Quan escolte a persones camperoles, activistes o acadèmiques d’Amèrica Llatina parlar sobre agroecologia, veig en un espill que les representacions al nostre territori són summament diferents. D’una banda, és natural, però també pense que ens proporciona un fil de reflexió respecte a nosaltres que podem aprofitar.
L’agroecologia és simplement agricultura camperola ―com a oposició a l’agricultura empresarial, a l’agronegoci―, la d’abans de la revolució verda, la universal, la de l’assaig-error, l’observació de la natura, la cooperació, l’adaptació, la planificació, l’autogestió i l’autonomia. Més tard, seria també l’agricultura i ramaderia amb consciència política per tal de defensar-se del model agroindustrial, les multinacionals i els acords de lliure comerç. Hi ha infinitat de bibliografia sostenint això: agronòmica, sociològica, antropològica i també infinitat de sabers tradicionals, escrits i orals, cançons, contes i plats.
L’agroecologia és simplement agricultura camperola ―com a oposició a l’agricultura empresarial, l’agronegoci―, la d’abans de la revolució verda, la universal
El punt de partida és aquest. Quan parlem d’agroecologia en qualsevol llengua, és això. Però la materialització actual i en cada context d’aquest paradigma, és diferent. On vull anar és al vessant que més m’interpel·la d’aquestes diferències lògiques, el vessant «popular». Trobe que aquest adjectiu el tenen molt més en compte a l’altra banda de l’oceà que ací. Vaig pensar-ho també quan, fa uns anys, els escoltava i llegia definir la «transició energètica popular». És un adjectiu que sovint ho diu tot i canvia absolutament el significat d’allò que acompanya. En el cas de l’agroecologia, allí és una paraula totalment pegada a la terra, la gasten més al camp que a la ciutat i té un component clar d’orgull, de rebel·lia i de lluita. Ni tan sols cal posar l’adjectiu perquè l’agroecologia ja és popular, és de la gent. En canvi, ací, pense que és una paraula que s’ha quedat als àmbits activistes urbans, intel·lectuals i neorurals, i fins i tot ha arribat a generar rebuig entre molta gent del camp que, en realitat, està fent agroecologia sense anomenar-la.
La paraula agroecologia s’ha quedat als àmbits activistes urbans i neorurals, i fins i tot ha arribat a generar rebuig entre molta gent del camp que està fent agroecologia sense anomenar-la
Per què la nostra agroecologia no és popular? Primer de tot, i el més important, perquè ara la població llauradora és anecdòtica. Pense en el profund trencament de la nostra societat amb el sector primari, amb la terra i amb l’alimentació en general. En com hem digerit el discurs ecotecnocràtic sense a penes resistències. També pense en com s’ha aconseguit enfrontar ecologisme i món rural. En com el mercat i moltes grans empreses s’han apropiat de l’alimentació ecològica i aquesta ha esdevingut elitista, un gest de distinció, una moda. En com moltes vegades vol reduir-se l’agroecologia a la part tècnica, despullant-la de la seua dimensió política i social. En com s’han obert pas pràctiques neutrals i inofensives per al sistema com l’agricultura regenerativa o la permacultura. Pense en la inevitable confusió dels conceptes, que sempre interessa a qui vol desmobilitzar.
Ara fa justament un any que va faltar Eduardo Sevilla Guzmán, catedràtic de sociologia de la Universitat de Còrdova i persona clau en desenvolupar el vessant polític de l’agroecologia, a la qual va dedicar la seua reconeguda vida professional i militant. Va ser en el seu acte d’homenatge telemàtic aquests dies, amb més d’un centenar de persones, on les seues companyes i amigues d’Amèrica Llatina van interpel·lar-nos a nosaltres, les europees. Vaig sentir que tota la varietat de perfils socials que estan treballant per a transformar el sistema alimentari tenen allí un lloc comú on trobar-se, on conviure, i des d’on lluitar. Eixe lloc és l’agroecologia i nosaltres no el tenim.
A Amèrica Llatina, tota la varietat de perfils socials que estan treballant per a transformar el sistema alimentari tenen allí un lloc comú on trobar-se. Eixe lloc és l’agroecologia i nosaltres no el tenim
Per a mi, la transformació radical que necessitem vindrà de la terra. És en ella on trobem tot el que ens cal. En paraules d’Eduardo, aquesta revolució emparada en els principis de l’agroecologia, «es basa en el descobriment, la sistematització, anàlisi i potenciació dels elements de resistència locals enfront del procés de modernització, per a, a través d’ells, dissenyar, de manera col·lectiva, estratègies de desenvolupament definides a partir de la mateixa identitat local del etnoagroecosistema concret en què s’inserisquen».
La nostra agroecologia no té forma d’espai comú, potser s’assembla més a una constel·lació d’infinitat de xicotets vaixells temeraris. Però vull pensar que això no ha de ser pitjor, només hem d’aconseguir aprendre com fer amb aquesta realitat que tenim, jugar amb les nostres cartes. I per això crec que és fonamental, entre altres coses, aprendre a mirar bé dins dels espills que ens ofereixen altres formes d’entendre el món.
