“Soc altaragonès pels quatre costats”. Així es defineix Chorche Paniello, fill d’unes comarques que han quedat escombrades per l’agroindústria i el monocultiu turístic, un model de negoci que ha engreixat l’oligarquia i que ha provocat el despoblament de municipis on es vivia una identitat arrelada al camp i a la llengua pròpia, l’aragonès. Nascut a Montsó (el Cinca Mitjà) l’any 1967, Paniello acumula una llarga trajectòria en defensa d’aquesta realitat que es resisteix a desaparèixer. Va ser el primer regidor de la Chunta Aragonesista del seu municipi i candidat per la coalició Unidas Podemos-Alt Aragó en Comú en els comicis al Senat espanyol de 2019. Però, per si alguna cosa és conegut aquest activista és per la seva defensa del poble sahrauí i l’impuls de la fira Replega, per mitjà de la qual difon la riquesa cultural i les lluites emancipadores que sempre han existit a la nació aragonesa.
D’on surt la teva implicació amb la cultura i els moviments socials d’Aragó?
Jo soc de Montsó, un dels pocs municipis de l’Estat que el 1978 van comptar amb un alcalde del Partit Comunista. Això em va fer acostar a un entorn polític en el qual també vaig conèixer la CNT i altres col·lectius d’esquerres. I, alhora, descobreixo que al petit poble de la meva mare, Estadella, a la comarca del Somontano de Barbastre, a Osca, es parla aragonès amb absoluta normalitat. Gràcies a aquest fet, anys més tard vaig fundar Nabata, la primera escola privada de llengua aragonesa de Montsó.
A l’Alt Aragó s’ha imposat un model de desenvolupament que ha malmès el territori. Això ha anat en perjudici de la identitat aragonesa?
Completament. Amb els nostres recursos, Montsó tornaria a ser aquella ciutat que, amb la industrialització dels anys seixanta, va atraure famílies de la Ribagorça i altres comunitats mentre l’aigua feia funcionar les fàbriques i el tren cohesionava el territori. En canvi, a força d’exportar aquests béns, la província ha quedat a mercè de les elits econòmiques que, lluny d’afavorir la cohesió social, utilitzen grans extensions per escampar parcs eòlics, pantans i macrogranges. Només cal veure l’impacte que això ha provocat a Samianigo, Sarinyera i altres localitats de l’Alt Gàllego o el Cinca Mitjà.
Ha quedat un territori despersonalitzat?
“La segona ciutat amb més aragonesos, després de Saragossa, és Barcelona”
Som víctimes de l’Espanya buidada i, a l’Aragó, buidada en relació amb les grans ciutats que, a més d’espoliar-nos, retenen els joves que hi arriben per estudiar. Saragossa, amb 700.000 habitants, concentra la meitat de la població aragonesa, i la segona ciutat amb més aragonesos ja és Barcelona. És un fet agreujat per un model econòmic que prioritza les grans infraestructures, com el tren d’alta velocitat, en detriment dels serveis i el transport de proximitat. La nostra batalla és aconseguir una línia de rodalia que connecti Barbastre amb Tamarit de Llitera a través de Castelló Seboller, Selgua, Montsó i Binèfar. És fonamental si volem cohesionar de nou el territori i donar més opcions al jovent, que tendeix a instal·lar-se a la capital davant de la manca d’oportunitats.
No obstant això, a l’Alt Aragó hi ha experiències de repoblament molt interessants.
N’hi va haver un centenar que, en la seva majoria, s’orientaven a l’habitatge. Ara en queden sis o set. Tot i ser poques, demostren que Aragó té possibilitats de sortir-se’n si aposta per l’agricultura, la ramaderia i les activitats productives basades en la justícia social. Només cal ajudar a qui vol tirar-les endavant.
Des de l’àmbit institucional no es fomenta un model sostenible?
El problema rau en el fet que, tant el PP, com el PSOE com el Partit Aragonès Regionalista (PAR), són maquinàries electorals que, des de les diputacions, maneguen una gran quantitat de diners. Es disputen l’hegemonia amb un discurs espanyolista que menysté la diversitat del país i que ha instaurat una casta política que actua a imatge dels antics senyorets caciquils. De moment, no s’entreveu cap projecte rupturista, perquè la Chunta Aragonesista (CHA) s’ha acomodat en el poder i noves formacions, com Puyalón de Cuchas, l’organització juvenil Purna, el Sindicat Obrer Aragonès (SOA) o Estat Aragonès no tenen implantació més enllà de la ciutat de Saragossa.
Així doncs, on és l’alternativa que ha de revifar la identitat aragonesa?
Es troba en la cultura popular, on moltes colles reivindiquen l’aragonès, i la nova generació de solistes i bandes musicals que, seguint les petjades d’Ixo Rai!, Skabeche o El Corazón del Sapo, també creuen en l’idioma. Tanmateix, al costat d’aquests moviments, calen polítiques que permetin al poble aragonès empoderar-se de nou. I això demana infraestructures que afavoreixin el progrés i ens reconnectin com a nació. Aragó està colonitzada, però encara hi ha indis.
