“El tancament total del Turó de la Rovira arribarà en uns anys, en una prolongació de la política que s’ha seguit amb el Park Güell”, pronostica Fran Bernal, un dels portaveus del Consell de Carrers creat fa tan sols unes setmanes pel veïnat dels carrers Mühlberg, Gran Vista, Doctor Bové i Marià Labèrnia, als barris del Carmel i Can Baró. Ben a prop d’on viu, al bell mig del districte d’Horta-Guinardó de Barcelona, la zona de les bateries antiaèries –popularment coneguda com els búnquers del Carmel– ha emergit aquesta temporada preestival com a estendard del xoc entre l’activitat turística i la vida veïnal a la ciutat. Després del parèntesi imposat per la pandèmia, la tornada a les xifres anteriors de visitants ha fet revifar, com en altres punts calents de la ciutat, el conflicte latent.
El fenomen d’atracció de visitants va començar al Turó de la Rovira fa uns dotze anys, amb la museïtzació de l’espai on es troben diverses restes arqueològiques. La zona, que no només atresora el testimoniatge de la defensa republicana de la ciutat durant la Guerra Civil, sinó també les restes d’un nucli barraquista construït durant els anys cinquanta del segle passat i les d’un assentament iber, estava aleshores molt deteriorada. L’Ajuntament va decidir intervenir i col·locar-hi plafons informatius, en resposta a les demandes de dignificació per part del veïnat, però també amb la voluntat de “generar noves àrees d’atracció” a la ciutat i descongestionar-ne d’altres, idea recollida en el primer Pla Estratègic de Turisme de Barcelona, de l’any 2009.
L’Ajuntament va decidir intervenir i col·locar-hi plafons informatius, en resposta a les demandes de dignificació per part del veïnat, però també amb la voluntat de “generar noves àrees d’atracció” a la ciutat i descongestionar-ne d’altres
La vocació descentralitzadora d’aquell document nascut en temps del govern municipal de Jordi Hereu (PSC) es va mantenir i reforçar en les estratègies turístiques del mandat de l’alcalde Xavier Trias (CiU). Tanmateix, el Pla Estratègic de Turisme 2020, aprovat ja amb Barcelona en Comú al timó del consistori, tot i afirmar que “són indubtables els beneficis potencials d’aquesta aposta inicial per portar el turisme als barris”, assenyala la necessitat de revisar aquesta estratègia pels impactes que té, especialment en “espais fràgils” com el Turó de la Rovira.
Per a l’Assemblea de Barris pel Decreixement Turístic (ABDT) el que avui està passant als búnquers del Carmel és el resultat d’un dels pocs èxits assolits per les estratègies de descentralització. “Veiem com la desconcentració no vol dir un millor repartiment del turisme, sinó estendre el problema i promoure un major creixement de l’activitat”, afirma Daniel Pardo, un dels membres d’aquest col·lectiu que busca la transformació del model socioeconòmic en l’àmbit de la ciutat.
No comparteix aquesta opinió Rosa Alarcón (PSC), regidora del Districte d’Horta-Guinardó, qui considera que les estratègies de descongestió no només han beneficiat els barris perifèrics de la ciutat, sinó també els municipis metropolitans. Malgrat això, veu un problema en el fet que s’hagi “descentralitzat el turisme, però no les eines per gestionar-lo”. En aquest sentit, esmenta com a cas d’èxit la descentralització de la taxa turística, que ha permès que una part del desplegament policial del Turó de la Rovira es financi amb els ingressos generats per les entrades del Park Güell.
El mirador privilegiat que recomanen les tiktokers
La museïtzació de la zona dels búnquers va marcar l’inici de la turistització de l’espai, però aparentment la majoria de les persones que fan el cim no se senten tan atretes pel seu valor patrimonial com per les espectaculars vistes que ofereix el punt més elevat del teixit urbà de Barcelona. “S’ha convertit en una icona turística de la ciutat i això”, explica Bernal, “està afectant tot el barri”. Les molèsties nocturnes que causen les visitants, a causa del volum de la música, el tràfec de gent i les agressions a veïnes i als seus habitatges i vehicles, han acaparat molts focus mediàtics poques setmanes abans de les eleccions municipals. Així mateix, les imatges de les festes multitudinàries s’han escampat com la pólvora.
“Els búnquers s’han promocionat com una discoteca a cel obert”, assegura Bernal, en relació amb vídeos d’alguns comptes de TikTok amb milers de seguidors en què s’anuncien les sessions de punxa-discos als capvespres. Afegeix, però, que no se senten còmodes amb l’èmfasi que posen alguns mitjans de comunicació a l’hora de descriure aquestes festes com a “raves” o “il·legals”, ja que aquest aspecte els és indiferent. Una altra de les conseqüències de la pressió turística que enumeren les veïnes és el col·lapse dels carrers de l’entorn, a causa dels taxis i vehicles de transport amb conductor (VTC), i el dels autobusos, que de vegades han de deixar les veïnes esperant a les parades. “Així el transport públic es converteix en transport turístic”, explica el portaveu del Consell de Carrers, que denuncia que alhora s’han ampliat les zones verdes d’aparcament en detriment de les de residents.
L’aposta del govern municipal BeC-PSC és el tancament del recinte museístic, que han anunciat que arrencarà a partir del 2 de maig cada dia entre les 19.30 del vespre i les 9 h del matí
La massificació turística està afectant també la salut de la muntanya. La gran quantitat de brutícia que generen les persones que pugen a la zona de les bateries antiaèries s’acumula per tot arreu i hi ha molts indrets que són de difícil accés per als equips de neteja. Segons Bernal, això se suma a problemes que denuncia des de fa anys, com la manca d’inversió en manteniment i d’una veritable política per retirar-ne l’amiant. Així mateix, afirma que la pavimentació d’algunes zones de la muntanya que es va produir el 2019 ha facilitat encara més l’accés de patinets i bicicletes elèctriques fins als búnquers.
Les queixes veïnals per aquests problemes van començar els anys anteriors a la pandèmia, però, segons Bernal, la “política dels tres darrers governs municipals ha estat nul·la”. Afirma que tan sols s’hi han posat alguns cartells i vigilants sense autoritat i s’hi han fet algunes actuacions pel que fa a la circulació que no han servit de res”. En canvi, des del Districte d’Horta-Guinardó, en mans del PSC, asseguren que tenen identificat el problema des de l’inici del mandat i que hi estan aplicant solucions. De fet, tot i que ja fa unes setmanes que van desplegar un dispositiu policial als accessos als búnquers per evitar-hi les festes dels capvespres, la seva gran aposta és la del tancament del recinte museístic, que han anunciat que arrencarà a partir del 2 de maig cada dia entre les 19.30 del vespre i les 9 h del matí.
L’opció del tancament, però, no genera consens entre les veïnes. Rosa Alarcón admet que hi ha diversitat de posicions i que “cal molt diàleg”, però defensa que no es pot continuar només amb els dispositius policials. Aquests han suposat, durant les tres primeres setmanes d’abril, el desallotjament de 7.000 persones, segons dades de la Guàrdia Urbana. Per a la regidora, el tancament per si sol tampoc no és una solució, sinó una eina, i afirma que el que cal és “canviar la cultura del visitant” i que “això no es fa d’un dia per a l’altre”. Reconeix que no és una tasca senzilla i explica que l’Ajuntament l’encetarà posant-se en contacte amb les plataformes turístiques perquè canviïn la visió que difonen d’aquest enclavament.
Una esmena al model de ciutat
Des del Consell de Carrers, no són partidaris d’un tancament del turó que, asseguren, no s’ha emparat en cap debat veïnal. “Com ja vam denunciar i hem constatat, quan es tanca la bateria, el que fa la gent és desplaçar-se cap a altres zones de la muntanya o cap al Turó del Carmel”, al·lega Bernal. Per això, més enllà de les mesures de caràcter tàctic que proposen, com posar més autobusos i col·locar pivots en els carrers perquè els vehicles que no són de les veïnes no hi puguin accedir, defensen una reducció de l’arribada de visitants a escala de ciutat. “Mentre Barcelona no es plantegi que no podem continuar assumint aquest volum de turisme, al Turó de la Rovira, al Gòtic o a la Barceloneta tindrem turistes fins a la sopa”, rebla l’activista.
“Mentre Barcelona no es plantegi que no podem continuar assumint aquest volum de turisme, al Turó de la Rovira, al Gòtic o a la Barceloneta tindrem turistes fins a la sopa”, rebla Fran Bernal, veí del Carmel
Coincideixen així amb l’ABDT, que veu en les estratègies que està desplegant el consistori “un pedaç” posat amb la voluntat d’apaivagar el conflicte en el curt termini i amb les eleccions a tocar. Per això, reclamen com a solució real el decreixement del turisme i la creació d’alternatives socioeconòmiques i lamenten que Barcelona en Comú hagi perdut la valentia que va mostrar en l’abordatge de l’activitat turística quan va començar a governar. “La cessió de la cartera de Turisme al PSC és un reflex d’aquest declivi: han considerat que aquest tema els desgasta massa”, observa Pardo.
La regidora del Districte, per la seva banda, mira amb recel les propostes decreixentistes, “en qualsevol àmbit i, sobretot, en l’econòmic”. Opina que “el que cal és gestionar bé el turisme, anar-lo compassant i intentar solucionar els conflictes que puguin sorgir”. Mentrestant, les veïnes del Turó de la Rovira no afluixen el ritme de les protestes i estan buscant aliances amb altres barris afectats per l’impacte de la pressió turística, que aquest estiu es preveu, de nou, asfixiant.
