Tap. Tap. Dues pulsacions sobre la pantalla i t’apareix un coret. Has fet “m’agrada” a un vídeo de gatets, a una rutina d’exercicis o a l’enèsima boda que t’apareix a la línia de temps de l’app on fas scroll fins a l’infinit. Fa molt que vas perdre el compte dels cors que regales, o de les aprovacions virtuals del teu contingut. A mesura que arriba l’època de vacances, les estampes muten per encabir la Santíssima Trinitat actual: platja-furgo-muntanya. Fotos de motxilles o maletes (la prèvia), postes de sol melancòliques (el desenllaç). I entremig?
Entremig, fotos i més fotos clòniques de llocs massificats, manufacturades en sèrie a les fàbriques portàtils que portem a la butxaca. Els espais naturals no tenen còpia de seguretat, però es tracten com si fossin d’un sol ús. El turó de la Rovira, el cap de Formentor, Montanejos, la torre de Pisa, el Taj Mahal… És igual com sigui d’icònic un lloc, ja que el mal és compartit malgrat que l’escala d’assistents variï. En algun moment, gairebé en temps mitològics, els centres històrics de les grans ciutats eren espais habitables on convivia el veïnat.
A més del rastre d’escombraries cada cop més habitual, signatura fisiològica d’un ramat que marca terreny, hi ha també la petja digital. Clic. La instantània captura el lloc i el posa a disposició d’internet. Un ritme de producció vertiginós amb geolocalització inclosa, per sumar al mapa compartit de la xarxa. Algú ho veu i s’apunta mentalment que hi ha d’anar.
La instantània captura el lloc i el posa a disposició d’internet. Un ritme de producció vertiginós amb geolocalització inclosa, per sumar al mapa compartit de la xarxa. Algú ho veu i s’apunta mentalment que hi ha d’anar
Quan hi arribi, potser el requadre de 1080 x 1080 píxels de la foto icònica estarà lliure, preparat per a la selfie de rigor o la composició reproduïda per partenogènesi. Però el voltant, ai, el voltant… Com si fos un set de ficció audiovisual, només és “autèntic” el trosset necessari perquè la comunitat internauta pugui reconèixer aquell lloc i ser notificada que tu, sí, tu, també hi has estat.
Els voltants del paratge únic s’han convertit en un aparcament massiu forçós, hi han brotat botiguetes de snacks i refrescos amb cartells en anglès, han aparegut plagues d’altaveus a tot drap, s’amuntega el pelegrinatge congregat a la cala/cim/monument/gorg de torn. Quan acabi esdevenint un paratge del tot inhòspit –la Sagrada Família a Barcelona, el Balcón del Mediterráneo a Benidorm, la cala Salada d’Eivissa, el Canigó a Catalunya Nord…– perdrà l’encant i potser s’hi prendran mesures pal·liatives, perquè torni a “recuperar l’essència” que el convertia en un lloc digne de milers d’etiquetes amb derivacions deformes del nom propi de l’espai. Mentrestant, però, entre bastidors d’aquell paratge idíl·lic que vas descobrir en una app, hi ha cues de gent esperant per fer la mateixa foto, exactament la mateixa foto que acabes de fer tu.
Exposició en cadena
#CapdeFormentor
70.3 K
Les crestes de la muntanya, l’angle i la perspectiva permeten situar l’espai inequívocament. Com a variacions, el mur o la barana, que indiquen si les turistes s’han desplaçat més o menys metres amunt per fer la fotografia, encabint un trosset de verd, donant protagonisme al blau del mar o buscant el premi especial quemaco honorífic a la millor posta de sol.
#Montanejos
43.2 K
Foto d’esquenes per indicar que el protagonisme el té el paisatge. Per això, modestament, només ensenyem la part dorsal i, de passada, els resultats del gimnàs o la cabellera. Una forma discreta de dir “hi he estat, però soc humil davant la natura”. Gorgs, barrancs i aigües turqueses ben apujades de contrast o amb algun filtre creatiu que recreï a voluntat els colors del paisatge.
#BunkersdelCarmel
62.7 K
Ni van ser uns búnquers ni estan al cim del Carmel, però en el guiriccionari barceloní, el terme és molt més efectiu que el complicat “turó de la Rovira”. Espai de memòria esborrada d’una Guerra Civil i d’una ciutat que enviava la gent que vivia en barraques a llocs inhòspits, al servei del millor ‘croma’ de la planimetria d’Ildefons Cerdà i –tot i les tanques municipals– les festes als capvespres més ben puntuades al TripAdvisor.
