Els barris de Sant Antoni i Vallcarca fa mesos que han perdut els mercats de pagès. Desenes de petites productores agràries del Baix Llobregat, el Maresme i el Vallès, aplegades amb organitzacions de consumidores i ecologistes dins l’Assemblea Pagesa i Ciutadana Metropolitana (APiCM), s’han concentrat davant l’Ajuntament de Barcelona per reclamar al consistori, que ha denegat renovar les llicències, no només recuperar-los, sinó garantir que no farà caure cap d’aquests punts de venda directa de la pagesia a la ciutat.
“Els mercats de pagès estan en una situació de desprotecció i inseguretat jurídica”, critica Xavier Montagut, portaveu de l’APiCM i part de la coordinadora de Mercats de Pagès. Remarca que, sense una llei catalana que empari els mercats de pagès com a via de suport a la petita pagesia, les possibilitats de fer la venda directa en els mercats que organitzen pengen de la voluntat dels governs de cada municipi. “En altres països, per exemple a Itàlia, hi ha lleis de suport a la petita pagesia que inclouen la venda directa com a activitat que forma part de la pagesia i la ramaderia, i així hi ha més de mil mercats de pagès, que conviuen amb el comerç i altres mercats de cada municipi”, detalla Montagut.
“Els mercats de pagès estan en una situació de desprotecció i inseguretat jurídica”, critica Xavier Montagut, portaveu de l’APiCM i part de la coordinadora de Mercats de Pagès
Si bé, en general, afirma que els ajuntaments d’altres municipis faciliten aquests punts de venda, APiCM titlla d’“hostil” la política de comerç del govern de Barcelona cap als mercats de pagès, espais en què productores i elaboradores venen el seu producte fresc alguns dies al mes, en cap de setmana, i que, remarquen des de la coordinadora de Mercats de Pagès, suposen una artèria de la viabilitat de petits projectes agroecològics de territoris propers a l’àrea metropolitana.
La pressió de les polítiques de ciment és un dels factors que ha anat escanyant la pagesia del Baix Llobregat, a les portes de la capital, alhora que la ciutat suposa una font d’ingressos bàsica per projectes com l’Hort de l’Eriçó, a Sant Boi de Llobregat.
“Vallcarca és un barri que no té mercat i pràcticament tampoc botigues de productes agroecològics, tot i que hi ha demanda”, exposa Jonas, productor de l’Hort de l’Eriçó
Tres persones hi treballen cinc hectàrees de cultiu d’hortalisses. Una d’elles és Jonas. Explica que, de fet, n’eren quatre, de treballadors, fins que van perdre el mercat de pagès de Vallcarca. “És un barri que no té mercat i pràcticament tampoc botigues de productes agroecològics, tot i que hi ha demanda, i des que ha tancat el mercat de pagès, la clientela ens escriu, perquè hi teníem relació, i estem mirant una alternativa, com ara fer un grup de consum, però és complicat i a més a la gent li agrada anar al mercat a buscar el producte”, exposa l’agricultor.
A finals d’any, l’Ajuntament no va renovar el permís per fer el mercat de pagès que tenia lloc a Vallcarca perquè, expliquen des del consistori, està treballant en una nova ordenança de venda no sedentària per ordenar l’activitat de tots els mercats que no tenen un espai físic a la ciutat i establir criteris comuns, com la periodicitat. Fins que no hi hagi aquesta normativa, la decisió és mantenir els permisos fins que caduquen i no renovar-los.
L’organització reclama al consistori que reconegui el dret de la pagesia a la venda directa, de manera que “qualsevol normativa que l’afecti el tingui en compte, com a part de la seva activitat agrícola”
Des de l’Ajuntament concreten que, actualment, les llicències són col·lectives i la normativa de la Generalitat fixa que han de ser individuals; que s’està treballant en el procediment que ha de permetre fer aquest procés a tots els Districtes i que es tramitaran les llicències individuals per donar continuïtat als productors: “La voluntat és mantenir tots els que hi ha en la fotografia actual”, expliciten.
El portaveu de l’Assemblea Pagesa i Ciutadana Metropolitana es mostra desconfiat del temps que pot implicar aquest procés. L’organització reclama al consistori barceloní que reconegui el dret de la pagesia a la venda directa, de manera que “qualsevol normativa que l’afecti el tingui en compte, com a part de la seva activitat agrícola”. “També és un dret de la població poder consumir aquests productes de qualitat i proximitat, i poder optar per fer-ho de manera directa per donar suport al model que suposa aquesta pagesia, que segueix el ritme de la natura; que cuida la terra, l’aigua i l’aire”, defensa Montagut.
Així mateix, insisteixen que el marc normatiu en què s’encaixi els mercats de pagès ha de tenir present que, qui ven en mercats de pagès, “es dediquen a treballar la terra, no són comerciants”, a diferència d’altres mercats. Per això, consideren que qui hauria de regular la seva activitat no és la regidoria a càrrec de comerç, sinó d’agricultura o alimentació. “Els que diuen que hem de posar-los en mercats municipals és que no entenen res, perquè durant la setmana no poden tenir una parada, ni els interessa fer-ho; la seva feina no és de comerciant”, exposa Montagut.
Mercats per a no comerciants
No renovar la llicència al mercat de pagès de Sant Antoni, el maig passat, va ser una decisió, coordinada amb l’Institut Municipal de Mercats de Barcelona, motivada per les queixes de comerç del barri i, expliquen des del consistori, per la proximitat al mercat municipal de Sant Antoni. “És una absurditat prohibir-lo perquè fa la competència: quina altra via de venda prohibeixen per suposar competència a les parades d’un mercat municipal? Estan en crisi, però no prohibeixen supermercats”, critica el portaveu de l’Assemblea. A Barcelona, són una seixantena de petites productores les que acudeixen als mercats de pagès, amb una clientela d’unes 10.000 persones l’any, segons calcula la coordinadora del sector.
Camil, productor de La Magalla, considera que l’Ajuntament de Barcelona veu en els mercats de pagès un “perill pels seus mercats; els mercats municipals”, planteja
Camil, productor de la cooperativa La Magalla, defensa que la millor opció per la petita pagesia és vendre les verdures amb un circuit curt. “Nosaltres plantem, collim, carreguem la furgoneta, muntem el mercat a Barcelona i ho venem directament a la gent. Sense intermediaris. I aquesta filosofia, lliure de distribuïdores, és exactament la que defensen els mercats de pagès”, exposa. Considera que l’Ajuntament de Barcelona veu els mercats de pagès com un “perill pels ‘seus’ mercats; els mercats municipals, pels quals ha apostat, i en els quals quasi no hi ha pagesia”, planteja l’agricultor d’aquest projecte amb tres hectàrees a Argentona.
Barcelona és un dels territoris de Catalunya amb menys capacitat de proveir aliments de proximitat la seva població, segons un diagnòstic del mateix l’Ajuntament
Per revertir la “inseguretat jurídica”, reclamen comptar amb un marc normatiu que reconegui la venda directa com un dret de la pagesia i que el consistori no dificulti la seva activitat a Barcelona, reconeguda pel mateix govern local com a part de l’estratègia per l’alimentació saludable i sostenible a la ciutat, amb objectius com ara incrementar la producció i consum d’aliments de temporada, proximitat i ecològics; protegir i promoure espais d’agricultura urbana i periurbana; fomentar relacions justes dins de la cadena alimentària, combatre l’emergència climàtica i augmentar la resiliència del sistema alimentari.
De fet, Barcelona és un dels territoris de Catalunya amb menys capacitat de proveir aliments de proximitat la seva població, segons un diagnòstic del mateix l’Ajuntament. Des dels anys cinquanta, s’han perdut més del 80% dels terrenys agrícoles a l’àrea metropolitana de Barcelona. Una disminució que suposa l’augment de la dependència exterior i menor capacitat per proporcionar aliments “suficients, adequats i accessibles” a la població en situacions imprevistes o de risc.
