Sempre ha consumit molta música, però no se li havia passat pel cap crear-la fins que amb 14 anys va conèixer un grup de rapers al seu institut que la van endinsar en la cultura del hip-hop. “Des del colegueo em van dir: ‘I tu, no escrius?’ I això em va crear la necessitat d’investigar què hi ha darrere la composició musical”, relata. Dotze anys després, Raisale, més coneguda com a Miss Raisa, marroquina d’origen i catalana des dels 8 anys, és una figura que despunta en el panorama del hip-hop, amb unes lletres contestatàries i amb alt contingut social. Qüestionada per portar vel i posteriorment per treure-se’l, amb un discurs antiracista i feminista que descol·loca als que llegeixen la realitat sota estereotips, Miss Raisa ha arribat per sacsejar estructures.
Com va ser la teva infantesa i el pas a viure aquí?
Vaig néixer a Tànger i em vaig criar a Tetuan. Realment vaig tenir una infància estranya, era molt tímida i vivia envoltada de molta família, excepte del meu pare, que estava aquí treballant. Vaig tenir carències, però gaudia del carrer, de jugar, inventar coses… I amb 8 anys vam venir a viure a la Barceloneta. Sentia que era un lloc on tindria l’oportunitat de construir la meva vida tal com volia. Teníem pocs recursos, però molta il·lusió.
Rapera, feminista i musulmana. Què ha comportat per a tu el fet de trencar prejudicis?
No és la meva intenció trencar cap estereotip. Soc jo mateixa, i la conseqüència de ser-ho és que represento la meva realitat i la meva història. Tenim molt més en comú del que sembla, i quan la gent se sent identificada amb tu és molt màgic. Per mi, la resposta al que faig ha estat una sorpresa, no m’hagués imaginat mai que a la gent li agradaria tant.
Però tot això té una lectura a escala social…
“No ens podem autoproclamar feministes mentre estem discriminant una part de les dones”
Sí, la teva família espera que siguis d’una manera, la societat on vius d’una altra… Al final és molta pressió i exigència i és molt cansat gestionar el fet de migrar i construir la teva identitat, et pot comportar fins i tot problemes de salut mental. Si has nascut fora, has d’estar a l’altura amb uns i amb els altres i mai és suficient. De vegades, fins i tot et pots sentir una mica traïdora. Et planteges si ets més catalana que marroquina… [riem]. Aquesta és la meva terra, m’he criat aquí. Però tens una crisi identitària: uns et veuen com a marroquina i d’altres com a catalana… Llavors, deixaré decidir als altres qui soc jo? És clar que no.
A l’estiu vas decidir treure’t el vel i ho vas comunicar públicament. Per què?
Se’m va conèixer amb el vel. Aparèixer de sobte sense ell se’m feia estrany. Vaig intentar connectar amb la gent i fer-los veure que, així com vaig portar el vel durant tretze anys de la meva vida, també me’l puc treure i continuo sent una bona persona, digna de respecte. Hi ha molta gent que s’ho ha pres malament, com una ofensa des del punt de vista religiós. No soc responsable de què pensi la gent, però també hi ha altres persones que entenen que és un acte de valentia i que jo faig el que em dona la gana amb la meva vida. Les que hem de decidir som nosaltres, ningú més.
També has rebut crítiques quan portaves el vel, des de l’extrema dreta i fins i tot des d’alguns sectors del feminisme…
Sí, tant si et poses el vel com si te’l treus, hi ha gent a la qual li sembla una falta de respecte. Per molta gent, la meva mera existència és una falta de respecte. Que faci música, la manera com vesteixo… És molt cansat esperar aquesta aprovació. He decidit que la gent que es vulgui ofendre, que ho faci, però que em tractin amb respecte. És complicat perquè hi ha gent molt intolerant i molt masclista. També hi ha gent que veu incompatible ser feminista i musulmana. I per mi el feminisme defensa els drets i les llibertats de totes les dones: musulmanes, racialitzades… com siguin. No podem autoproclamar-nos feministes mentre estem discriminant una part de les dones. Per ser una musulmana i dir que soc feminista, altres dones que són blanques m’han dit que no puc parlar de feminisme. Vindrà una altra dona a destrossar-nos més? Trobo a faltar unió dins el moviment feminista.
