Entre el 24 d’abril i el 4 de maig una caravana d’unes 200 persones –entre les quals originàries, mestisses i internacionals convocades pel Congrés Nacional Indígena (CNI)– van recórrer la regió del sud i sudest de Mèxic passant pels estats de Chiapas, Oaxaca, Veracruz, Tabasco, Campeche, Yucatán i Quintana Roo. L’objectiu és visibilitzar la destrucció del medi, la fragmentació del territori i la criminalització d’aquelles persones que lluiten en defensa de la vida i coordinar les accions de protesta, amb la mirada posada en la data del pròxim 12 d’octubre.
Entre el 24 d’abril i el 4 de maig, una caravana d’unes 200 persones –entre les quals originàries, mestisses i internacionals convocades pel Congrés Nacional Indígena (CNI)– van recórrer la regió del sud i sud-est de Mèxic passant pels estats de Chiapas, Oaxaca, Veracruz, Tabasco, Campeche, Yucatán i Quintana Roo. L’objectiu és visibilitzar la destrucció del medi, la fragmentació del territori i la criminalització d’aquelles persones que lluiten en defensa de la vida i alhora coordinar les accions de protesta, amb la mirada posada en la data del pròxim 12 d’octubre. La Caravana neix de l’articulació de diverses organitzacions al voltant de la Xarxa del Sud-Sud-est i el CNI, aquest últim creat el 12 d’octubre del 1996 amb l’objectiu de generar un espai on tots els pobles originaris trobessin possibilitats de reflexió i solidaritat, per tal d’enfortir les lluites de resistència i rebel·lia amb les seves pròpies formes d’organització comunitària, de representació i de presa de decisions.
Un dels megaprojectes que s’hi vol fer és el Corredor Interoceànic, un conjunt de parcs industrials, centrals eòliques i carreteres que connecten el port de Coatzacoalcos amb el de Salina Cruz
El trajecte de la caravana es va fer en dues grans etapes, la primera a la regió de l’istme de Tehuantepec i la costa de Chiapas i la segona a la península del Yucatán. L’istme és la zona més estreta de la república, fet que comporta un gran interès geopolític i econòmic per part del govern i de les transnacionals. Un dels megaprojectes que s’hi vol fer és el Corredor Interoceànic, un gran conjunt de parcs industrials –màquiles, centres logístics i energètics, mines, embassaments– centrals eòliques i carreteres que connecten el port de Coatzacoalcos al golf del Mèxic amb el de Salina Cruz, a l’oceà Pacífic. Alhora, es pretén “modernitzar” el tren transístmic, que transporta mercaderies a través del mateix traçat. L’istme, a més, formarà part de la nova ruta comercial entre Àsia i Europa, en paral·lel al canal de Panamà. En segon lloc, trobem l’anomenat Tren Maya, una ruta de més de 1.500 quilòmetres pel transport de turistes durant el dia i de mercaderies en les hores nocturnes: connectarà cinc estats, provocant la devastació d’àmplies zones selvàtiques. Les empreses estrangeres que col·laboren en el desenvolupament del megaprojecte són: Alstom (Estat francès), Renfe i Ineco (Estat espanyol) i Deutsche Bahn Engineering and Consulting (Alemanya), entre d’altres.
El tret de sortida de la caravana va ser a Pijijiapan –municipi de la costa del Pacífic de Chiapas–, i va passar després per Tonalá, territoris on la lluita va iniciar-se a conseqüència de les altes tarifes de la llum. La resistència civil, accionada amb bloquejos i la negativa a pagar els rebuts, ha suposat una llavor que ha germinat resistència a tota la regió. En segon lloc, les poblacions costaneres, algunes integrades en el Consell Autònom Regional de la Costa de Chiapas, s’han alçat contra la construcció d’un gasoducte –de 500 milions de dòlars d’inversió privada– que pretén unir l’estat de Texas amb Guatemala. També hi trobem l’expansió de projectes eòlics i la construcció d’una autopista que uniria Pijijiapan amb el municipi de Palenque, un dels punts de parada del Tren Maya.
A Tonalá, hi ha els territoris en lluita contra les altes tarifes de la llum. La resistència civil, accionada amb bloquejos i la negativa a pagar els rebuts, ha suposat una llavor a tota la regió
Tot seguit, la caravana es va dirigir a Puente Madera (Oaxaca) –ja dins de l’istme de Tehuantepec–, on trobem un dels altres projectes insígnia del president Andrés Manuel López Obrador, que ell mateix anomena la “quarta transformació”. Bettina Cruz, membre del CNI i originària de Juchitán (Oaxaca), va detallar durant l’acte polític que actualment hi ha instal·lades 29 centrals eòliques impulsades per empreses com Iberdrola i Fecsa-Endesa. Contrasta el discurs de la “transició energètica” per a mitigar l’escalfament global amb la desforestació i la contaminació de la terra i de les persones que l’habiten. En aquest cas, a Puente Madera, es troben amenaçades 370 hectàrees del Monte del Pitayal, per la futura construcció d’un gegantí parc industrial en terres comunals, espai sagrat pel poble binnizá originari.
A l’estat d’Oaxaca la caravana també visita el campament “Tierra y Libertad” de la comunitat Mogoñé Viejo, al municipi de Guichicovi. Membres de l’organització UCIZONI fa seixanta dies que ocupen i bloquegen les obres del ferrocarril interoceànic. L’endemà del pas de la caravana, el campament va ser desallotjat per un destacament de l’exèrcit, la secretaria de la Marina i la policia estatal, amb la detenció arbitrària de sis persones, que van ser alliberades el 30 d’abril. Les forces estatals van fer ús de la violència, destrossant el campament i perpetrant robatoris a diverses persones de l’organització.
Pròxima etapa amb destí a Oteapan, a l’estat de Veracruz. Han aconseguit un municipi lliure del crim organitzat, aquelles persones que volen cobrar “dret de pis” són expulsades. Es troben ubicades a un punt de confluència entre el traçat del ferrocarril interoceànic, l’autopista interoceànica i la ja existent carretera transístmica. El govern vol modificar els límits territorials del municipi, fent que les obres del corredor interoceànic quedin acotades al municipi veí de Chinameca, on no hi ha organitzacions que s’oposin als projectes. A Oteapan també lluiten contra el vessament de coc –de l’empresa Pemex–, un tipus de residu provinent de les refineries que contamina tota la regió per l’emissió de substàncies que es volatilitzen, com el quitrà o el sofre.
La caravana també va passar per l’estat on va néixer López Obrador, Tabasco, un territori que tal com explica Sulima Velásquez, directora del Comitè de Drets Humans “a la dècada dels anys setanta gaudia de sòls fèrtils i dia d’avui l’activitat petroliera l’ha convertit en un cementiri tòxic, a causa dels freqüents vessaments i fugues, posant en risc la salut dels habitants i el seu patrimoni”. Actualment, està en construcció la nova refineria de Dos Bocas, que comportarà un notable increment de la contaminació. La comunitat d’El Bosque –a la costa del golf de Mèxic–, on fa més de cinc-cents anys arribaren les flotes d’Hernan Cortés, torna a ser la zona zero d’un gran desastre com és la crisi climàtica, ja que el mar ha engolit dues línies de cases, guanyant 200 metres a la comunitat. El govern de López Obrador no ha complert amb la sol·licitud de reubicació de la població, on l’escola es troba submergida i no hi ha drenatge ni subministrament d’aigua.
El sisè dia la caravana s’endinsa al territori de La Candelària a Campeche (península del Yucatán) on els estralls ambientals causats per les obres del Tren Maya es fan evidents. Les vies del tren divideixen en dos el municipi i dues terceres parts del riu que passa per la localitat han quedat sepultades. El futur és incert, ja que les inundacions per l’augment del nivell de l’aigua podrien desencadenar la desaparició del poble.
A la regió yucateca, estan fent front a la problemàtica de les megagranges porcines i avícoles. La lluita contra aquestes corporacions pateix la persecució dels cossos policials
Segueix la ruta per la península del Yucatán, amb arribada a la ciutat de Valladolid, on el poble originari Maya ens rep amb un ritual que posa al centre l’ancestralitat i l’espiritualitat. La comunitat està sent víctima de la gentrificació i la turistificació, que està acabant amb la població local i provoca el deteriorament de la qualitat d’un jovent que no té accés a un habitatge digne. A la regió yucateca, zona de sòl càrstic caracteritzat per la seva fragilitat i la presència de rius subterranis i cenotes –cova inundada a cel obert–, estan fent front a la problemàtica de les megagranges porcines i avícoles. La lluita contra aquestes corporacions pateix la persecució dels cossos policials: el passat 23 de març es va produir la detenció de quatre persones després d’una protesta al municipi de Mérida en solidaritat amb el poble de Sitilpech, que pateix els estralls de la porcina Kekén.
A l’estat de Quintana Roo, la caravana visita el creuer de la Laguna Ocom, al municipi de Felipe Carrillo Puerto, on es troba el tram 6 del Tren Maya. Una imatge icònica de l’ecocidi: milers de quilòmetres de devastació pel traçat on passarà el tren, deixant la selva seccionada en dues bandes. En paraules d’Ángel Sulub, membre del CNI, la superfície arbrada està sent mutilada i fragmentada, fet que previsiblement comportarà la pèrdua massiva de la biodiversitat de la segona selva més important del continent americà.
L’última parada a la península de Yucatan és al municipi de Calakmul, Campeche, on s’està construint el tram 7 del Tren Maya. És també una de les localitzacions dels pols de desenvolupament de la regió, que inclou una estació de tren, una base militar, nou casernes, sis bancs de materials, un hotel de luxe, un casino i un pou profund dins d’una reserva de la biosfera. Cal dir que al municipi ja s’havia guanyat una empara l’any 2020 contra la construcció del Tren Maya, conseqüentment, es va fer una acció entregant una còpia del document jurídic a la nova base de la Guàrdia Nacional.
A Chiapas s’ha reblat el 80% de la construcció del traçat ferroviari, fruit de la seva acceleració durant els últims mesos, incloent-hi l’estació de tren a Palenque i la creació d’un nou “pol urbà”
L’última parada de la caravana és a Palenque (Chiapas), on els pobles maya i zoque exposen l’afectació del tram 1 que arribarà fins Escárcega (Campeche). En aquest punt s’ha reblat el 80% de la construcció del traçat ferroviari, fruit de la seva acceleració durant els últims mesos, incloent-hi l’estació de tren a Palenque i la creació d’un nou “pol urbà”. El complex tindrà una superfície de 112.000 metres quadrats de bulevard amb sis carrils, un caminador i un carril bici, també comptarà amb un nou tren de llarga distància operat per Alstom México, amb capacitat per a 260 passatgers.
Per cloure el recorregut de la Caravana El Sur Resiste, el 6 i 7 de maig es va celebrar una trobada internacional a la institució educativa Cideci Unitierra, al caracol Jacinto Canek de la ciutat de San Cristóbal de las Casas. L’esdeveniment estava focalitzat en el capitalisme corporatiu, el patriarcat planetari i les autonomies en rebel·lia, abordant el conjunt d’impactes dels megaprojectes visitats durant la caravana, teixint estratègies de resistència col·lectiva i propostes d’accions globals i deslocalitzades “en defensa de la vida i en contra de l’enemic comú”. Finalment, han acordat “accions coordinades i descentralitzades arreu del món el pròxim dia 12 d’octubre, per tal de fer front comú als megaprojectes”, que en paraules de les convocants, “atempten contra la vida, la terra i el territori”.
