“Davant el rebuig de la institució, la solidaritat és la tendresa dels pobles” és la pancarta que penja entre dos fanals davant de l’accés al Supermercat Popular i Autogestionat del barri comunament conegut com a Parke Alcosa –el seu nom oficial és Orba i es troba en el terme municipal d’Alfafar–, un dels més afectats per la riuada del passat 29 d’octubre. Aquest espai de propietat municipal que restava tancat des de feia més de deu anys ara acull l’emmagatzematge de les donacions que arriben cada dia i s’hi pot adquirir gratuïtament menjar, productes d’higiene i altres materials. Obre els set dies de la setmana de 10 h a 16 h “per a fer front a l’abandonament i la negligència institucionals que estem vivint”, rebla Toni Valero, militant del barri des dels anys huitanta i un dels portaveus del Kol·lectiu, entitat que pertany a la Koordinadora de Col·lectius del Parke Alcosa. El supermercat és administrat de ple per les veïnes del barri “i desafia directament des de la pràctica el sistema capitalista. És una lluita de la vida contra el capital”, sentencia.
Durant els primers dies es va centralitzar la recepció i la distribució d’ajuda en els locals del Kol·lectiu, però de seguida l’espai es va quedar xicotet i es va fer servir el carrer per a emmagatzemar materials i menjar. Passats cinc dies, uns bombers de la Unitat Militar d’Emergències (UME) van presenciar aquesta situació de col·lapse, “ens van preguntar què teníem en la primera planta de l’edifici i els vam explicar que hi havia el local d’un antic Consum tancat des de feia anys”, explica Nassim, un dels benjamins responsables de la gestió. “De sobte, van obrir el local, que estava totalment buit, perquè poguérem tenir més espai per a tot el que estava arribant i estàvem gestionant per a les veïnes del barri”, explica el jove veí. Encara es poden entreveure els colors de la cadena Consum en les parets i el terra.
“Fins i tot, al principi, es van preparar uns kits de productes bàsics que es repartien a moltes veïnes directament a les seues cases”, afegeix Lluís, un dels voluntaris vinguts des de València
Isabel, una altra de les responsables que fa més de trenta anys que està vinculada al Kol·lectiu, recorda que al principi venien a “comprar” més de 150 persones al dia, i ara, un mes després de l’obertura, de mitjana, encara una setantena. “Fins i tot, al principi, es van preparar uns kits de productes bàsics que es repartien a moltes veïnes directament a les seues cases”, afegeix Lluís, un dels voluntaris vinguts des de València i que també forma part del grup de gestió. Encara hui, cada dia es porta menjar i compra a domicili a unes cinquanta veïnes (els primers dies eren el doble) que no poden baixar de les seues cases perquè no funcionen els ascensors o tenen mobilitat reduïda. “En total hi ha centenars de persones que mengen al barri cada dia gràcies a nosaltres”, sentencia la veterana militant. Maria, per exemple, hui ha vingut a agafar productes per a una veïna del seu pati que encara no pot baixar al carrer: “Després de més de dos-cents morts i el trauma col·lectiu, solament les veïnes ens salvarem entre nosaltres”, assegura. Des del Kol·lectiu expliquen que fa uns dies es va acabar la fase d’emergència i ara s’ha entrat en la de reconstrucció comunitària, on encara cal atendre certa emergència i moltes necessitats bàsiques, “però comencem a mirar al futur i construir el projecte social i comunitari del Parke Alcosa, i el Súper, popular i autogestionat, n’és un dels pilars bàsics”.
L’espai compta amb dues portes: una per a la descàrrega de camions que arriben diàriament de tot arreu i una altra on es forma la cua quasi constant durant l’horari d’obertura. Les veïnes accedeixen escales amunt en torns de tres en tres perquè tothom tinga la tranquil·litat per a demanar. “Sempre amb responsabilitat, sabent que demà es pot tornar a per les coses que ens calen”, explica Carmen, una de les veïnes que s’espera. El local recuperat està habilitat i ordenat per zones. Ara hi ha algunes estanteries, però els responsables expliquen que en calen moltes més. Per una banda, es poden adquirir productes d’higiene; per una altra, productes per a animals domèstics; hi ha una zona on es guarden les bicicletes (actualment s’han donat més de 150 bicicletes en un barri on s’han perdut la majoria dels cotxes) i, finalment, la zona més gran, on veiem la resta de productes: menjar, begudes, sabates, carrets de bebé, roba de treball… S’està fent la classificació i ordenació de tota la roba, la distribució dels matalassos (se n’han repartit més de 200), i es fa selecció i repartiment de diversos tipus de mobles, com ara els sofàs.
Els pobres ajuden els rics
Les estadístiques diuen que el 70% de la població del Parke Alcosa viu en situació de pobresa, i el projecte del Supermercat Popular cobra especial importància des del seu naixement perquè la tragèdia va ser a final de mes i la majoria de les famílies encara no havien fet la compra. “És molt paradigmàtic que ara siga la part més empobrida la que està ajudant la part més privilegiada”, explica Matias, un voluntari que viu a València, però que ha passat la seua infantesa al barri perquè una tia seua hi viu. Isabel li dona la raó i sentencia: “Venen fins ací de zones més benestants del poble, però també d’altres municipis com Massanassa i inclús d’algunes zones de València; estem veient com els pobres ajuden els rics”, exclama Isabel. Un exemple és Carla, veïna de Benetússer, poble adjacent, que ve al Súper perquè té la seguretat que estarà obert i no se sent jutjada: “L’ajuntament del meu poble diu que ja tenim de tot i és mentida, allà no hi ha de res i ací hi ha quasi de tot”.
“Ara que l’administració no hi és ni se l’espera, el Kol·lectiu no falla al poble perquè el Kol·lectiu és el poble”, afirma orgullosa Isabel
És de consens en el Parke Alcosa que la Koordinadora de Col·lectius i el Kol·lectiu en concret sempre han estat pel que ha necessitat el veïnat, “i ara que l’administració no hi és ni se l’espera, el Kol·lectiu no falla al poble perquè el Kol·lectiu és el poble”, afirma orgullosa Isabel. També recorda que, abans de la dana, un dia al mes ja es donava menjar a diverses famílies vulnerabilitzades del barri i durant tot l’any han repartit roba; qualsevol persona pot deixar-ne i agafar-ne en funció de les seues necessitats. Matias mira a Isabel amb orgull i afirma: “El Kol·lectiu és una meravella! Abans de la catàstrofe ja feia el que estem fent ara”.
El voluntariat va arribar abans que l’administració i l’exèrcit, i és un nombre ingent de voluntariat el que assegura el funcionament del Súper, en especial persones joves del barri. Alguns pertanyen al Centre de Joves del Parke i estan allà cada dia assumint diferents tasques: “Ara toca ajudar, no en tenim cap dubte. No tindria sentit, en una situació així, estar a casa jugant amb el mòbil”, diuen entre riures i certa eufòria per saber-se dins d’un projecte molt gran. A Sílvia, voluntària vinguda des de la Garrotxa, també la va sorprendre el gran nombre de joves i la seua participació en espais amb persones més veteranes del barri: “És impressionant tota la gent que hi ha implicada i l’ambient intergeneracional que es respira aquí. Hi ha filles treballant junt amb els seus pares o netes al costat de les seues àvies; és la manera de crear encara més comunitat”, apunta.
Donacions, voluntariat i futur
Els primers dies arribava de tot en quantitats desmesurades, però ara s’ha trobat un encaix per a millorar la dinàmica: “Des del Kol·lectiu demanem el que fa falta cada dia i així porten el que requerim, ja que les necessitats canvien ràpidament”, exposa Nassim. Per exemple, actualment calen matalassos dobles, portes per a les cases, detergent i suavitzant de roba, fulles i escuma d’afaitar, xampú, paper higiènic, productes frescos, llaunes de conserva, arròs, farina, sal, sucre, café, graneres o fregones. També cal oli, un producte bàsic i encarit. “El que fem al Súper és posar-ho en pots xicotets per a compartir el que hi ha i que arribe a tot el món”, explica Lluís des de gestió. Ariadna, voluntària vinguda des de la Catalunya Central, ja va vindre el primer cap de setmana de novembre: “Tot ha canviat moltíssim. Totes les coses estaven en un espai molt xicotet i estava molt saturat. Ara el que va arribant es pot ordenar millor”. Reflexiona també sobre la importància del fet que allò que s’envie a les zones afectades no siguen coses que s’anaven a tirar i sí que es puguen utilitzar. Les coses que sobren o ja no fan falta es deriven a altres llocs de les zones afectades que sí que ho necessiten: “Ho portem nosaltres mateixes o venen ací a arreplegar-ho”, subratlla Nassim.
Mar és la quarta voluntària de l’equip de gestió del Súper i va vindre al Parke Alcosa de seguida que va passar la dana, ja que els seus pares hi viuen. Fa valdre el projecte, perquè entén que s’estan afavorint coses tan bàsiques com assegurar menjar o poder rentar la roba. “Ara el lloc més proper per a comprar està molt lluny i moltes veïnes no podem desplaçar-nos-hi”, explica Paco, un dels veïns que acudeixen a “comprar” cada tres dies perquè tots els comerços del barri estan destrossats: “Si no fora pel Súper, no haguera menjat ni funcionat a casa aquestes setmanes”. Estrella, una altra de les veïnes que hi acudeix, explica que per ella és molt important tenir assegurat un punt fix que obre cada dia: “Sembla que tardaran a obrir els supermercats més propers i aquest Súper està cobrint les necessitats bàsiques de totes les veïnes, sobretot de les majors com jo”, resol.
Una altra veïna que arriba a fer la “compra” és Carolina i vol que el supermercat s’allargue molt de temps, “sobretot per totes les plantes baixes del barri que han quedat rebentades”
L’equip del Súper hi dedica unes huit o deu hores al dia. Treballen colze a colze amb l’àrea de voluntariat del Kol·lectiu del Parke Alcosa. Es troben en un moment de reorganització de tasques, perquè ara entre setmana quasi no arriba voluntariat i el que necessiten és avançar molta feina els caps de setmana per preparar les tasques dels dies laborables. Des de les dues àrees valoren com a important que encara vinga voluntariat perquè “hi ha molta feina pendent: de selecció, neteja, organització i trasllat de coses a les cases”.
Una altra veïna que arriba a fer la “compra” és Carolina i reivindica que el supermercat s’allargue molt de temps, “sobretot per totes les plantes baixes del barri que han quedat rebentades”. Josep, que també forma part del Kol·lectiu, li dona la raó: “L’objectiu d’aquest projecte és que tinga continuïtat”. Es considera que l’espai ha complert un paper fonamental en les actuacions d’emergència i que és un espai recuperat per al pla de reconstrucció del barri: “Un espai buit amb aquestes característiques en una conjuntura com l’actual de crisi socioeconòmica ha de cobrir les necessitats del poble”, afegeix Valero. El repte que es presenta ara és “mantenir la participació ciutadana empoderada, continuar polititzant el conflicte i reivindicar una gestió comunitària de l’espai des de l’economia social i solidària”, conclou.
