“Ens hem vist obligades a arribar a aquest punt davant els nombrosos casos d’assetjament psicològic, físic, sexual i laboral per part de professors cap a alumnes que han sortit a la llum els darrers mesos”, explicava el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) en el manifest que va fer públic per convocar la jornada de vaga feminista d’avui a instituts i universitats. Una vaga que principalment es proposa assenyalar les mancances per tractar els casos de professors denunciats com a agressors.
“Les institucions són incapaces de demostrar que els seus protocols són eines efectives i actuen més per mantenir el seu prestigi que no pas per una voluntat real de protegir les estudiants”, consideren des del sindicat. Per això, aposten per assenyalar l’encobriment de professors agressors i treballar per tal que els casos es facin públics. “És necessari per fer de les universitats un espai segur”, plantegen.
“Les universitats actuen més per mantenir el seu prestigi que no pas per una voluntat real de protegir les estudiants”, consideren des del sindicat estudiantil
En aquesta direcció actuen a la seu central de la Universitat de Barcelona. Les estudiants tenen en marxa una campanya contra un professor associat de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada, denunciat per tres alumnes. Per ara, no han trobat respostes a la Unitat d’Igualtat de la Universitat. Des del SEPC, denuncien que les eleccions al rectorat estan condicionant la gestió dels casos i fa mesos que no informen sobre el seu estat. A la Universitat de Barcelona hi ha diversos casos de professors suspesos i altres de professors condemnats per agressions masclistes.
Fa anys que emergeixen casos que demostren que no es tracta d’una problemàtica aïllada i que impacta les dones de les diverses universitats. A la Universitat de Lleida, el 2019 es va destapar el cas d’un professor d’Història de l’Art autor de consideracions com ara que “manifestar-se per la violència masclista és com manifestar-se pel càncer: no serveix de res”. O que “una dona maltractada, després d’un maltractament en busca un altre”. No hi havia assemblea feminista a la universitat lleidatana i va ser la CGT la que va exigir que se suspengués el docent, mentre la Universitat feia el procediment que podia permetre acabar amb l’expulsió per comentaris “masclistes, discriminatoris i xenòfobs”.
Encara un any abans, el 2018, alumnat de la Universitat de València va fer una tancada per denunciar un professor de Filosofia i Lletres i van impulsar una campanya pública per exposar els comentaris del docent. En aquest cas, van aconseguir que fos la mateixa universitat la que el denunciés.
Tiren endavant una campanya per conèixer més situacions de violència, poder-les denunciar i demanar als centres educatius que hi posin mesures
A Tarragona, la CGT ha organitzat enguany, entorn al 25 de novembre, diversos actes per visibilitzar les agressions sexuals a les universitats. Ho feien després que al maig s’informés que, en els últims cinc anys i només al Principat, les universitats havien obert més de 150 expedients acadèmics per assetjament sexual i laboral als seus centres i que 33 professors eren investigats o ho havien estat. Pel que fa a la Universitat Rovira i Virgili, entre el novembre de 2019 i el novembre de 2022, la institució havia informat de 8 denúncies per assetjament sexual, en les quals hi ha almenys cinc docents o investigadors implicats.
En l’acte, on també va participar Mercedes Márquez, delegada de CGT a la UAB, es va destacar la importància del “suport mutu i l’acompanyament sindical” enfront de les “estructures que legitimen la violència masclista, protocols insuficients i manca d’indicadors i mesures de prevenció i reparació”.
Són diversos els casos que s’han fet públics en els darrers temps i que han tingut repercussió social i, ara, el SEPC i altres espais, com les assemblees de facultat a les universitats, tiren endavant una campanya per conèixer més situacions de violència, poder-les denunciar i demanar als centres educatius que hi posin mesures.
L’organització estudiantil com a eina clau per la detecció i denúncia de casos
Un bon exemple de coordinació i denúncia pública ha estat la campanya “Denunciem-los!”, iniciada l’octubre de 2022 principalment entre alumnat de la Universitat Politècnica de València, en col·laboració amb la Universitat de València.
A la Universitat Jaume I, on està actiu des del 2016 el col·lectiu Subversives Castelló, el febrer de 2021 van començar la campanya “UJI, còmplice”, en què van arribar a reunir centenars de vivències d’estudiants. Des del rectorat, la resposta va ser que seguissin “el protocol establert”. Després d’això, Subversives Castelló va impulsar omplir més d’un centenar de formularis oficials, que es van lliurar a la bústia habilitada per la Unitat d’Igualtat.
Gairebé totes les universitats tenen casos de professors denunciats per agressions masclistes i processos oberts
Gairebé totes les universitats tenen més casos denunciats i més processos oberts. No se’n salven tampoc la Universitat de Girona, la Universitat de Perpinyà o la Universitat Pompeu Fabra. En aquest últim centre, a principis d’aquest any, quatre denúncies de doctorandes assenyalaven un catedràtic per agressions masclistes i abús de poder. En aquest cas, el catedràtic va ser apartat.
L’any 2020, una professora va denunciar assetjament durant sis anys per part d’un professor, que va ser condemnat a sis mesos de presó per un delicte de coaccions. També se li va interposar una ordre d’allunyament i està inhabilitat, a més d’haver pagat una indemnització a l’afectada.
Resposta feminista en un context de risc de regressió
A les agressions i les mancances dels centres per prevenir-les, abordar-les i reparar-les, altres elements duen a cridar a la vaga feminista. L’auge dels discursos d’extrema dreta, la “instrumentalització” del feminisme per part d’institucions i governs i els discursos reaccionaris “impregnats de racisme i transfòbia”, són els altres motius que remarca el SEPC per convocar la jornada reivindicativa.
El sindicat d’estudiants denuncia que els centres educatius són espais on els discursos antifeministes i el masclisme tenen “total impunitat”
“Cal lluitar per una educació feminista, lluitant contra les bases de subsistència del patriarcat” i “entenent que l’educació és un reflex de la societat, de manera que els centres educatius no són un món aïllat”, defensen des del SEPC, davant del que consideren una “ofensiva” contra dones i persones LGTBIQ+.
Atenent que les joves als instituts no queden al marge dels abusos masclistes, també s’ha convocat vaga a secundària. De fet, denuncia el sindicat d’estudiants que els centres educatius són espais on els discursos antifeministes i el masclisme tenen “total impunitat” per continuar creixent i difonent-se.
