“Sempre he acceptat la plena responsabilitat i les eventuals conseqüències de les meves accions, inclosa la meva presència al dia de mobilització contra el G8 del 20 de juliol de 2001, i a més estic orgullós d’haver participat com un home lliure en una acció radical col·lectiva, sense cap estructura hegemònica sobre mi. I no estava sol, amb mi hi havia centenars de milers de persones. Cada una, amb pocs mitjans, s’ha activat per a fer oposició a un ordre mundial que té com a base l’economia capitalista, que avui es diu neoliberal… La globalització econòmica, que es basa en la fam de milions de persones, contamina el planeta, empeny les masses a l’exili per a després deportar-les i posar-les en una presó, inventa guerres, massacra poblacions senceres: això és el que defineixo com a devastació i saqueig”. Era el 7 de desembre del 2007 quan Vincenzo Vecchi, un dels imputats del procés per les manifestacions contra la cimera del G8 a Gènova del juliol de 2001, va pronunciar aquestes paraules davant del tribunal que l’havia de jutjar. En el procés hi havia altres 24 persones imputades.
Al final del procediment a Itàlia l’any 2012, deu persones, entre elles Vecchi, van ser declarades culpables de devastació i saqueig. Es tracta d’un delicte que contempla la destrucció i els robatoris, també en situacions que alteren l’ordre públic i les penes associades al qual van dels vuit als quinze anys de presó, amb agreujants si els fets es van cometre durant una manifestació. El 2012, el total de les condemnes va ser de quasi cent anys de presó per a deu persones. Algunes condemnades van decidir entrar a la presó. D’altres, com Vecchi, van abandonar el país. Vecchi es va traslladar a l’Estat francès, on ha viscut fins a l’any 2019 quan, ja integrat dins la comunitat de Bretanya on vivia, la policia francesa el va detenir responent a una ordre de cerca i captura emesa per Itàlia. Des de llavors s’ha desenvolupat un complicat procés judicial per a avaluar la instància d’extradició de l’Estat italià. Ara, després més de vint anys dels fets de Gènova i quan es comença a tenir-ne perspectiva històrica, deu anys més tard de les sentències definitives a Itàlia contra altres imputades i mentre les altres condemnades ja han acabat el seu període de reclusió o estan sotmeses a programes per a penes alternatives a la detenció, Vincenzo Vecchi es troba en perill d’haver de tornar al seu país amb una condemna molt llarga per endavant.
L’any 2012, deu persones, entre elles Vecchi, van ser declarades culpables dels delictes de devastació i saqueig pels fets de Gènova del 2001
A l’Estat francès, el comitè que s’ha format per a donar suport a Vecchi ha pogut obtenir el pronunciament públic de figures intel·lectuals i polítiques. A Itàlia hi ha hagut mobilitzacions en solidaritat amb Vecchi, sobretot en el nord, com la manifestació a Milà del 8 d’octubre, que va acabar a davant de la presó de San Vittore.
El 29 de novembre, el Tribunal de Cassació Francès, en línia amb un pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans del juliol de 2022, va sentenciar que la manca d’un delicte equiparable al de devastació i saqueig italià dins de les lleis franceses no constituïa un obstacle per l’extradició. No es va acceptar la tesi de la defensa de Vecchi que es basava en la impossibilitat de reconèixer un delicte, encara lligat jurídicament i culturalment a la legislació feixista, que no existeix a l’Estat francès i que pot condemnar una persona també per una participació indirecta en els fets.
Més enllà del cas de Vecchi, el mandat de detenció europea (l’instrument jurídic que es fa servir per a demanar l’extradició) canvia les relacions entre els estats que fins ara havien regulat aquest tema amb acords bilaterals que podien respectar més les particularitats de les diferents estructures jurídiques. La decisió definitiva toca ara al tribunal de Lió, que es podria pronunciar en les pròximes setmanes.
El pes de les xarxes de suport
“Quan ens vam plantejar defensar les persones involucrades en el procés per les manifestacions de Gènova no pensàvem que després de tant de temps ens poguéssim trobar encara amb el perill que algú acabés a la presó”, explica a la Directa un activista de Supporto Legale (Suport Legal), un grup que des de 2004 s’ha mobilitzat per a defendre totes les manifestants encausades pels fets de Gènova. “Per nosaltres va ser sempre clar que s’havia d’assumir la defensa col·lectiva de totes. No podíem acceptar la distinció entre manifestants ‘bones’ i ‘dolentes’, una distinció que havia aparegut en el debat públic i també a dins del moviment. En canvi, pensem que és necessari defensar totes les pràctiques que es van portar a Gènova, també les que per algunes persones no són acceptables”, afegeix.
Per Supporto Legale, això ha significat ser present a les seus judicials des del principi dels processos, organitzar un arxiu per documentar el que havia passat a Gènova i tota la gestió judicial. “Era important treballar per evitar les condemnes, però ens interessava també documentar el procés, pensàvem que això representaria una referència pels processos següents”, continua explicant l’activista. En efecte, fins al cas de Gènova, el delicte de devastació i saqueig quasi no s’havia tingut en compte a Itàlia, mentre que després sí que ha estat aplicat, sobretot pel que fa a les manifestacions.
El Tribunal Europeu de Drets Humans va sentenciar que la manca d’un delicte semblant dins de les lleis franceses no és un obstacle per a l’extradició
“A Gènova, nosaltres no existíem com a grup i hi arribàvem amb trajectòries diferents, però totes havíem passat per l’experiència d’Indymedia”, una xarxa que a escala local i internacional va cobrir els esdeveniments d’una forma que aportés perspectives alternatives a les dels mitjans de comunicació tradicionals. Potser també per aquest motiu el tema de la memòria ha estat clau, a més, perquè parlar del G8 de Gènova ha provocat sempre tensió en el debat públic italià. Sobretot, quan es parla del comportament de les forces de seguretat –Polizia i Carabinieri– durant les manifestacions i dels processos contra elles, per exemple, en el cas de la irrupció a l’escola Diaz, la nit del 21 de juliol. Sense la possibilitat de reconèixer els agents que hi van intervenir i sense el delicte de tortura dins del Codi Penal italià, moltes accions de les unitats policials no es van poder jutjar o van prescriure. A més, alguns dels condemnats han continuat la seva carrera com a funcionaris de l’Estat.
Just abans de les sentències de primer grau contra les 25 manifestants, el novembre de 2007, Supporto Legale va convocar una manifestació anomenada “Una, cap, tres-centes mil subversives” a Gènova, que s’obria amb la pancarta “La història som nosaltres” i que denunciava el procés contra les 25 com un acte adreçat contra tot el moviment. Després, amb les condemnes definitives, va ser el moment de la campanya “10 x 100, Gènova 2001 no s’ha acabat”, per recordar que la memòria i la solidaritat s’han d’exercitar de manera col·lectiva.
“Que no hi hagi l’extradició de Vincenzo Vecchi seria per a nosaltres el tancament d’un cercle. Si no ho aconseguim, implicarà haver d’estar preparats per a donar suport per a un company que pot acabar a la presó”, conclou l’activista de Supporto Legale.
