Setembre és, per a moltes famílies amb fills en edats escolars, un mes amb moltes despeses. Entre les més importants hi trobem el cost dels llibres de text i el material escolar. Si ens fixem en els llibres, específicament, a aquelles escoles i instituts públics que els utilitzen (en format de paper o digital), el cost per alumne pot arribar als 250 euros. Si l’educació és gratuïta, com és que les famílies han de pagar aquesta factura obligatòria? És aquest model el que volem fer créixer? On volem situar el debat per redreçar aquest model?
El preu del llibre de text –insisteixo que parlem del llibre de text– és excessiu? Efectivament, ho és. Un llibre que té un mercat captiu garantit, que té un tiratge gran i al qual li posen el preu que volen, és un negoci rodó. Compareu-los amb la resta de llibres destinats a edats infantils: la diferència de preu és molt gran. I la riquesa i diversitat de propostes que tenim a l’abast és abismal. Sempre estarem a favor de donar suport a la nostra comunitat educativa amb tots els llibres que calgui, de fer créixer les biblioteques escolars i personals, i d’escollir bé quins llibres de text es volen fer servir. Però cal triar amb consciència el que volem fer créixer, perquè ens hi va molt!
Qui es beneficia del negoci del llibre de text? Es tracta d’una producció que, en l’etapa d’educació obligatòria no té un preu fix de venda igual per tothom, com la resta de llibres a l’Estat espanyol. Els grans grups editorials que es dediquen a aquest sector tenen un volum de negoci molt gran amb la venda i distribució dels seus llibres de text. I per aquesta excepció legal poden marcar amb llibertat el preu que volen, i això vol dir que hi ha una competència desigual entre grans i petits. I que la cadena de venda d’aquests llibres pateix molts greuges i irregularitats. Els marges de descompte són quasi inexistents fora dels grans grups. I, per tant, el benefici de la venda dels llibres de text fa créixer exclusivament els beneficis dels grans grups editorials i comercials, lluny de beneficiar el comerç de proximitat, i de redistribuir els beneficis que genera.
La creativitat de propostes per fer front a aquest peatge obligatori són bones. Però potser ens cal reconduir el model per trobar una millor opció a llarg termini. Ens cal destinar temps per pensar des de tota la comunitat educativa quin model d’ús i consum responsable del llibre de text volem
Aquests mateixos grups comercials s’han apuntat a la crida dels llibres digitals, les tauletes, i les llicències, per descomptat. Però sense entrar en el debat interessantíssim sobre educació digital i analògica (Finlàndia fa marxa enrere amb el model virtual) cal observar que les llicències només es poden usar durant deu o onze mesos, i s’han encarit igual o més que el llibre en paper al qual substitueixen. Abans de la pandèmia, els llibres digitals costaven entre cinc i deu euros la llicència i l’utilitzava un segment d’escoles i instituts reduït. La pandèmia va generar una demanda molt gran, i les editorials no van voler renunciar al seu volum de negoci tradicional, així que van reorientar-se cap als llibres digitals i van apujar-ne el preu fins a igualar-lo al del llibre en paper.
Qui els paga? Les famílies són qui assumeix aquest cost. És cert que són moltes les fórmules que la comunitat educativa ha pensat per atenuar aquesta despesa i contribuir a fer-la més sostenible, amb el reciclatge mitjançant els bancs dels llibres, els mercats de segona mà impulsats per les escoles o les AFA, els xecs escolars sufragats pels governs locals… La creativitat de propostes per fer front a aquest peatge obligatori són bones. Però potser ens cal reconduir el model per trobar una millor opció a llarg termini. Ens cal destinar temps per pensar des de tota la comunitat educativa quin model d’ús i consum responsable del llibre de text volem.
Qui escull els llibres? Com es fa aquesta tria? No totes les escoles o instituts fan servir llibres de text (en paper o amb llicències digitals). Algunes no en fan servir. També trobem fórmules mixtes: varien el format segons l’assignatura. Però a les franges d’ESO i Batxillerat, majoritàriament sí que s’utilitzen…
Els canvis de plantilles han fet que molts equips d’escoles o instituts no estiguin configurats definitivament fins a molt avançat el curs. I això no ajuda al fet que el professorat tingui l’oportunitat de reflexionar per escollir quins llibres de text o materials de suport es volen demanar
Segons la llei d’educació, les escoles no estan obligades a fer-ne servir. Es deixa, doncs, llibertat per escollir. Les escoles i instituts que usen llibres de text ho escullen des dels claustres, o segons les assignatures, ho fan els corresponents departaments de llengua, història o matemàtica, o el professorat de referència. I és aquí on em voldria aturar, en aquest moment clau de decidir i definir el curs escolar. Escollir els materials de suport, els llibres, i llibres de text que acompanyaran l’alumnat. És en aquest moment que es pot reflexionar i accionar un model de decreixement en fons i forma. Quins d’aquests llibres quedaran a les biblioteques personals com jo guardo alguns llibres de secundària amb tanta estima, i encara en faig ús? Els equips docents n’esteu satisfets, amb els llibres que utilitzeu? Quins llibres trobeu a faltar? Per què hi ha llibres que quasi no es fan servir? Què us cal per donar suport a aquesta tasca educativa tan complexa en aquests temps? A favor del llibre, sempre. I tant! Però volem repensar quins llibres estan entrant a les aules i ens hi acompanyaran i quins recursos hi destinem.
Els darrers canvis de plantilles a educació han fet que molts equips d’escoles o instituts no estiguin configurats definitivament fins a molt avançat el curs. I això no ajuda al fet que el professorat tingui l’oportunitat de reflexionar per escollir quins llibres de text o materials de suport es volen demanar. I cal destinar un temps a aquesta decisió per poder-la fer amb consciència i coneixement. En aquest sentit, i amb tota la confiança, us dic que escoles i instituts sembla que teniu més poder del que sembla. Tot un engranatge de continguts depèn del que vosaltres escolliu.
Cal repensar aquest model marcat per grans grups editorials privats, que estan elaborant i marcant les línies dels continguts finals dels llibres (segons la darrera llei educativa de torn). I cal fer que la despesa sigui una inversió per aconseguir que els llibres i llibres de text que entren a les escoles i instituts tinguin una perspectiva a llarg terme i, si pot ser, siguin útils per a l’alumnat al llarg de la vida.
