L’entrada del nou Consell de la Generalitat Valenciana en juliol de 2023 presentava un futur incert i complicat per a les qüestions que afecten els àmbits socials, mediambientals, culturals, educatius, lingüístics… Malauradament, els presagis no anaven mal encaminats. El govern del Partit Popular junt amb els seus (ex)socis de Vox, feren una clara declaració d’intencions col·locant a un torero en la vicepresidència i al capdavant de la Conselleria de Cultura i Esport.
Després d’això, en poc més d’un any i amb només dos documents legislatius, el retrocés en la normativa autonòmica amb relació a la protecció i conservació del territori, la natura i la biodiversitat s’ha fet més que evident. Ens estem referint a l’avantprojecte de la Llei de costes i al projecte de Llei de Simplificació Administrativa, ambdós textos al·legats i criticats insistentment per Ecologistes en Acció del País Valencià. Vegem les nostres raons.
La nova Llei de costes
A principis de 2024, el Consell sorprenia amb un esborrany que clamava al cel per la seua obertura a l’especulació del litoral i que acabaria convertint-se en l’avantprojecte de Llei de Protecció i Ordenació de la Costa Valenciana (LPOCV), el qual ha estat aprovat el passat dimarts 22 d’octubre.
Sense dubte, els aspectes més impactants de la norma són la possibilitat de poder construir habitatges a 500 metres de la línia costanera, reduint a la meitat la protecció de la legislació anterior (el PATIVEL), i hotels a 200 metres d’eixa línia.
Els aspectes més impactants de la nova Llei de costes són la possibilitat de poder construir habitatges a 500 metres i hotels a 200 metres de la línia costanera
En veritat, no existeix una necessitat real que justifique aquesta llei perquè ja existeixen tres documents relacionats directament amb el litoral: l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana de 2011, el Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL) de 2018 i la Llei d’Ordenació del Territori, Urbanisme i Paisatge de 2021.
No obstant això, el Partit Popular volia crear una llei que, sota el paraigua de la “sostenibilitat” i a través de “compatibilitzar l’ús de la costa amb la seua protecció”, poder desprotegir zones costaneres verges i augmentar la pressió antròpica sobre el litoral; l’atribució de competències a la Generalitat que no li són pròpies, o la no inclusió dels plans estratègics del Ministeri per a la Transició Ecològica sobre la protecció de la costa. A banda de deixar sense efectes legals el PATIVEL, el qual tenia en el punt de mira des que va entrar en vigor.
El Partit Popular volia crear una llei per, sota el paraigua de la “sostenibilitat”, poder desprotegir zones costaneres verges i augmentar la pressió antròpica sobre el litoral
Si afegim que la nova llei tampoc exigeix l’avaluació ambiental a projectes, plans i programes en el litoral, podem dir que les seues intencions són la de promoure projectes urbanístics a un litoral ja excessivament urbanitzat i modificat, i que necessita un respir.
A banda, afavorir noves edificacions sobre sòl no urbanitzat del litoral xoca frontalment amb el Reglament de Restauració de la Naturalesa del Parlament Europeu, de recent aprovació, el qual prioritza els espais de la Xarxa Natura 2000 i estableix objectius de restauració del 30% d’hàbitats degradats per a 2030 i del 90% de tots els hàbitats en 2050.
La Llei de Simplificació Administrativa
Menció a part mereix el projecte de Llei de Simplificació Administrativa, un document que preveu modificacions en 66 documents legislatius, comptant lleis o reglaments, i que afecten a prop de 500 articles.
Ecologistes en Acció del País Valencià ha estat una veu molt crítica d’aquest Decret Llei tant per les formes, a manera de decretazo, com pel contingut. Per això, va comparéixer a la Comissió de Justícia de les Corts el 24 de setembre.
Ecologistes en Acció del País Valencià ha estat una veu molt crítica d’aquest Decret Llei tant per les formes, a manera de decretazo, com pel contingut
Només en qüestions mediambientals, trobem modificacions que afecten l’ordenació del territori, la prevenció de riscos d’inundació, la prevenció i control ambiental d’activitats, la caça, la implantació d’instal·lacions d’energies renovables, etc. Comentem algunes d’aquestes modificacions.
La Llei d’ordenació del territori, urbanisme i paisatge (LOTUP) és una de les normatives més afectades, ja que modifica 49 dels 310 articles de la llei. Destaca la reforma que permet edificar hotels a 100 metres de la línia costanera en sòl no urbanitzable, reduint —encara més— els límits de l’avantprojecte de Llei de costes.
També s’ha de recalcar el “subtil” canvi de conceptes del PATIVEL, originalment per a “minimitzar l’ocupació de nous sòls” i substituït per “justificar i motivar racionalment l’ocupació de nous sòls”. O, cosa que és el mateix, preparar i construir la cimentació per a un nou cicle d’especulació urbanística.
S’ha de recalcar el “subtil” canvi de conceptes del PATIVEL, originalment per a “minimitzar l’ocupació de nous sòls” i substituït per “justificar i motivar racionalment l’ocupació de nous sòls”
Per altra banda, l’Estratègia Territorial de la Comunitat Valenciana, aprovada pel govern del PP el 2011, passa de ser vinculant (canvi realitzat pel Botànic) a orientativa, com era inicialment. Aquesta marcava límits per al creixement de la població i del sòl urbanitzable per a cada municipi. En reconvertir-se en un document orientatiu, sens dubte facilitarà i afavorirà eixe creixement que vindrà fomentat per aquest govern.
En aspectes tècnics, amb relació a la Llei 6/2014, de prevenció, qualitat i control ambiental d’activitats, la norma té l’objectiu de no exigir la Declaració d’Interés Comunitari (DIC) a l’inici de les sol·licituds d’Autorització Ambiental Integrada (AAI) i la possibilitat d’aportar-la posteriorment. Un aspecte que, per altra banda, incompleix la legislació bàsica estatal.
Per acabar, no podem tancar el present article sense subratllar dues modificacions sobre la implantació de renovables (Decret llei 14/2020), les quals suposen un atemptat contra l’autonomia local enfront de la instal·lació de macroprojectes fotovoltaics.
Dues modificacions sobre la implantació de renovables elevaran del 3% al 10% l’ocupació màxima del sòl de plantes fotovoltaiques en cada terme municipal
En primer lloc, s’eleva del 3% al 10% l’ocupació màxima del sòl de plantes fotovoltaiques en cada terme municipal, un augment que afavorirà la concentració desmesurada de plantes en algunes comarques valencianes com l’Alt Vinalopó, la Vall de Cofrents-Aiora, La Serrania, el Maestrat… En segon, es prohibeix la suspensió de llicències per part dels Ajuntaments per a ordenar el sòl no urbanitzable i designar ubicacions per a les plantes fotovoltaiques.
Aquestes dues normatives no tenen, en realitat, res de noves. Són dues normes que no miren cap a un futur en què la biodiversitat i la lluita per mitigar els efectes del canvi climàtic haurien de ser una prioritat. Totes dues miren cap al passat, als anys d’especulació urbanística i d’obres faraòniques en el si de la bombolla immobiliària.
A més a més, els dos documents desprenen un rerefons obscur, de ràbia, revenja i imposició, perquè tothom sàpiga qui és qui té les institucions, la justícia i la normativa del seu costat. Els ecologistes ho tenim clar també, per això no callarem i continuarem lluitant per a la defensa i protecció del nostre territori i la conservació de la biodiversitat.
