El dissabte 7 de gener, unes 200 persones es van manifestar als carrers de Barcelona sota el lema “Deu anys d’impunitat: contra els feminicidis polítics” per denunciar els assassinats de dones activistes en tot el món i especialment de militants kurdes a Europa. Els últims assassinats es van produir el 23 de desembre a París quan un home armat va irrompre davant del centre cultural Ahmet Kaya ferint a tres persones i matant a Mir Perwer, Emine Kara i Abdurrahman Kizil. Els fets van passar a la mateixa ciutat on fa una dècada van assassinar tres dones del moviment kurd: Sakine Cansiz, Fidan Dogan i Leyla Saylemez.
La protesta recórrer els carrers de la ciutat de Barcelona des dels Jardins Salvador Espriu fins a la plaça de Catalunya. Les manifestants, liderades per un bloc autònom no-mixte, es van aturar davant de la seu de la Unió Europea i del consolat turc –ambdós edificis custodiats per furgons d’antiavalots dels Mossos d’Esquadra–, per assenyalar “la complicitat d’Europa amb l’Estat turc en els atacs contra el poble kurd” i per cridar en defensa de la seva lluita. En l’acte final de la mobilització, col·lectius feministes i representants d’organitzacions polítiques van llegir manifestos i es va cloure amb una actuació musical. Es va col·locar un altar que recordava altres dones activistes assassinades, com Marielle Franco (Brasil) i Berta Càceres (Hondures). Es van dur a terme manifestacions a altres ciutats dels Països Catalans, l’Estat espanyol i la resta d’Europa, com València, Madrid o Bilbao.
Es tracta d’un fet insòlit a l’Estat espanyol, on mai s’havia posat cap trava per portar una bandera del partit kurd, però no és una novetat en altres territoris d’Europa
Un cop acabada la marxa (que havia estat autoritzada per l’Ajuntament de Barcelona), diverses persones van ser identificades i escorcollades pels Mossos d’Esquadra, entre elles, les que viatjaven en el cotxe que duia tot el material. Els agents van requisar les banderes del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), fent cas omís a la resta de banderes i simbologia. Segons expliquen les manifestants l’acta de confiscació es va realitzar emparant-se en la llei de Seguretat Ciutadana, coneguda com a llei mordassa. Es tracta d’un fet insòlit a l’Estat espanyol, on mai s’havia posat cap trava per portar una bandera del partit kurd, però no és una novetat en altres territoris d’Europa on fa anys que es persegueixen banderes del PKK i altres símbols relacionats amb el moviment.
Fonts dels Mossos d’Esquadra consultades per la Directa han confirmat que l’actuació policial va ser decisió dels policies actuants en “detectar l’exhibició de dues banderes que segons el llistat de la Unió Europea i dels Estats Units estan catalogades com a organitzacions terroristes”. “S’aixeca una acta administrativa i s’eleva a la unitat sancionadora. L’actuació es basa en l’existència del llistat, però un funcionari instructor determinarà si finalment hi ha sanció o no”, han matisat.
L’any 2002, la Unió Europea va incloure el PKK a la llista de “grups terroristes” i al Regne Unit, l’Estat francès i Dinamarca s’han clausurat canals de televisió kurds pel seu presumpte suport al PKK. Alemanya va ser el primer país a criminalitzar el Partit dels Treballadors del Kurdistan, on des de 1993 està declarat com a “organització terrorista”. Des d’aleshores, s’hi manté una aferrissada persecució contra el moviment. La participació en esdeveniments socials i polítics és un dels supòsits per a l’acusació de pertinença a organització terrorista; oficines legalment registrades, organitzacions estudiantils i centres comunitaris es troben sota sospita permanent. Fa un any que una activista de l’Estat espanyol va ser expulsada del país amb la prohibició de tornar-hi en vint anys al·legant que tenia relació amb la comunitat kurda i parlava Kurmanjî, fent de vincle entre l’esquerra revolucionària i el moviment kurd. L’expulsió i prohibició d’entrada a Alemanya és inèdita per a una ciutadana europea dins de l’espai Schengen.
També a Alemanya, la parlamentària Nicolle Gohlke, del partit Die Linke, va ser detinguda i sancionada amb una multa el novembre de 2014 per aixecar una bandera del PKK i instar al govern alemany a “no criminalitzar símbols com aquest, ja que la lluita per la llibertat, els drets humans i la democràcia està sent liderada sota aquesta bandera”, en el context d’una manifestació a Munic en suport a la lluita de la ciutat de Kobane contra l’Estat Islàmic. Posteriorment, se li va retirar la immunitat parlamentària.
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha dictaminat que el Partit dels Treballadors del Kurdistan segueixi a la llista d’organitzacions terroristes de la Unió Europea
Davant d’aquestes situacions, el Partit dels Treballadors del Kurdistan va fer una apel·lació al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) perquè se’l retiri de la llista d’organitzacions terroristes, al·legant que les seves actuacions estan dins del reclam del dret del poble kurd a l’autodeterminació en el context d’un conflicte armat, com ja van afirmar els tribunals belgues el 2019. No obstant això, el TJUE va desestimar fa unes setmanes la seva sol·licitud. La persecució del PKK a Europa va en augment i mostra d’això és que el passat desembre a Hèlsinki (Finlàndia) la policia va confiscar també per primera vegada banderes del PKK.
La designació com a organització terrorista facilita que el govern d’Erdogan pressioni els estats europeus perquè apliquin mà dura al moviment d’alliberament kurd, alhora que s’utilitza com a pretext per perpetrar atacs amb armes químiques, invasions i ocupacions transfrontereres, destrossant infraestructura civil o empresonant en condicions inhumanes presos i preses polítiques.
