En pensar sobre quina temàtica abordar en aquesta primera columna, dubtava de si fer alguna cosa sobre l’extrema dreta era potser una mica tòpic. Tornar a relacionar Catalunya Nord i extrema dreta, una vegada més.
Malauradament, passejant per Perpinyà, la cosa que més m’ha cridat l’atenció en l’espai públic les últimes setmanes han estat els cartells per les europees del partit d’extrema dreta Reconquête d’Eric Zemmour, l’estrella mediàtica i política de les presidencials passades. Uns cartells verds on apareixen el líder del partit i Marion Maréchal Le Pen, un cognom bastant famós. Així mateix, encara intentant convèncer-me que podria parlar d’un altre tema, he caigut davant d’una publicitat gegant de l’Ajuntament. Més ben dit d’una campanya de propaganda exaltant la bona feina que fa la policia municipal (la segona més gran en ràtio d’efectiu per habitant de l’Estat), que és una de les més violentes i preocupants, com ho demostren diferents investigacions periodístiques. Aquest és el panorama quan vius en la ciutat més gran de l’Estat francès governat per l’extrema dreta. Definitivament, em sap greu, crec que no podré parlar d’un altre tema.
Les múltiples victòries electorals del partit lepenista han creat una escletxa perquè s’expressin unes altres formes de radicalitats polítiques
Cap a l’estació, sempre veig una banderola feta amb esprai sobre un llençol blanc enganxat sota un pont fent referència a Crepol, aquest poble prop de Lió convertit en un símbol i envaït de grupuscles i milícies ultradretanes després de la mort d’un noi en una baralla adolescent. El caràcter artesà d’aquesta banderola és força semblant a les que fan els militants d’Unité Sud –nous vinguts en el panorama ultradretà local i que han obert amb bastant tranquil·litat un bar a Cànoes, prop de Perpinyà. Un lloc on organitzen conferències i esdeveniments, comptant sovint amb un convidat destacable, Yvan Benedetti, figura emblemàtica de l’extrema dreta radical francesa i que s’ha instal·lat a Catalunya Nord després que la seva capital caigui en mans del Reagrupament Nacional.
Les múltiples victòries electorals del partit lepenista han creat una escletxa perquè s’expressin unes altres formes de radicalitats polítiques. Podria ser que casa nostra s’hagi convertit en un terreny de joc pels moviments d’extrema dreta? Perquè també us podria parlar dels camps d’entrenaments de supervivència del partit antisemita Egalité & Réconciliation, a la comarca del Vallespir; de la implantació del moviment QAnon a Prada de Conflent quan el seu batlle Jean Castex va esdevenir Primer Ministre durant la crisi del Covid, o del sindicalisme estudiantil ultradretà als amfiteatres de la Universitat de Perpinyà.
Veure uns quants agricultors del Nord baixant a donar un cop de mà als seus col·legues del Sud ens permet sentir cert optimisme
També us podria parlar de l’estat quasi perfecte de tots els cartells i enganxines que veig abundar en la meva ciutat. Òbviament, la victòria històrica del vicepresident del Reagrupament Nacional Louis Aliot a les municipals de Perpinyà del 2020 ha generat una forta emoció. Però, en ple context de pandèmia global i confinament, el moment era ben poc propici a la reacció popular i a la (re)organització militant. Sembla que l’extrema dreta tingui una certa llibertat per expressar-se i estendre’s plenament a aquest costat de l’Albera. A mesura que guanyen localment les eleccions, unes rere les altres, l’extrema dreta està en tots els fronts… Fins i tot en els més sorprenents, com pot ser el bloqueig d’una autopista.
A finals de gener, l’elit ultradretana local s’ha presentat al bloqueig dels peatges del Voló per parlar amb els agricultors mobilitzats. La visita de Louis Aliot, acompanyat del batlle de Baixàs i dels quatre diputats de Catalunya Nord (que, per cert, són tots d’extrema dreta) responia a una doble lògica: visibilitzar i demostrar el suport del partit a la protesta, però també una oportunitat per fer passar un missatge, uns dels majors problemes que coneix el sector agrícola local vindria d’una competència deslleial vinguda de fora. Però no us equivoqueu, aquí l’enemic exterior que s’està estigmatitzant no són els agricultors marroquins. No, aquí el batlle de Perpinyà està oposant els agricultors nord-catalans que bloquegen l’A9 amb els sud-catalans que bloquegen l’AP-7. No obstant això, veure uns quants agricultors del Nord baixant a donar un cop de mà als seus col·legues del Sud ens permet sentir cert optimisme. I ens farà falta tenir-ne… perquè ja no sé si soc jo qui veig fatxes a tot arreu, o si realment, miri on miri, sempre hi ha fatxes.
