A primera hora del matí del 10 de desembre de 2022, després d’unes hores barallant-s’hi, un programa de recuperació de dades ens havia deixat un regal a la redacció. En obrir la pantalla de l’ordinador, observàvem amb estupefacció que un suposat activista anarquista de Sant Andreu de Palomar (Barcelona) vestia un uniforme del Cos Nacional de Policia espanyol. Es tractava d’una instantània presa a les instal·lacions de l’Escola de Policia d’Àvila que en Dani estava convençut que havia esborrat definitivament d’un llapis de memòria que havia regalat dos anys abans a un company del centre social La Cinètika el dia del seu aniversari. Entre els arxius recuperats, no només hi havia tots els del seu pas per l’acadèmia policial, sinó també els d’etapes anteriors de la seva vida, com ara una imatge on se’l veu sostenint una medalla davant d’un gran cartell de la cursa d’obstacles i resistència Farinato.
Malgrat la greu errada comesa per l’infiltrat, el gran problema de totes aquelles imatges era que en cap es feia constar el nom i cognoms reals del personatge
Malgrat la greu errada comesa per l’infiltrat, el gran problema de totes aquelles imatges era que en cap es feia constar el nom i cognoms reals del personatge: encara no podíem respondre a la pregunta de qui s’amagava darrere de Daniel Hernàndez Pons. La foto de la cursa de resistència va ser la clau per arribar-hi. Ignorants com érem de què era això del “Farinato”, vam començar a fer unes primeres cerques que ens dirigien a un embotit ibèric típic de Salamanca, per acabar arribant al Farinato Race, una cursa de resistència sota el lema “No hi ha victòria més gran que guanyar-se a un mateix”. Una màxima que seria premonitòria de com l’espia s’acabaria autodelatant.
A la fotografia s’observaven restes de tinta negra al braç dret del Dani, del que presumiblement havia estat el seu número de dorsal –adherit a la pell com una calcomania– a la cursa, totalment desdibuixat per l’efecte de les basses de fang i dels corriols d’aigua que havia hagut de travessar per arribar a la meta de la competició esportiva. Sense dorsal i sense conèixer de quin any es tractava, com el localitzaríem? Vam haver de revisar, frame a frame, més de quaranta vídeos enregistrats per usuaris amb trams de les curses de les edicions de 2012, 2013, 2014, 2015 i 2016. Finalment, el vam trobar.
Significativament, en Dani va quedar l’últim d’una llista de 716 participants d’una cursa d’obstacles i, curiosament, amb l’afegit de “desqualificat”
“Aquí sou tots guerrers. Aquí no hi ha partits polítics. Aquí veniu a lluitar. I, quan passeu per aquest arc, vull veure-us riure, encara que porteu sang. Queda clar? Sí o no?”, exclamava l’speaker de la carrera. Els competidors, també en Dani, responien a l’uníson amb un crit d’aprovació i es donava el tret de sortida d’una contesa per certificar l’home i la dona més forts i més àgils per córrer, nedar, pujar murs i escalar amb cordes un traçat de cinc quilòmetres. En el segon 03’ 40’’ d’un vídeo de 56 minuts gravat –el 12 de setembre de 2015– amb una càmera GoPro d’un amic personal de qui per aquelles dates encara no s’havia ni postulat a les oposicions de Policia Nacional, s’aprecia nítidament que porta el dorsal 153. Significativament, en Dani va quedar l’últim d’una llista de 716 participants i, curiosament, amb l’afegit de “desqualificat”. Revisant la taula de la classificació, vam descobrir el seu nom real. Les inicials coincidien amb les de la identitat falsa: D. H. P.
El nom i els cognoms reals sí que apareixien quan se’l cercava al Butlletí Oficial de l’Estat. Documentalment, podíem certificar que es tractava d’un funcionari de carrera nomenat pel ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska en el marc de la 33a promoció de policies que van jurar bandera el mes de juny de l’any 2019.
El periodista alemany Matthias Monroy, amb qui hem parlat recentment en un dels reportatges de l’edició en paper 585 de la Directa, adverteix de les dificultats associades a les noves onades d’infiltrats: “Si publiques fotos teves en línia quan ets adolescent i decideixes fer-te policia cinc anys més tard, corres el risc de ser sempre reconegut amb l’ajuda d’un programari de reconeixement facial”. En el cas de Daniel Hernàndez Pons, amb un simple vídeo a YouTube i sense reconeixement facial.
