Vents
Algunes de les monitores denuncien falta de formació a l’hora d’acompanyar algunes activitats esportives |Arxiu

 

“El que passa a Rosa dels Vents és la punta de l’iceberg de què passa al lleure i del que passa a unes cases de colònies tan massificades, que no funcionen com a projectes pedagògics sinó com a empreses”, explica Laura Gené, portaveu de CGT Lleure. “Són pràctiques esteses en totes les grans empreses de lleure: no es preveuen una sèrie de plusos que s’haurien de tenir en compte, però sí les sancions laborals per les treballadores”, afefeix Gené. El fet que aquestes grans empreses —Rosa dels Vents, Fundació Pere Tarrés, Fundesplai, etc.— tinguin cases de colònies repartides per tot el territori, on les treballadores es queden a dormir, per tant sense contacte entre els diferents punts durant temporades de treball curtes, “dificulta força l’organització”. Unes dificultats on també incideix, segons la sindicalista, el fet que siguin plantilles molt joves, amb poca experiència laboral i sindical. “L’alta mobilitat interessa molt a les empreses, perquè en el moment que t’organitzes, et deixen de trucar”, assegura Gené. La CGT en el seu comunicat incideix també en què l’empresa realitza “publicitat enganyosa per tal de mantenir el seu prestigi”. Per Gené, “estan promocionant uns valors que després com a empresa no apliquen”.


Reorganització del sindicalisme en el lleure

El Gabi —tampoc ha volgut fer públic el seu cognom per por a possibles complicacions en el seu cas— ha treballat aquest estiu a la casa de colònies Pou de Glaç, a la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), també amb l’empresa Rosa dels Vents. En declaracions a la Directa, el monitor de 25 anys enumera diverses situacions que coincideixen amb les de les monitores d’Àger: “Treballar sense conèixer ni haver firmat el contracte laboral, formació no remunerada, avisos d’incorporació i canvis de torns amb poca antelació i sense cobrar les hores no treballades, normatives arbitràries, sancions a les treballadores, protocols de la COVID-19 poc útils, exposició de les treballadores a situacions de risc per la salut, nul·la resposta a les incidències i sotmetiment a contínues situacions d’estrès”. El Gabi denuncia que el fet de començar a treballar sense contracte feia que no sabessin quins eren els seus deures “o si s’estaven aprofitant de nosaltres”.

A causa dels canvis sobtats de l’horari laboral i als requeriments d’última hora en temps suposadament de descans o dies lliures, el Gabi explica a la Directa que es va queixar a la coordinadora de la casa i que això va generar “que em deixés de parlar”. Després d’una setmana treballada, a l’inici de la següent, quan ja era a la casa, assegura que el seu nom no apareixia a les llistes i que la coordinadora va dir-li que no calia que tornés. El monitor denuncia que “a aquelles alçades encara no havia vist mai el meu contracte laboral.” Arran del seu cas, el Gabi explica que les seves companyes van començar a demanar els seus contractes i es van posar en contacte amb la COS.

Fa menys de dos anys que tant la COS com la CGT han obert les primeres seccions sindicals de lleure, i encara veuen “molta feina a fer en un sector tan precaritzat”

Gisela Ruiz, portaveu de COS Lleure, explica que “en els casos com el d’Àger és complicat iniciar una taula de negociació sindical un cop les treballadores ja han estat acomiadades, i més perquè cap d’elles tenia interès a recuperar la feina”. Per aquesta raó, subratllat que és molt important “l’expansió, l’afiliació prèvia als sindicats i poder entrar en contacte treballadores i extreballadores d’arreu dels Països Catalans”. Fa menys de dos anys que tant la COS com la CGT han obert les primeres seccions sindicals de lleure i consdieren que encara hi ha molta feina a fer en el que Ruiz considera un sector “precaritzat, amb pràctiques antisindicals naturalitzades per part de les empreses. Arran de la mediatització del cas d’Àger, des de la COS han aconseguit crear diferents seccions sindicals del lleure en empreses de menjadors i en diferents punts d’activitats de lleure i colònies de la Costa Brava. Les principals reivindicacions són aturar les situacions que posin en risc la salut de treballadores i infants, així com la dinamització d’activitats de risc sense la formació adient, la implementació de mesures reals i infraestructura adient per evitar contagis de COVID-19, acabar amb les jornades encobertes de 24 hores que realitzen les monitores en cases de colònies i amb la temporalitat en frau de llei de la majoria de contractes.


El nou conveni segueix bloquejat

El quart conveni del Lleure educatiu i sociocultural de Catalunya es negocia des de principis de l’any 2018, de moment sense cap conclusió. Afecta les condicions laborals de prop de 26.000 treballadores arreu de Catalunya, incloent-hi les d’activitats de lleure educatiu, com casals d’estiu i colònies, vetlladores i menjadors escolars, i també les d’albergs de joventut, activitats socioculturals de centres cívics i serveis d’atenció al públic en museus, entre d’altres. UGT, CCOO i USOC, en un comunicat del 27 de juliol del 2021, denuncien que les principals patronals del sector —l’Associació Catalana d’Empreses del Lleure, l’Educació i la Cultura (ACELLEC), l’Associació de Cases de Colònies i Albergs de Catalunya (ACCAC) i La Confederació (patronal del tercer sector)— fa tres anys que estan “demostrant una voluntat clarament orientada a impedir un acord que permeti avançar en la millora de les condicions de treball del sector”.

El passat 22 de juny, els tres sindicats majoritaris, després d’instar a una mediació al Tribunal Laboral de Catalunya per tal de desbloquejar la negociació, van obtenir una reunió de la mesa negociadora. En aquesta mesa, les patronals es van comprometre a presentar una nova proposta escrita en el termini màxim de quinze dies, termini que es va incomplir, i tanmateix la proposta de la patronal va seguir en la mateixa línia “d’empitjorar el conveni vigent”, denuncia Cristina Broto, portaveu de CCOO Lleure. Segons Broto, totes les propostes anaven encaminades a “endurir el règim sancionador, baixar les ajudes per incapacitat temporal, baixar els permisos retribuïts, augmentar els períodes de prova quan entres a treballar, congelació de sous des de 2018”. Davant la precarietat del sector i l’actitud de la patronal, els tres sindicats treballen per començar a mobilitzar les treballadores.

Articles relacionats

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU