Periodisme cooperatiu per la transformació social
directa.cat
SUBSCRIU-T'HI FES UNA DONACIÓ

Guerra judicial contra l’antifeixisme alemany

El judici contra l’activista antifeixista Lina E. és el primer d’una bateria de causes que s’iniciarà el 2023, que evidencien la connivència entre la policia i els grups neonazis

(Directa 559) Free Lina / Montecruz Foto

L’octubre de 2019 es va produir un atac contra la taverna Bull’s Eye a la ciutat d’Eisenach, situada al centre d’Alemanya. L’establiment era un conegut punt de trobada neonazi, propietat de Leon Ringl, un dels líders d’aquest sector ideològic a l’Est d’Alemanya, vinculat amb els grups organitzats Atomwaffen Division, Combat 18 i Knockout 51. Arran de l’atac, la Fiscalia Federal de Saxònia va començar una investigació contra persones de l’entorn antifeixista. Com a resultat, deu persones van ser acusades i quatre imputades per un delicte de creació i pertinença a una organització delictiva en virtut de l’article 129 del Codi Penal alemany. Entre les imputades figura Lina E., que es troba en presó preventiva a Chemnitz des de fa més de dos anys, tot i que el seu entorn assegura que no existeixen proves contra ella.

El judici s’està duent a terme des de setembre de 2021 al Tribunal Superior Regional de Dresden. Segons la defensa, es tracta d’un cas amb forta càrrega política, com expressava en una declaració inicial: “Hem de celebrar el judici en un edifici d’alta seguretat que va ser construït per als procediments de terrorisme”. També la premsa ha construït una campanya mediàtica centrada en Lina E. –qui en un primer moment era l’única dona entre les acusades– segons el seu entorn, plena d’estereotips masclistes amb l’objectiu de criminalitzar-la. Amb aquesta intenció i mitjançant la “teoria de la ferradura”, que assegura que els extrems polítics es toquen, s’ha comparat a Lina E. amb Beate Zschäpe, exmembre del grup neonazi NSU condemnada a presó permanent per l’assassinat racista d’onze persones.

Un paper destacat en aquest procés és el del grup d’investigació creat per l’Oficina de Policia Criminal Estatal (LKA, per les seves sigles en alemany) de Saxònia, anomenat Soko LinX, que va ser creat el 2019 durant la campanya electoral a l’alcaldia de Leipzig. La ciutat ha estat bastió de l’antifeixisme a Saxònia on l’AfD, partit d’extrema dreta, és la segona força més votada. El propòsit del grup policial és investigar i extraure informació sobre els moviments d’esquerra. Amb aquesta finalitat, el passat agost, Soko LinX es va dotar amb més de 300.000 euros en fons.


La construcció d’un crim

Tant la Fiscalia Federal de Saxònia com Soko LinX han estat al focus de nombrosos escàndols durant el procés de Lina E. El mes de març, la defensa, en un comunicat, denunciava “el fet que les recerques estiguessin orientades als resultats i es duguessin a terme de manera unilateral”. Tot i que des d’octubre de 2019 la Fiscalia Federal tenia proves exculpatòries per a un dels acusats provinents de la mateixa institució, la defensa no havia tingut accés a elles. Marta Zionek, portaveu del grup de suport Solidaritätsbündnis Antifa Ost (SAO), explica que “un escàndol segueix l’altre: la Fiscalia Federal està ocultant material exculpatori perquè el seu castell de naips no s’esfondri”.

La portaveu del grup de suport explica que “un escàndol segueix l’altre: la Fiscalia Federal està ocultant material exculpatori perquè el seu castell de naips no s’esfondri”

Així mateix, en el seu informe sobre el judici de març de 2022, SAO descriu com les informacions aportades pels testimonis principals són contradictòries i poc concloents, perquè els testimonis no responen amb seguretat sobre la presència d’una dona i es contradiuen pel que fa al color dels cabells. Zionek afirma: “Tots els que no treballen per al LKA estimen que aquí es descriuen dues persones diferents, però el Soko LinX continua insistint en la seva teoria”.

A falta de proves, els principals testimonis són la mateixa acusació, de la qual formen part Maximilian Andreas i Leon Ringl, en presó preventiva des d’abril, acusats pels seus vincles amb grups neonazis com Combat 18, Atomwaffen Division, Knockout 51 i Sonderkommando 1418. També l’antic regidor de l’NPD a Leipzig, Enrico Böhm condemnat per difusió d’ideologia antisemita i nacionalsocialista.


Connexions entre la policia i grups neonazis

Durant el procés s’han fet paleses les connexions entre la policia i grups neonazis. El mes d’abril es va fer públic que agents de les forces especials (MEK) de Dresden havien fet desaparèixer munició a gran escala i havien organitzat entrenaments de tir en un camp a la regió de Mecklenburg-Pomerània Occidental, vinculat a Nordkreuz, grup paramilitar d’extrema dreta. La unitat va ser dissolta, però el govern estatal saxó es nega a respondre a la pregunta dels advocats sobre si aquests mateixos agents també van fer seguiments a Lina E. i altres acusats durant el procés d’investigació.

El maig, de 2021 la revista Kreuzer Leipzig va fer públic que, des del 2018, els agents de Soko LinX treballen amb material que els va lliurar Annemarie K, exparella d’Enrico Böhm. Aquest material consisteix a un dossier de catorze pàgines amb noms, fotos i descripcions personals de persones pertanyents als sectors de l’esquerra de Leipzig. Amb tot, des de Soko LinX s’han negat a verificar aquesta connexió.

La defensa de Lina E. denuncia que “els expedients de la investigació van ser transmesos a la revista ultradretana ‘Compact’”

La declaració inicial de la defensa de Lina E. denunciava que “els expedients de la investigació van ser transmesos a la revista ultradretana Compact”, que els va publicar. Entre ells hi havia fotos dels acusats, informació personal i detalls als quals ni tan sols havien tingut accés els respectius advocats de la defensa. El SAO també ha posat de manifest que poques hores després dels registres domiciliaris a Leipzig es va publicar a la mateixa revista informació referent a les persones acusades.


L’antifeixisme sota focus

La portaveu del grup de suport SAO, Marta Zionek, afirma que “en el transcurs del procés no s’ha pogut verificar ni la fundació ni l’organització d’aquest suposat grup criminal. No obstant això, la Fiscalia Federal es manté fidel a la seva tesi”. La mare de Lina E. també va sostenir que “els procediments contra Lina i contra d’altres pretenen establir un precedent i, al mateix temps, donar exemple: qui s’organitzi contra els nazis a Alemanya serà processat i castigat amb tota severitat”.

Actualment, són divuit les persones acusades a través de l’article 129 de formar part de la mateixa organització criminal. A més, les imputades estan pendents de la possibilitat que s’ampliïn els càrrecs. Es preveu que quan aquest judici acabi, a principis de 2023, comencin els processos judicials lligats a altres causes. A hores d’ara, ja ha estat publicada l’acta d’acusació contra altres tres persones.


De denunciat per agressor sexual a testimoni protegit

Johannes D., un dels acusats en el procediment que afecta Lina E., havia estat expulsat dels cercles on militava després que l’octubre de 2021 es van començar a fer públiques agressions sexuals que hauria comès. Es va traslladar a Varsòvia, on el Servei d’Intel·ligència Domèstica (VS) alemany el va contactar per extraure informació sobre els acusats i el moviment antifeixista. Així és que des de març de 2022 va estar responent a interrogatoris de Soko LinX, el LKA, la Policia Criminal Federal (BKA) i el VS. A partir de les informacions aportades, el 15 de juny de 2022 es van produir registres domiciliaris a Leipzig i Berlín i es va extraure l’ADN d’almenys una persona.

També, des del 28 de juliol ha estat prestant declaració com a testimoni clau en el judici. Segons explica el SAO el primer dia de la seva compareixença, el jutge que presideix el Tribunal va ordenar que la informació recollida fora entregada a l’acusació. El material amb el seu testimoni va ser lliurat a Manuel Kruppe, advocat de Leon Ringl. El que possibilita, una vegada més, que grups neonazis tinguin accés a informació confidencial dels entorns antifeixistes.

Article publicat al número 559 publicación número 559 de la Directa

Donacions

Fes una donació

FES UN DONATIU