Una nova urbanització a la pleta Arriu de Baqueira, altres dues al petit poble de Bausen i a Sorpe (l’Alt Àneu) o la subhasta d’apartaments inacabats a Espui (la Vall Fosca). Són només alguns dels exemples “d’especulació urbanística” que Bernat Lavaquiol i Alidé Sans han exposat durant la roda de premsa celebrada a peu de pistes de Baqueira-Beret aquest 20 de desembre a migdia. Després que la plataforma Stop Jocs Olímpics s’anotés la victòria de la retirada de la candidatura per a la cita olímpica d’hivern del 2030, ara posen el focus en la carta blanca que l’administració atorga a les estacions d’esquí, amb un llistat de greuges que sumen el malbaratament d’aigua per a la fabricació de neu artificial, l’edificació d’urbanitzacions a paratges d’alta muntanya i l’impacte que el turisme de luxe té en l’accés a l’habitatge de residents i treballadores de les comarques del Pirineu.
“Les segones i terceres residències de luxe són operacions merament especulatives que fan augmentar el preu de l’habitatge i impossibiliten que la gent jove s’hi pugui establir”, ha denunciat Bernat Lavaquiol
Les dades del monocultiu turístic a la zona parlen per si soles. El producte interior brut relacionat amb el turisme suposa el 42 % del total a les comarques de l’Alt Pirineu i l’Aran –multiplicant per 3,4 la mitjana del conjunt de Catalunya–, però s’enfila al 54 % si posem el focus en el Pallars Sobirà i l’Aran. “Les segones i terceres residències de luxe són operacions merament especulatives que fan augmentar el preu de l’habitatge i impossibiliten que la gent jove s’hi pugui establir”, ha denunciat Lavaquiol. En relació amb els allotjaments turístics, la mitjana és de 554 places per cada 1.000 habitants, però en alguns municipis del Pallars Sobirà es dona la paradoxa que superen la xifra de població resident.
L’indret escollit per a la compareixença davant dels mitjans de comunicació, la pleta Arriu, és un dels més controvertits, ja que s’hi vol construir “la urbanització més luxosa de Baqueira”: 38 habitatges de 300 metres quadrats a un preu de dos milions d’euros. La promotora és el grup madrileny Avintia amb el suport financer del fons immobiliari Stronghold, que recentment ha rebut cent milions d’euros de Goldman Sachs. Cal recordar que aquest banc, amb exdirectius com el qui fora ministre d’Economia espanyol Luis de Guindos, va ser el principal responsable de la crisi financera mundial de l’any 2008. “És un terreny totalment inestable, format per restes de material d’obra, on s’han hagut de fer espectaculars micropilotatges per consolidar 60.000 metres quadrats de terreny”, ha detallat Alidé Sans.
Alidé Sans, una de les portaveus d’Stop Jocs Olímpics, denuncia que el projecte de Bausen s’està tirant endavant “sense haver sotmès a consulta el veïnat”
En el cas de Bausen s’hi volen alçar divuit habitatges, 22 apartaments i dotze habitacions d’ús hoteler, alhora que s’hi construirà una nova carretera sobre terrenys rústics de protecció patrimonial i s’enderrocarà una part del nucli antic. S’ha constituït la plataforma Sauvem Bausen, i la portaveu de Stop JJOO denuncia que el projecte s’està tirant endavant “sense haver sotmès a consulta el veïnat”. “No respon a les necessitats del poble”, referma Sans. A més, l’ampliació de Baqueira-Beret en direcció a Alt Àneu podria deixar el nucli de Sorpe a peu de pistes, amb l’amenaça de fer-hi 379 nous habitatges que engolirien l’actual nucli habitat.
Lavaquiol i Sans han denunciat també els impactes dels projectes fallits, com el que la constructora Martinsa-Fadesa havia de fer a la Vall Fosca i que va quedar sobtadament aturat per l’ensorrament financer de la companyia l’any 2008. Passejant-hi encara es poden observar les fantasmagòriques restes constructives del que havia de ser Vallfosca Mountain Resort i la pista d’esquí de Filià. “La fallida de la companyia va portar famílies de la vall a quedar-se sense terrenys, ni apartaments, ni indemnitzacions”, ha reblat Sans. La setmana passada es va anunciar que Martinsa Fadesa havia entrat en fase de liquidació, traient a subhasta habitatges inacabats amb un preu de sortida de 90.000 euros. “Els amos de Baqueira poden carregar-se la natura i deixar-nos sense habitatges, però tothom calla. És l’omertà del Pirineu”, conclou Lavaquiol.
