Gairebé 600.000 persones mortes. Aquest podria ser el trist balanç de poc més de dos anys de guerra al nord d’Etiòpia, que convertirien el conflicte entre les autoritats de la regió de Tigre i el govern federal en el més sagnant del segle XXI. Es tracta d’una estimació realitzada per expertes de la Unió Africana, però altres fonts la situen en torn les 200.000 víctimes. La situació de bloqueig informatiu i humanitari durant la guerra fan impossible obtenir dades exactes d’una catàstrofe humanitària amb desenes de milers de desplaçades, l’ús indiscriminat de la violència sexual com a arma de guerra i greus acusacions de genocidi.
El mes de novembre, representants del govern etíop i del Front d’Alliberament del Poble Tigrinya (TPLF) anunciaven un acord de cessament d’hostilitats a la ciutat sud-africana de Pretòria que, sobre el paper, hauria de posar punt final a una guerra iniciada a finals de l’any 2020. Anteriors treves humanitàries fallides o la no inclusió en els acords d’alguns dels principals actors del conflicte –d’especial rellevància són les absències de les milícies d’ètnia amhara o el govern d’Eritrea–, fan pensar que es tracta d’un pacte molt fràgil. Tot i això, les comunicacions recuperades amb la resta del país o la restauració del subministrament elèctric fan creure en un alleujament de les difícils condicions de vida de milions de persones.
Aliat del règim eritreu i grups supremacistes
Un dels punts més importants de l’acord citat feia referència a l’entrega del TPLF de l’armament pesant i a la retirada de “qualsevol força externa hostil a qualsevol de les parts”. La primera s’ha començat a complir. Tot apunta que la segona no. “Milers de tropes eritrees i amhares continuen a Tigre”, afirmava fa poc l’assessor del president de la regió, Getachew Reda. Poc després ho confirmaria l’ambaixadora estatunidenca al Consell de Seguretat de l’ONU, Linda Thomas. De moment, la missió de “monitoratge, verificació i compliment” de la Unió Africana només ha confirmat el desarmament de les forces tigrinyes.
L’exèrcit eritreu ha participat de forma directa en el conflicte al costat del govern etíop. Informes i testimonis presencials parlen d’actuacions generalitzades a tota la regió amb desenes d’assassinats extrajudicials, violacions i saqueig d’habitatges, algunes d’elles dies després de la firma de l’acord de pau. Eritrea, país dirigit des de la seva independència, l’any 1993, per l’autòcrata Isaias Afewerki, és un país del tot hermètic, amb un servei militar obligatori i permanent fins als quaranta anys. Precisament, a la regió de Tigre viuen milers de persones en camps de refugiades que escapen del règim i que han estat un dels objectius principals de les seves tropes.
Paradoxalment, Eritrea i Etiòpia han viscut en conflicte entre elles durant més de dues dècades i l’acord de pau del 2018 va fer mereixedor del Premi Nobel de la Pau a l’actual president etíop Abiy Ahmed, un guardó que no va ser un impediment per declarar la guerra a Tigre.
Malgrat declarar la guerra a Tigre, l’actual president etíop va rebre el Nobel de la Pau el 2018 per l’acord que posava fi a dues dècades d’hostilitats amb Eritrea
A Tigre occidental, les tropes eritrees han actuat al costat de les conegudes com a milícies FANO. Aquests grups supremacistes amhara consideren els membres d’aquesta ètnia els “vertaders” etíops, autodesignant-se com “els protectors d’Etiòpia”. Durant la guerra, han estat acusades en diverses ocasions de promoure el genocidi del poble tigrinya. Un informe publicat per Human Rights Watch el mes d’abril, posava en evidència com aquestes milícies assaltaven els poblats de majoria tigrinya, assassinant indiscriminadament les seves habitants o obligant-les a fugir. Un cop buides, el govern federal i el regional d’Amhara en prenien el control.
La violència sexual com a arma de guerra
“No sé si es van adonar que era una persona”. El testimoni de Letay dona nom a un aterridor informe publicat l’any 2021 per Amnistia Internacional on aquesta dona tigrinya relata com va ser violada en repetides ocasions mentre estava embarassada. Desenes de dones més explicaven casos similars perpetrats per les Forces de Defensa Nacional d’Etiòpia, les Forces de Defensa d’Eritrea, la Policia Especial de la Regió d’Amhara i les milícies FANO.
“Queda clar que la violació i la violència sexual s’han utilitzat com a arma de guerra per a infligir el dany més gran, físic i psicològic, persistent a les dones i nenes de Tigré (…) amb l’objectiu de degradar-les i deshumanitzar-les”. Així de contundent es mostrava la Secretaria General d’Amnistia Internacional, Agnès Callamard. Violacions, esclavitud sexual o mutilacions són part del paisatge de terror que han sofert les dones durant la guerra.
Almenys 1.288 dones han estat ateses després de patir violència sexual en el context del conflicte, però hi ha molts més casos, segons Amnistia Internacional
Diversos testimonis expliquen com van ser obligats a violar les seves familiars. D’altres narren com van ser retingudes en campaments militars durant dies, on eren violades reiteradament. Almenys 1.288 casos similars han estat tractats a centres mèdics de Tigre, però gran part de les dones afirmen no haver-hi anat. Moltes d’elles s’enfronten ara a l’estrès posttraumàtic, el sagnat constant o el VIH, així com, en alguns casos, l’estigmatització per part de les seves comunitats.
Una de les dones entrevistades per l’informe fa visible com a l’objectiu de produir terror se li suma una intenció premeditada de neteja ètnica. Segons detalla, mentre els soldats la violaven cridaven que “els tigrinyes han de desaparèixer d’aquest territori, estem netejant la vostra sang”. Sigui al Congo, a Ruanda o als Balcans, la violència sexual contra les dones és una constant de molts conflictes, i a Tigre, a més, el govern federal no fa més que posar entrebancs per documentar-la.
Greu catàstrofe humanitària
No ha estat fins fa poc més d’un mes que la població tigrinya ha recuperat la comunicació amb la resta del país. Durant dos anys, l’Estat etíop ha sotmès Tigre a un bloqueig terrestre i aeri, li ha tallat el subministrament elèctric i d’internet i ha impedit l’entrada de periodistes. Les dificultats de les organitzacions humanitàries per abastir la població d’aliments i medicines ha creat una catàstrofe humanitària d’unes dimensions que, un cop signat l’acord de pau, poden per fi ser monitorades.
Ja l’any 2021, les Nacions Unides asseguraven que un 90 % de la població de Tigre requeria ajuda humanitària i que dos milions de persones es trobaven en greu risc alimentari. Dos anys després, és plausible pensar que això no ha fet més que empitjorar. Diverses organitzacions han denunciat que “la fam s’ha utilitzat com a arma de guerra” i ha servit a tots dos bàndols per criminalitzar l’enemic.
Quan se signava la pau al novembre, el govern etíop ho feia des d’una posició de força. El TPLF, acusat també de cometre greus atrocitats, no es va avenir a negociar fins a trobar-se en una situació de setge militar, fent cas omís de la desesperada situació de les habitants dels territoris sota el seu control. Ara, aquestes, semblen trobar certa esperança en l’arribada d’una pau duradora, que moltes creuen que no serà completa fins que es depurin les responsabilitats dels greus crims que s’han perpetrat.
