“Fora les empreses de la universitat!” és un lema clàssic del moviment estudiantil que qüestiona el fet que hi hagi grups privats que es vinculen a les universitats públiques per obtenir beneficis que no es consideren legítims. Una multinacional és una empresa, però també ho és una cooperativa local. El quid de la qüestió és el comportament de determinades empreses que fomenten una societat extractivista, patriarcal, que busca la maximització de beneficis sense preocupar-se de les necessitats de les vides… Però hi ha altres maneres de fer empresa, representen quasi un 6 % de la nostra economia i caldria promoure-les per a defensar una economia justa i sostenible.
Milton Friedman va escriure que “la responsabilitat social de l’empresa es xifra en l’augment dels seus beneficis”. Friedman defensava una empresa que maximitza els beneficis, mentre que la millora de la justícia social o la cura del medi ambient quedarien relegades a la iniciativa privada i a la caritat. Aquesta idea d’empresa és la que s’ha imposat a la nostra societat i també a l’ensenyament universitari. Per això apareixen, amb moltes raons, veus crítiques contra la presència de la iniciativa privada a les aules. Però caldria defensar les que no responen a aquest model, sinó que tenen altres finalitats i, fins i tot, el qüestionen.
La universitat hauria d’ensenyar i estudiar aquestes altres formes empresarials: cooperatives, societats laborals, mutualitats, tercer sector social, empreses d’inserció, centres especials de treball i economies comunitàries. Són formes que promouen la participació de les persones treballadores en la presa de decisions de les organitzacions, creen llocs de treball per a persones excloses, defensen la justícia social o promouen pràctiques de sostenibilitat ambiental. En els darrers anys s’han creat diversos màsters i postgraus que donen a conèixer aquests models empresarials.
També cal analitzar com les universitats tenen comportaments empresarials qüestionables en la seva mateixa gestió i valorar el seu paper com a agents de contractació pública de béns i serveis. L’any 2022, el pressupost de compra de béns corrents i serveis de les universitats públiques catalanes va ser d’uns 240 milions d’euros. D’aquests diners, quina part va a l’economia social? Quins s’inverteixen seguint criteris de sostenibilitat? Existeixen ja algunes iniciatives positives, com la reserva d’alguns contractes públics a entitats d’economia social o el compromís d’implementar una política de compra verda.
Les universitats tenen una responsabilitat en el que ensenyen, en què investiguen, però també en com s’organitzen, com contracten, com compren… Cal una reflexió profunda sobre quin tipus d’empresa i d’economia vol promoure la universitat. Hi ha iniciatives esperançadores, però tenim molta feina a fer fins a aconseguir que contribueixi a canviar el model dominant d’empresa.
