Trencar visions i pràctiques arrelades, encara que se’n demostrin els errors i la inutilitat, sempre serà una tasca complexa. Per això la idea de no explotar petroli en un sector de l’Amazònia de l’Equador, quan es va proposar oficialment el 2007 va causar estupor i moltes resistències en espais de poder dins i fora del país.
La coneguda com a Iniciativa Yasuní-ITT, que buscava una compensació internacional, es va projectar durant sis anys. Després, quan va fracassar a l’àmbit oficial, va cobrar renovada força impulsada des de la societat civil. El que és sorprenent ara és que aquesta proposta, sense que hi hagi contribució internacional pel mig i quan ja està en marxa l’explotació petroliera, es farà realitat gràcies a la voluntat del poble equatorià.
Tribulacions d’una proposta revolucionària
Fem una mica de memòria. La Iniciativa Yasuní-ITT –anomenada així pels jaciments Ishpingo, Tambococha i Tiputini– es va fonamentar especialment en la protecció de la vida dels pobles en aïllament voluntari i en l’extraordinària biodiversitat de la regió. Després d’anys de defensar-la com a política d’estat, el president Rafael Correa, el 2013, va fer marxa enrere i va reconèixer que la Iniciativa li quedava molt gran.
Tot i això, la llavor que es va sembrar molt abans de l’inici del govern de Correa, va germinar: un grup de joves va conformar el col·lectiu Yasunidos, que aquell mateix any va presentar davant la Cort Constitucional la proposta de convocar una consulta popular perquè fos el poble qui decidís sobre aquest tema.
Cristal·litzar la consulta va exigir un esforç enorme. La repressió governamental no va aconseguir frenar la recollida de més de 750.000 signatures
La lluita per protegir l’Amazònia de la voracitat petroliera ja fa diverses dècades que té la participació activa de poblacions indígenes i de colons, així com de grups ecologistes.
Cristal·litzar la consulta va exigir un esforç enorme. La repressió governamental no va aconseguir frenar la recollida de més de 750.000 signatures. Però, a través d’un frau majúscul i d’una sèrie de maniobres tramposes, aleshores es va frenar la consulta. Els atropellaments que es van iniciar durant el correisme van continuar a les dues administracions següents. Fins que, el col·lectiu Yasunidos, que mai no va baixar la guarda, va aconseguir que la Cort Constitucional, el maig del 2023, autoritzés la convocatòria a la tan anhelada consulta.
Un triomf històric i exemplar
El passat 20 d’agost, vencent una ferotge campanya de desinformació, mentides i pors –orquestrada per l’oligarquia extractivista: govern, petrolieres, mineres, càmeres de la producció, grans mitjans de comunicació i sindicalisme petrolier– gairebé el 60% dels vots es varen inclinar per deixar el petroli al subsol.
El SÍ pel Yasuní va demostrar que es poden vèncer nacionalment els extractivismes. Un èxit encara més destacable pel fet que es va aconseguir en un país on l’economia és addicta als ingressos petroliers
Un fet inèdit. A escala mundial, es tracta de la primera suspensió d’activitats petrolieres, incloent-hi la retirada dels equips instal·lats, impulsada per l’acció de la democràcia participativa, és a dir, des de la societat civil. No va provenir de cap partit polític. El SÍ pel Yasuní va demostrar que es poden vèncer nacionalment els extractivismes. Un èxit encara més destacable si considerem que es va aconseguir en un país on l’economia és addicta als ingressos petroliers.
Així, concretament, es recupera la possibilitat de protegir la vida de pobles en aïllament –Tagaeri, Taromenane i altres clans de la nacionalitat Waorani– i la biodiversitat d’una regió única pel seu potencial genètic, considerada una mena d’Arca de Noé.
Mig segle de (des)il·lusió petroliera
L’Equador és un prototip primari d’economia exportadora, amb èpoques d’auge i les seves crisis consegüents sense aconseguir una via sostenible per al benestar. Una de les èpoques més llargues de domini d’un producte d’exportació ha estat la petroliera, que es va inaugurar quan va salpar el primer carregament de petroli amazònic el 14 d’agost del 1972.
La pobresa i la concentració de la riquesa creixen. La destrucció de la Natura és una constant. I la institucionalitat política fràgil s’enfonsa en la corrupció i l’autoritarisme
Més de mig segle després, l’Equador es troba cada cop més lluny de la il·lusió del desenvolupament. L’heterogeneïtat del seu aparell productiu augmenta de la mà del petroli, els monocultius d’exportació i cada cop més de la mineria. La pobresa i la concentració de la riquesa creixen. La destrucció de la Natura és una constant. I la institucionalitat política fràgil s’enfonsa en la corrupció i l’autoritarisme. Realitats pròpies d’aquest tipus d’extractivismes desbocats.
Addicionalment, cal destacar que les províncies amazòniques petrolieres -on sorprenentment va guanyar el No- són les més pobres de tota l’Amazònia, que és la regió més pobra tot el país.
La històrica lliçó del poble equatorià
Des d’una perspectiva àmplia, enfrontar el col·lapse ecològic global demana accions concertades internacionalment. No obstant això, no ens podem quedar plegats de braços esperant que algun dia els poderosos del món actuïn responsablement. Necessitem, doncs, respostes concretes.
És cert que el petroli que s’extreu de l’ITT pot ser substituït per l’extracció del cru a qualsevol altra regió del planeta, però el que no es pot substituir és la biodiversitat d’aquelles selves amazòniques que configuren la casa dels pobles en aïllament voluntari. A més, aquest pas històric marca el camí per deixar gran part de totes les reserves conegudes de combustibles fòssils al subsol, si no volem seguir carbonitzant l’atmosfera.
L’Equador, amb aquesta acció democràtica, sacseja la comunitat internacional. Demostra que, des de la societat civil es pot actuar cercant totes les opcions possibles per defensar els drets dels pobles i de la Natura
L’Equador, amb aquesta acció democràtica, sacseja la comunitat internacional. Demostra que, des de la societat civil, sobretot des d’àmbits comunitaris, es pot actuar cercant totes les opcions possibles per defensar els drets dels pobles i de la Natura, per així superar la civilització de la mort, la civilització del capital.
La baralla es lliura barallant
El trànsit a altres mons no serà gens fàcil, com no ho serà complir el mandat popular del Sí pel Yasuní. Les veus dels que sostenien la campanya a favor de continuar explotant el cru de l’ITT continuen tronant, negant-se a acceptar el resultat de les urnes. El mateix president de la República, Guillermo Lasso, va assenyalar que continuarà explotant el cru de l’ITT, ja que “ens n’estem anant pel camí que és inaplicable la consulta”.
Això ens porta a enfortir lluites unitàries, des de baix, des dels marges, construint noves i més potents solidaritats internacionals, teixint un entramat emancipador que sumi tots els esforços per frenar els extractivismes al món, sigui per protegir l’aigua, per aturar l’explotació del liti, per frenar la industrialització de la terra…
És el moment de conformar una internacional ecologista sumant les lluites de resistència i re-existència presents a tot el planeta.
