El 13 de febrer, Martha Janeth Mancera va ser nomenada fiscal general provisional de Colòmbia. Mancera era la mà dreta del fiscal anterior, el conservador Francisco Barbosa, i ha estat acusada de relació amb narcotraficants. El nomenament de Mancera per part de la Cort Suprema és el darrer episodi del conflicte obert entre Gustavo Petro, el primer president d’esquerres de Colòmbia, i el poder judicial. Petro ha denunciat que Barbosa, nomenat per l’expresident Iván Duque, va provocar una “ruptura institucional” contra ell. Encara és recent a la memòria el cas de Guatemala, on la Fiscalia va intentar evitar l’assumpció del poder pel president electe, el també progressista Fernando Arévalo. Què està passant a Colòmbia i com pot evolucionar la crisi institucional?
L’actual enfrontament entre Petro i Barbosa va començar el 22 de gener, quan la Fiscalia va registrar les oficines del sindicat d’educació FECODE per possibles irregularitats en una donació de 500 milions de pesos (117.000 euros) que el sindicat va fer a Colòmbia Humana, el partit del president. FECODE va denunciar “violació” de la seva seu com una “conducta intimidatòria”. Dos dies després, la Fiscalia va suspendre del càrrec per tres mesos el canceller (ministre d’Exteriors) Álvaro Leyva, per presumptes irregularitats en declarar deserta una licitació. Com va destacar Petro en el seu missatge a X (abans Twitter), és la primera vegada que la Fiscalia suspèn un canceller a la història de Colòmbia, i Leyva s’ha negat a obeir l’ordre. Això va passar només uns dies abans del final del mandat de Barbosa, el 12 de febrer.
El Poder Judicial contra Petro
Els enfrontaments entre el Poder Judicial i el president Petro han estat constants, especialment amb el fiscal Barbosa i la Procuradora Margarita Cabello, que segons Alejo Mantilla, professor de Ciència Política a la Universitat Nacional de Bogotà, mostra una “politització evident”, ja que “actua amb doble estàndard davant del govern i davant dels seus aliats (la dreta tradicional)”. El principal motiu d’enfrontament entre Petro i la cúpula judicial són les investigacions sobre possibles irregularitats en el finançament de la campanya presidencial del 2022, per ara sense resultats concloents.
La Cort també ha obstaculitzat polítiques del govern com els decrets per declarar l’emergència social i econòmica a la regió de la Guajira, cosa que incrementa les sospites de politització
El president va presentar l’agost passat la seva terna de candidates (totes dones) per substituir Barbosa al final del seu mandat, seguint la seva prerrogativa constitucional. És la Cort Suprema qui n’ha d’elegir una com a fiscal general. En la primera votació, 13 dels 23 membres de la Cort van votar en blanc, cosa que va obligar a repetir la votació el dia 8. De nou, cap candidata va obtenir la majoria necessària, cosa que va provocar el nomenament com a fiscal general provisional de Mancera 13 de febrer. Dijous passat es va repetir la votació a la Cort Suprema, sense que cap candidata obtingués la majoria necessària. És la mateixa Cort que ha obstaculitzat polítiques del govern com els decrets per declarar l’emergència social i econòmica a la regió de la Guajira, cosa que incrementa les sospites de politització del màxim òrgan judicial del país.
Repercussió internacional
La denúncia pública de Petro, que va afirmar que el fiscal Barbosa estava “investigant penalment el president per tombar-lo”, pretén internacionalitzar el conflicte, equiparant-lo a casos de lawfare (guerra judicial) com l’intent de la fiscal general guatemalenca d’impedir la investidura del president electe Arévalo o el cop judicial que va expulsar del poder la presidenta brasilera Dilma Rousseff el 2016. Segons Carolina Cepeda, professora de Ciències Polítiques a la Universitat Javeriena de Bogotà, “no hi ha una ruptura institucional, més aviat hi ha una instrumentalització reprotxable de la institucionalitat. La nostra dreta, com a bona part de la dreta llatinoamericana, ha après de manera molt intel·ligent com soscavar la democràcia liberal sense trencar les regles del joc”.
Gustavo Petro va afirmar que el fiscal Barbosa estava “investigant penalment el president per tombar-lo” i pretén internacionalitzar el conflicte, equiparant-lo a casos de lawfare
Petro ha rebut el suport del Partit de l’Esquerra Europea (GUE) i el Grup de Puebla, que agrupa dirigents progressistes d’Amèrica Llatina. Els Estats Units no s’han pronunciat sobre la crisi, encara que Barbosa es va reunir amb funcionaris del Departament de Justícia i va afirmar que “hi ha un suport total dels Estats Units” perquè el seu vicefiscal quedi com a fiscal general provisional. Tot i això, l’Organització d’Estats Americans (OEA) va brindar un important suport a Petro amb un comunicat on ressaltava “la vital importància de nomenar un nou fiscal general” i defensava “garantir que el president Gustavo Petro […] completi el seu mandat presidencial”.
Una crisi sense final a la vista
Milers de seguidors de Petro i sindicalistes van protestar davant la Cort el dia 8 de febrer, intentant pressionar els seus magistrats perquè s’elegís ràpidament una nova fiscal general entre les candidates proposades pel president, com estableix la Constitució. Les manifestacions, que van reunir milers de persones a Bogotà i altres ciutats, van ser majoritàriament pacífiques, però hi va haver moments de tensió. Quan es va conèixer que la Cort no havia elegit fiscal, grups de manifestants van bloquejar la sortida de l’edifici i l’alt tribunal va emetre un comunicat condemnant el setge al Palau de Justícia. La jornada va acabar amb Petro reunit amb la cúpula de seguretat i ordenant a la policia dissoldre els grups que impedien la sortida dels magistrats i el personal del Palau. L’oposició va reaccionar irada al bloqueig: l’expresident Duque va afirmar que “incitar protestes contra els poders independents per pressionar les seves decisions és una amenaça directa a l’ordre institucional”. Per la seva banda, la senadora ultradretana María Fernanda Cabal va fer referència a la presa violenta del mateix palau que va protagonitzar el 1985 anys el M-19, la guerrilla a què va pertànyer Gustavo Petro.
En ajornar una vegada i una altra l’elecció de la nova fiscal, la Cort Suprema allarga la crisi institucional i la tensió política podria incrementar-se: els seguidors de Petro veuen en la no decisió de la Cort una prova més de la guerra del poder judicial contra el govern, mentre que les elits polítiques i mediàtiques s’horroritzen davant d’un president que veuen capaç de llançar els seus seguidors contra el poder judicial si li porta la contrària. En paraules de Carolina Cepeda, l’actual crisi és “un toc d’alerta sobre fins on estan disposats a arribar certs sectors, sense trencar obertament les regles del joc, per defensar l’statu quo”.
