“Colonització de classe!”, denunciava una de les lletres del grup alacantí Bacora, fent referència a la degradació d’Alacant a causa del turisme. La lletra sembla haver-se convertit en una realitat. El pròxim dissabte, 13 de juliol, a les set i mitja de la vesprada, la plataforma Alacant, on vas? ha convocat una manifestació per visibilitzar els impactes de la massificació turística sobre la ciutat, així com la necessitat de posar límits al sector. El col·lectiu denuncia qüestions com la pèrdua de riquesa cultural en una ciutat “ofegada entre souvenirs i selfies”; la precarietat laboral, o la pujada dels preus dels lloguers per la conversió d’habitatges en allotjaments turístics. La plataforma se suma així a les protestes contra el turisme celebrades a les Illes Canàries, les Illes Balears o Barcelona.
Salvador Cobo, un dels portaveus de la plataforma, explica que van començar a organitzar-se el passat mes de març, arran d’una trobada oberta en què el veïnat de la ciutat va compartir els seus malestars. El moviment va quedar constituït per “persones amb procedències, trajectòries i sensibilitats polítiques no sempre coincidents”, però que comparteixen “el malestar i la indignació” per la massificació turística.
Segons dades del portal immobiliari Idealista, entre juny de 2009 i juny de 2024, el preu del metre quadrat s’ha incrementat a Alacant en un 71,64%
Cobo fa incís en què el turisme massiu genera problemàtiques com la conversió d’habitatges i comerços en apartaments turístics i, per consegüent, l’augment del preu del lloguer i l’expulsió del veïnat. Segons dades del portal immobiliari Idealista, entre juny de 2009 i juny de 2024, el preu del metre quadrat s’ha incrementat a Alacant en un 71,64%, sent el barri de Sant Blai un dels més afectats per l’última variació anual. “Tenim al voltant de 4.000 pisos turístics legals, i molts més il·legals”, denuncia. “La nostra plataforma —continua— vol servir de ferramenta per fer un mapeig dels pisos il·legals per forçar el seu tancament”.
Una altra de les reivindicacions té a veure amb la precarietat que genera el turisme. Les dades en donen fe. Segons Ecologistes en Acció, les comarques més pobres del País Valencià en renda per unitat familiar (la Marina Alta i el Baix Segura) són les que concentren més del 60% de tot el sector turístic.
En el cor d’Alacant es troba el barri de Carolines, un barri humil, de caràcter obrer, i on ara la proliferació de pisos turístics amenaça l’accés a l’habitatge. Llorenç Saval, militant del Sindicat de Barri de Carolines, insisteix en el fet que l’augment de la presència de pisos destinats a l’allotjament vacacional “suposa un increment de la pujada dels preus dels lloguers” i, per consegüent, “provoca expulsions massives dels inquilins que no poden fer front a la pujada dels lloguers”. “On ahir va haver-hi un desnonament, demà apareix un pis turístic”, lamenta. Alhora, destaca que els fenòmens de la turistificació i la gentrificació ja estan arribant a les zones perifèriques de la ciutat a causa de l’arribada de “nous veïns expulsats del centre i la falta de pisos en condicions d’habitabilitat”, malgrat ser barris que no es caracteritzen pel seu atractiu turístic. Seria el cas de barris com Verge del Remei o Joan XXIII.
El sindicalista fa un dibuix de la magnitud del problema de la manca d’accés a l’habitatge segons el nombre d’afectades que participen en les assemblees del sindicat: “entre 25 i 50 persones cada dilluns, amb reunions que han arribat a durar quasi quatre hores perquè no podem assumir tots els casos nous. Algunes setmanes, rebem fins a huit casos”. A parer seu, el principal beneficiari de l’embranzida turística és el xicotet propietari, ja que, adverteix, que més “del 90% dels pisos a l’estat Espanyol estan en mans de petits rendistes”.
Segons Saval, l’Ajuntament d’Alacant és “còmplice de la pauperització que estan patint les famílies treballadores de la ciutat” des del moment en què deixen al calaix “mecanismes que tenen a la seua disposició, com la llei d’Habitatge 12/2023”. També n’acusa els tribunals: “hem tingut casos en què l’afectat ha presentat tota la documentació necessària i el jutge ha denegat la suspensió del desnonament”. “Actuen a favor dels especuladors o, fins i tot, contradiuen els informes de vulnerabilitat emesos pels serveis socials”, rebla.
Des del Casal Tio Cuc d’Alacant, Manuel Lillo argumenta que les dinàmiques “especulatives” a la ciutat han anat en detriment de la cultura i la història locals
Des del Casal Tio Cuc d’Alacant, que dona suport a la convocatòria, Manuel Lillo argumenta que les dinàmiques “especulatives” a la ciutat han anat en detriment de la cultura i la història locals. Si més no, sosté que no hi ha hagut cap relació entre el desenvolupament turístic de la ciutat i el reconeixement de la cultura local, crítica evidenciada amb la privatització del castell de Santa Bàrbara. “Ara ho porta una empresa i en cap cas han fet xarrades sobre la història del castell, sinó que s’ha potenciat la venda de souvenirs i poca cosa més”. En aquesta línia, destaca el “paper d’espanyolització” que ha pogut jugar el turisme sobre la ciutat: “la marca Costa Blanca genera provincialisme. I ja no sols és la marca, sinó el mateix turisme que arriba a la ciutat i l’emmarca mentalment en l’imaginari d’un país que exporta els seus tòpics”.
Els efectes del turisme massiu no sols es veuen en l’habitatge, l’urbanisme o en l’imaginari d’una ciutat, sinó que també són evidents en el sistema de salut públic de la comarca. Júlia Brotons té 27 anys i és militant de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) a l’Alacantí. Actualment, treballa d’infermera, però abans s’ha dedicat a l’hostaleria i a la cura de xiquets. Va treballar de cabrera durant tres estius, tot i que, segons denuncia, només va signar un contracte d’un mes. La temporalitat laboral, les llargues jornades a l’estiu, sense horaris definits i amb salaris inferiors als tres euros i mig per hora, no han deixat de ser una constant, tampoc en el seu treball actual. “Ens fan contractes d’unes hores o d’un dia i t’alcen del llit d’una telefonada. A més, ens demanen favors i acabes fent jornades que superen els límits legals”, denuncia.
Brotons considera que la precarietat laboral en l’àmbit sanitari —molt feminitzat— és causa, entre altres factors, de l’anomenat turisme sanitari. “Molts turistes del nord global —explica— ja diagnosticats als seus països d’origen acudeixen a urgències com si no saberen que tenen”. La infermera detalla que solen ser turistes amb un elevat poder adquisitiu, que aconsegueixen empadronar-se i així accedir al sistema de salut públic. Aquesta pràctica, critica, ocasiona una “sobrecàrrega dels recursos sanitaris que no es veu compensada amb majors dotacions”.
