El passat 7 de febrer saltaven les alarmes a diferents municipis de la comarca de la Plana Alta. El Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) feia pública la declaració d’impacte ambiental (DIA) favorable per la macroplanta fotovoltaica Magda. L’òrgan competent d’aquesta autorització, el Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic del govern espanyol, presidit per Teresa Rivera (PSOE); atorgava així el seu aval mediambiental a la multinacional francesa Akuo Energy per tirar endavant la implantació de més de 250.000 panells solars i 53 quilòmetres de línia d’evacuació de molt alta tensió (MAT) —amb 147 torres— que afectarien un total de 17 municipis de les comarques de Castelló. En cas d’executar-se, el projecte acabaria amb 60.000 arbres productius i soterraria camps d’alta productivitat en agricultura ecològica als termes de les Coves de Vinromà i Benlloc.
Poc li han importat al Ministeri i l’empresa els informes negatius de les conselleries de Medi Ambient i Patrimoni de la Generalitat Valenciana i les centenars d’al·legacions presentades pel veïnat, entitats en defensa del territori i ajuntaments dels municipis afectats. S’hi ha justificat la impossibilitat de dur a terme aquest projecte pel greu impacte sobre terrenys amb gran valor agrícola, mediambiental i patrimonial. En el cas concret de les Coves de Vinromà i Benlloc, on s’ubicaria el gruix de la macroplanta, les plaques fotovoltaiques ocuparien més de 470 hectàrees de terreny agrícola, que es concentren precisament en la zona rural més productiva i poblada del terme. D’aquesta superfície, prop de 200 hectàrees estan dedicades actualment al conreu ecològic. Per tant, l’execució del projecte faria que la producció ecològica d’oliva es reduirà a la meitat, i en més d’un 60% en el cas de les ametlles i les garrofes.
Segons l’Associació Nostra Terra, formada fa un any pel veïnat del poble per tal d’organitzar-se arran de la publicació del projecte, donar llum verda al Magda comportaria més atur, més despoblament, i pèrdues irreparables per l’agricultura, la ramaderia, la biodiversitat i la sostenibilitat
Segons l’Associació Nostra Terra, formada fa un any pel veïnat del poble per tal d’organitzar-se arran de la publicació del projecte, donar llum verda al Magda comportaria més atur, més despoblament, i pèrdues irreparables per l’agricultura, la ramaderia, la biodiversitat i la sostenibilitat. “Al Ministeri no li han importat els informes negatius de les conselleries i l’oposició de les persones que vivim ací, i han preferit apostar per un projecte energètic basat en l’especulació i la usurpació de terreny als propietaris. Si Magda continua endavant, serem víctimes d’un espoli. Perquè les poquetes mesures correctores que incorpora la declaració d’impacte ambiental són misèria en comparació a la magnitud de la destrossa que provocaran”, afirma Cinta Moliner, una de les portaveus de l’associació.
Tenir la DIA favorable no és suficient per poder executar el projecte, ja que l’empresa encara necessitaria obtenir la declaració d’utilitat pública per poder expropiar els terrenys als propietaris contra la seua voluntat —de moment només 6 han signat la conformitat a llogar els terrenys. Però, el document sí que demostra el posicionament del govern espanyol respecte al model d’implantació de les renovables en zones rurals. El Magda no és l’únic macroprojecte que ha aconseguit l’autorització ambiental favorable del govern per instal·lar macrorenovables en zones rurals del País Valencià en l’últim mes. Aquestes zones ja han rebut el dictamen favorable del govern i la Generalitat en la declaració d’impacte ambiental per executar diverses plantes de gran dimensió i parcs eòlics, transformant l’ús del sòl en industrial. D’aquestes comarques, l’Alt Vinalopó (amb cinc expedients), el Vinalopó Mitjà (sis), la Vall de Cofrents-Aiora (dotze), la Plana d’Utiel-Requena (set) i els Ports (cinc) són les comarques que més projectes i més potència tenen projectades als seus municipis.
“No només és el Magda, és una qüestió de model. Nosaltres considerem que les renovables són necessàries, però no a qualsevol preu”, argumenten des de la Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló. “Si ja existeixen zones degradades i polígons industrials en zones urbanes i periurbanes on instal·lar plantes de renovables, per què hem de sacrificar les nostres muntanyes i valls per produir energia i després transportar-la amb línies MAT a centenars de quilòmetres de distància? Els grups inversors internacionals i les multinacionals de l’energia han vist l’oportunitat on el sòl és barat i des del govern central se’ls està obrint la porta de par en par perquè decidisquen l’ordenació del nostre territori i puguen fer el seu negoci privat en nom de la transició verda”, afirmen des de la Plataforma. “Nosaltres apostem per un model de consum i producció local d’energia gestionat i planificat per les persones que habiten el territori i respectuós amb l’entorn, el paisatge i el patrimoni, que genere ocupació de qualitat als pobles i els permeta ser autosuficients energèticament. No és cap utopia, ja hi ha exemples i és qüestió de voluntat política”, reblen.
Tenir la DIA favorable no és suficient per poder executar el projecte, ja que l’empresa encara necessitaria obtenir la declaració d’utilitat pública per poder expropiar els terrenys als propietaris contra la seua voluntat
L’oposició i el malestar veïnal contra la macroplanta i “el model energètic colonial” han derivat en la convocatòria d’una gran mobilització per a aquest diumenge a les Coves de Vinromà. A partir de les onze del matí, la marxa recorrerà els carrers del poble i les zones afectades pel MAGDA, sota el lema “Pel futur del món rural”. Convocada per l’associació Nostra Terra, la Plataforma No a la MAT Comarques de Castelló i la Coordinadora d’Ubicació Racional de les Energies Renovables, la convocatòria ha rebut el suport de nombroses entitats de la societat civil i la defensa del territori de les comarques de Castelló i d’arreu del País Valencià, així com grups polítics com Compromís, Podem i Esquerra Unida.
Des de les entitats convocants agraeixen el suport, i recorden als representants polítics que les institucions públiques han d’estar al servei de la gent que viu al territori per prendre les decisions. “De moment la Generalitat hauria de posar els seus equips jurídics a treballar per tombar aquesta DIA i pressionar per aturar tots els macroprojectes que amenacen el món rural valencià, el nostre model de vida i patrimoni. Necessitem que s’aplique una moratòria fins hi haja una ordenació del territori ben planificada i consensuada amb els municipis, que regule on es poden instal·lar aquestes macroplantes i en quina mesura. Només així demostraran que el món rural els importa de veritat i que la nostra veu els importa”, conclouen.
