La notícia saltava a les vuit del vespre amb les primeres dades del recompte electoral: el Nou Front Popular guanyava la segona volta de les eleccions legislatives franceses. La coalició organitzada a contracorrent i composta principalment per la França Insubmisa, el Partit Socialista, Els Ecologistes i el Partit Comunista Francès aconseguia la victòria, imposant-se amb 182 escons per davant d’Ensemble, el partit dels macronistes, amb 163 escons, i del Reagrupament Nacional, amb 143 escons.
Fa tot just un mes, quan Emmanuel Macron va decidir dissoldre l’Assemblea Nacional i convocar eleccions després de la batacada a les eleccions europees, totes les apostes donaven com a favorit el Reagrupament Nacional (RN) per arribar al Palau de Matignon i imposar un govern de cohabitació amb un primer ministre d’extrema dreta.
Els resultats permeten a la ultradreta de Reagrupament Nacional gairebé doblar el nombre d’escons i doblar, així, el finançament públic del partit
Els resultats electorals tenen dues lectures bàsiques: d’una banda, que el líder d’ultradreta Jordan Bardella no aconsegueix arribar a Matignon avui mateix. Però, d’altra banda, que el seu partit hagi guanyat les eleccions en nombre de vots, amb prop de 8.800.000, 1.800.000 vots més que el Nou Front Popular.
Es tracta d’uns resultats que li permetran gairebé doblar el nombre d’escons -ara en tenien 88- i doblar el finançament públic del partit, que passarà a ser d’uns 20 milions d’euros.
La victòria sorpresa del Nou Front Popular amaga, d’alguna manera, que els dos blocs majoritaris a l’Assemblea Nacional són dues coalicions i que el principal partit a l’Estat francès és, avui, el Reagrupament Nacional, que esperarà l’arribada de les presidencials de 2027.
La victòria sorpresa del Nou Front Popular amaga que els dos blocs majoritaris són coalicions, i que el principal partit a l’Estat francès és Reagrupament Nacional
El panorama polític que en resulta és del tot imprevisible, amb una Assemblea que no pot ser dissolta fins d’aquí a un any i en un Estat amb una manca important de tradició de coalicions, i amb un sistema electoral concebut per garantir una estabilitat basada en l’alternança entre dos blocs majoritaris (tradicionalment el Partit Socialista i la dreta gaullista, fins a l’any 2017).
Tot apunta que el nou primer ministre sortirà o bé d’un punt mig entre el Nou Front Popular i Ensemble, o bé d’una àmplia coalició que pugui acollir el Partit Socialista, els macronistes i part de Les Républicains, la dreta republicana.
L’efecte sorpresa de l’esquerra no arriba a la Catalunya Nord
A les comarques nord-catalanes, el Reagrupament Nacional va aconseguir guanyar les quatre circumscripcions tornant a enviar les mateixes diputades que fa dos anys: Sophie Blanc, Anaïs Sabatini, Sandrine Dogor-Such i Michèle Martinez.
L’evolució dels vots és d’allò més clara: passen dels 9.251 el 2012 als 130.636 vots d’ahir. Mostra, d’entrada, que el front republicà ja no funciona en aquestes comarques, o que la consolidació del partit al panorama polític nord-català, on aconsegueix sumar el 57% dels vots, és un fet. Des de l’any 2002 el partit guanya vots a totes les comtesses electorals.
Reagrupament Nacional ha sabut recollir un vot crític amb les elits i que arrela als territoris oblidats de la República francesa
En unes eleccions en què la motivació del vot estava marcada, en primer lloc, pel poder adquisitiu; en segon lloc, per la seguretat i, en tercer lloc, per la immigració, el RN ha sabut recollir un vot crític amb les elits i que arrela als territoris oblidats de la República.
A la primera volta, el partit només va aconseguir imposar-se en dues de les principals àrees urbanes: Niça i Toló i arribava en tercera posició si es calculava la mitjana de vots al conjunt de les àrees urbanes.
Això explica, almenys en part, que fidelitzi vots entre un electorat nord-català, que se sent molt allunyat dels centres de poder i que viu en una realitat marcada per unes taxes d’atur (12,4%, març 2024) i de pobresa (21,4%, gener 2024) disparades respecte a la mitjana estatal (7,5% i 15% respectivament).
El batlle de Perpinyà, de Reagrupament Nacional, és una cara visible de la política estatal, un fet rellevant per un territori invisibilitzat en el panorama polític francès
A més, el territori de la Catalunya Nord ha esdevingut un laboratori per la formació ultradretana, que ha aconseguit arribar a la batllia de Perpinyà, la ciutat més poblada de l’Estat en mans del RN. El seu batlle, Louis Aliot, vicepresident de la formació a escala estatal, és un habitual de les cadenes televisives i és una de les cares visibles de la política estatal. Un fet rellevant per un territori tradicionalment invisibilitzat en el panorama polític i mediàtic francès.
Aliot, a més, és un dels artífexs de la desdiabolització del partit, vigilant molt les formes, sense crear cap polèmica, i garantint una quotidianitat visible, poc marcada pels discursos teòrics de l’extrema dreta, malgrat que evidentment a poc a poc va instal·lant la seua xarxa i mirant d’anar guanyant l’hegemonia cultural a la ciutat.
Precisament la capital del Rosselló esdevé la nota discordant en un mapa monocrom dominat incontestablement per l’extrema dreta, i és que la candidata del Nou Front Popular, Nathalie Cullell, aconsegueix un 5% més dels vots que la candidata de RN, Sandrine Dogor-Duch, a les meses electorals de la tercera circumscripció situades a Perpinyà. Això, després que la candidata macronista es retirés per mirar de concentrar el vot en la candidata d’esquerres.
La capital del Rosselló, on la candidata del Nou Front Popular ha obtingut un 5% més de vots que la de Reagrupament Nacional, és la nota discordant en un mapa monocrom
Són resultats que poden donar algunes pistes de cara a les eleccions municipals de 2026, que seran una presa de temperatura important de cara a les eleccions departamentals de 2028, que podrien donar al RN el control de la institució si l’evolució del vot no varia.
L’arc mediterrani, de Perpinyà a Niça, ha estat conquerit en la seua totalitat pel RN. Aquest territori, feu tradicional de l’extrema dreta des dels anys 80, va veure les primeres alcaldies en mans de l’aleshores Front Nacional gràcies majoritàriament a un discurs que seduïa un electorat més aviat benestant, en una època en què el votant de la formació era tradicionalment precari al nord de l’Estat i benestant al sud. Perpinyà, des de l’any 2020, n’és la síntesi, i veiem clarament com tant la població més benestant com la més precària se senten atretes pel RN.
