El sistema sanitari reprodueix les violències masclistes que es donen en la societat. Aquesta és la tesi del reportatge d’obertura de l’A Fons. El biaix de gènere en la investigació científica afecta l’assistència sanitària o el reconeixement legal de les malalties laborals, invisibilitzant les patologies que afecten més les dones i les causes que les generen. En són exemples malalties com la Fibromiàlgia o la Síndrome del Túnel Carpià, així com la violència obstètrica que pateixen les dones embarassades o el biaix grassofòbic que és dona per part d’algunes professionals. Un reportatge de Carla Benito, Maties Lorente i Judit Esposa. Imatges de Victor Serri i Pau Fabregat.
A la secció de Miralls, Gemma Martínez conversa amb Mikki Kendall, assagista i crítica cultural de Chicago, autora del llibre Feminismo de barrio, on critica el feminisme predominant que, segons la seva tesi, tendeix a ignorar aspectes com l’ètnia o la classe social. Les fotografies són de Jaume Ferrando.
Obrim la secció d’opinió amb un article sobre la pensadora bell hooks i la seva visió de l’amor. El filòsof Alfons C. Salellas analitza els aspectes més rellevants del pensament de l’assagista, en un article il·lustrat per Elias Taño. En el pàgina Oberta, Patri Vallejo, militant d’Endavant OSAN, analitza l’impacte dels punts liles institucionals en l’organització del moviment feminista. Amb il·lustració d’Andrea Maresh.
Guillem Martí ens apropa a la secció Cruïlla iniciatives com la campanya Revolta Escolar i els serveis de bicibús, que plantegen una reformulació del transport escolar que faciliti uns entorns als centres menys contaminats i segurs per als infants. Fotos de Miquel Muñoz.
La secció d’internacional obre amb els feminicidis d’activistes kurdes que s’han donat en els últims anys. Gemma Parera repassa les dones kurdes assassinades per la seva militància en els darrers deu anys. En el segon reportatge, Alessandro Stoppoloni analitza la confluència de protestes que es dona a Itàlia. L’anàlisi és a càrrec de Narúbia Werreira, activista ambiental del poble Iny, a Tocantins (el Brasil), que parla del retorn de Lula, amb una mirada indígena.
En la societat postmoderna actual, la cultura flamenca es reivindica com un entorn que encarna l’anhel de la tornada a la comunitat. Aquesta és la tesi que defensa el reportatge de Mariona Longarón que obre la secció d’Expressions, amb fotos de Victor Serri. El senyor de les caques és el relat de Mònica Ortega, il·lustrat per Milan Cail. Tanca la secció, una ressenya d’Ivan Gordillo que parla de la prehistòria amb nom de dona.
A la contraportada, Àlex Romaguera entrevista a Chorche Paniello, activista de Montsó (el Cinca Mitjà) amb una llarga trajectòria en defensa de la identitat i llengua pròpies de l’Alt Aragó i del poble sahrauí. Fotografia de Hannah Cahuépé.