El juny del 2023, PP i VOX arribaven a un acord que permetia la investidura de la popular Marga Prohens com a presidenta del Govern Balear. Amb aquest acord, amb el qual VOX accedia a participar en els Consells Insulars de Mallorca i Menorca, es consolidava, entre d’altres, un dels objectius principals de la formació d’extrema dreta: l’arraconament i discriminació de la llengua catalana a tots els possibles àmbits d’ús dins el territori de les Illes Balears. Un objectiu que el PP compartia fil per randa fins que, el juliol d’enguany, VOX decidia trencava l’acord de govern.
L’àmbit educatiu ha estat històricament un dels principals camps de batalla en la croada contra el català. Ja el 2021, el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) admetia a tràmit un recurs de l’associació de professorat PLIS Educación, por favor i Societat Civil Balear que exigia que l’ensenyament de les classes a les Balears superés el model d’immersió lingüística i s’impartís un 25% en castellà. Un any després, el 2022, VOX agafava el relleu amb un recurs al Tribunal Constitucional. Hi llistava articles que a parer seu eren susceptibles de ser anticonstitucionals i hi feia constar l’ús del català com a llengua vehicular a l’ensenyament.
Fruit de l’acord per aprovar els pressupostos autonòmics del 2024, la Conselleria d’Educació aprovava el polèmic Pla Pilot de Lliure Elecció de Llengua, un pla que, en la pràctica, obria la porta a igualar l’ensenyament del català amb el de les llengües estrangeres
Posteriorment, i fruit de l’acord per aprovar els pressupostos autonòmics del 2024, la Conselleria d’Educació aprovava el polèmic Pla Pilot de Lliure Elecció de Llengua, un pla que, en la pràctica, obria la porta a igualar l’ensenyament del català amb el de les llengües estrangeres. El pla, susceptible de generar tensions entre famílies i claustres, va ser titllat de segregacionista per una àmplia part de la comunitat educativa i va generar una forta onada de mobilitzacions per part del professorat i d’entitats d’àmbit cultural de les illes Balears.
Aquesta polèmica no és nova: un dels mites cabdals en matèria lingüística és la suposada imposició de la llengua catalana i la suposada vulneració dels drets lingüístics de l’alumnat i el professorat castellanoparlant. Ivan Solivellas, sociolingüista i membre de Plataforma per la Llengua, explica, però, que el Pla pilot i altres mesures similars “generen conflictes ficticis i contribueixen a amagar-ne d’altres ben reals”. “Es crea un conflicte amb la llengua per no parlar d’infrafinançament, perquè a les Illes Balears la inversió en educació està per davall del 5% del PIB; per sota de la mitjana estatal, i aquest pla preveu derivar diners públics a l’escola concertada, desatenent altres aspectes més importants i urgents a l’escola pública”, critica Solivellas.
El Pla Pilot de Lliure Elecció de Llengua, que fou presentat com una de les mesures estrella de VOX, ha fracassat. Tal com feia públic l’Assemblea de Docents en un comunicat, pocs dies després del tancament del període de matriculacions, al juliol, un 78,5% de les famílies de les Illes Balears han escollit el català i només un 3% de les escoles balears s’hi han adherit. El rebuig del Pla a l’escola pública, on no hi ha hagut cap adhesió, ha estat unànime i, tal com assenyala l’Assemblea de Docents, “les xifres en favor de l’ensenyament en llengua catalana superen, fins i tot, les obtingudes durant el curs 2011-2012 i 2012-2013 quan el govern de Bauzà ja va forçar les famílies a escollir”.
“Es crea un conflicte amb la llengua per no parlar d’infrafinançament, perquè a les Illes Balears la inversió en educació està per davall del 5% del PIB”, Ivan Solivellas, sociolingüista i membre de Plataforma per la Llengua
El sanitari és un altre dels àmbits en què els detractors del català intenten generar conflictivitat. Al setembre de 2024 van aparèixer titulars com ara “Una prestigiosa oncóloga pierde su plaza por la exigencia del catalán que impuso Armengol” o “La oncóloga que salvó Ibiza en pandemia pierde su plaza fija por el catalán”. En el cos de les diferents notícies s’especificava que una especialista gaditana havia perdut la seva plaça fixa a l’hospital eivissenc de Can Misses per no saber català i no comptar amb el nivell B2 que certifica el coneixement de la llengua necessari per treballar.
Des de la Conselleria Balear de Salut es va aclarir que la metgessa portava gairebé dos anys vivint fora de l’illa, que mai havia tingut plaça fixa i que havia quedat exclosa de la convocatòria de plaça per la puntuació obtinguda a l’examen. Tot i que la rectificació de la informació va ser gairebé immediata, la rapidesa amb què es va viralitzar la notícia és una prova de com d’instal·lada està la idea que l’exigència del català és una de les principals raons per l’endèmica manca de professionals especialitzats en alguns hospitals balears.
La rapidesa amb què es va viralitzar la notícia és una prova de com d’instal·lada està la idea que l’exigència del català és una de les principals raons per l’endèmica manca de professionals especialitzats en alguns hospitals
Per pal·liar la suposada responsabilitat de la llengua catalana en els buits de professionals al sistema sanitari balear, l’agost de 2023, el Govern aprovava el Decret de Mesures Urgents que suprimia el requisit de conèixer la llengua catalana per treballar als centres públics. Durant la presentació, el vicepresident del Govern, Antoni Costa, reconeixia obertament, però, que la crisi habitacional a Balears era “un element molt més dissuasiu que la llengua” per les professionals sanitàries.
El diagnòstic és compartit per Sanitaris per la Llengua, la plataforma que naixia pocs mesos després de l’aprovació del Decret que relegava el català a la sanitat. Entre els seus objectius principals, té defensar els drets lingüístics de professionals i pacients i deixar constància que “l’ús del català mai ha estat un entrebanc” a l’hora de desenvolupar la seva tasca. “Tot pacient té dret a viure, patir i morir en la seva llengua”, defensa Tomeu Ramis, anestesiòleg i secretari de la plataforma, per qui, “negar o dificultar això és, a més d’una vulneració dels drets lingüístics, abocar el personal sanitari amb el català com a llengua materna o com a llengua adoptada a fer una pitjor assistència”, considera.
El Pla Pilot de Lliure Elecció de Llengua, que fou presentat com una de les mesures estrella de VOX, ha fracassat. Un 78,5% de les famílies de les Illes Balears han escollit el català i només un 3% de les escoles balears s’hi han adherit
Malgrat que cap estudi ha pogut mostrar que el requisit del català està al darrere de la manca de professionals sanitaris a les Illes Balears i malgrat la unanimitat de sindicats, moviments populars i fins i tot d’alguns membres de l’equip de govern en assenyalar la manca d’habitatge com el principal entrebanc, la voluntat “d’ajustar la sanitat pública balear a les necessitats reals de la ciutadania” duia el Govern Balear a fulminar la coneixença del català com a requisit. La convertia, llavors, en mèrit. Un canvi que, segons Ramis, no és probable que es reverteixi, ja que aquest és un dels objectius programàtics del Partit Popular.
Preguntat per la manca de mobilitzacions pel que fa als atacs del català en l’àmbit sanitari, Ramis explica que, a diferència del que passa en ensenyament, en el seu àmbit hi ha menys organització. Els pocs sindicats de metges o infermeres no són gaire massius, afirma, com pot passar amb sindicats de docents o associacions de pares i mares o d’estudiants. “És un àmbit individualista i no hi ha aquesta tradició de ser crítics i mobilitzar-se com passa a l’escola o al teixit cultural”, creu Ramis.
La història de les Illes Balears va alternant governs progressistes i conservadors, i fins fa poc no hi havia hagut presència de la ultradreta, “un nou estadi de conflictivitat”, alerta Ivan Solivellas. Ara bé, també remarca que, en els últims anys, les polítiques “no han estat més ferotges de les que es van fer amb [el popular José Ramón] Bauzá”.
Per Solivellas, part del problema rau en el fet que, quan han tingut l’ocasió, “els progressistes tampoc no han fet polítiques que reverteixin tot el mal causat per les forces conservadores”
Solivellas assenyala que part del problema rau en el fet que, quan han tingut l’ocasió, “els progressistes tampoc no han fet polítiques que reverteixin tot el mal causat per les forces conservadores”: “A les Balears el català té els governs a la contra”, considera.
Tomeu Ramis destaca en la mateixa línia que, a diferència del que ha passat amb els atacs al català en l’àmbit educatiu, la sanitat balear no ha patit tant un atac frontal com “una voluntat continuista”, amb una tendència que “ni tan sols els governs progressistes balears han volgut revertir”.
Sense una aposta ferma per protegir l’ús social de la llengua, tal com es va recollir al mandat de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, fruit d’un acord majoritari, es deixa tot en mans de les parlants que, en molts casos, el que fan és defugir el conflicte. I, sense mesures a escala governamental per enfortir el que algunes decisions debiliten, el dubte obert és si la llengua catalana a les Balears és prou resilient per enfrontar-se a futurs atacs.
