El riu Lempa recorre 422 kilòmetres. Naix a les muntanyes del departament de Chiquimula, a Guatemala, i travessa Hondures i El Salvador, fins a desembocar a l’oceà Pacífic. Es tracta d’una conca fluvial que és la principal font d’abastiment d’aigua potable d’aquest darrer país, que viu des de fa anys una situació d’estrés hídric i d’insuficiència d’aigua, i que ara està en risc a causa del projecte de recuperació de la mineria metàl·lica, que han abocat l’estat centreamericà a un període.
El 23 de desembre, l’Assemblea Legislativa salvadorenya aprovava la llei general de mineria metàl·lica, impulsada pel govern presidit per Nayib Bukele, una norma que revocava una llei anterior, de l’any 2017, que prohibia aquesta activitat extractiva dedicada a la cerca de metalls preciosos com l’or i la plata en els cursos fluvials. Un dels motius que han portat l’òrgan a validar el canvi normatiu és “l’impuls del desenvolupament econòmic”. Però són moltes les veus, a El Salvador, que alerten que, lluny de generar beneficis, la mineria metàl·lica tindrà conseqüències irreversibles sobre el territori i les persones que l’habiten.
“Quan s’acabe l’aigua, no podrem beure or”, “no a la mineria, sí a la vida”, o, “no existeix mineria responsable”, són alguns dels lemes que encapçalen les protestes organitzades per la lluita antimineria al país. Des de la Mesa Nacional Enfront de la Mineria Metàl·lica se sosté que l’or que es pretén extraure servirà per “donar suport a altres monedes” i que no cal continuar “depredant i degradant el territori” per potenciar una activitat que no té beneficis directes per a El Salvador. Així mateix, la plataforma opositora considera que la mineria acabarà amb les comunitats que habiten el territori, perquè aquestes “necessiten” els terrenys on viuen, i perquè l’activitat extractiva arrasarà l’agricultura. “Allà on hi haja mineria no es podrà cultivar”, sentencien des de la Mesa.
Una llei regressiva
Des de la proclamació de la llei, moltes de les organitzacions socials l’han titllada d’anticonstitucional, i per això, el 24 de març entregaren a la Cort Suprema de Justícia 60.000 signatures que se sumaven a les 150.000 que havia entregat uns dies abans l’Església catòlica per a demanar la revocació de la normativa. Ruth Eleonora López, és advocada i cap d’anticorrupció i justícia de la fundació Cristosal, una organització que es dedica a la defensa dels drets humans i la protecció de les víctimes de violència. Va ser arrestada el 19 de maig, valent-se del règim d’excepció decretat per Bukele des de març de 2022, que continua vigent, i que ha estat en l’epicentre d’incomptables denúncies per vulneracions dels drets humans i les llibertats bàsiques. López explica que hi ha quatre raons principals per a considerar la llei anticonstitucional. La primera és clara per a ella: va ser aprovada sense consens popular, sense discussió ni debat parlamentari. La segona, perquè entén que “vulnera el dret humà a l’aigua i a un medi ambient sa”. En tercer lloc, perquè considera que es tracta d’una “llei regressiva” i els drets no poden ser “limitats”. I l’última, perquè la norma atorga a l’Estat la possibilitat de constituir societats anònimes amb inversionistes, sense passar per l’autorització de l’Assemblea Legislativa.
Així, la llei general de mineria metàl·lica deixa en mans de l’Estat la possibilitat d’explotar el territori. D’aquesta manera, es tomben anys de lluita popular, amb nombrosos assassinats i persecució a les defensores ambientals com a danys col·laterals. El Salvador es va convertir en el primer país del món en prohibir la mineria, per ser una indústria contaminant i intensiva en l’ús de l’aigua, i els seus impactes en l’agricultura, ramaderia, i la generació d’energia hidroelèctrica.
Pel dret humà a l’aigua
“Permetre la mineria metàl·lica és obrir l’aixeta a una aigua que és necessària per a usos prioritaris com el consum humà, la producció d’aliments o la generació hidroelèctrica, entre altres”, assenyala Luis González, director d’incidència de la Unitat Ecològica Salvadorenya (UNES). Segons l’últim informe publicat per Farmamundi, el 40 % de la població de les zones rurals d’El Salvador no té garantit l’accés a l’aigua. “L’aigua en quantitat i qualitat per a la vida digna no existeix”, assegura González. L’expert també assenyala que a causa de la desforestació, el sòl està degradat i, tot i ser un país on plou molt, ho fa de manera concentrada en algunes zones, per la qual cosa, l’aigua no s’infiltra sinó que causa inundacions, i això fa que no es puga aprofitar.
Els plans del govern preveuen mobilitzar 16.000 tones de minerals al dia, que s’han de dissoldre en 22.000 tones d’aigua tractada amb cianur, que ja no es podrà reutilitzar
La projecció minera està prevista en la zona nord del país, en una àrea d’uns 2.000 kilòmetres quadrats, la qual cosa equival al 10 % del territori salvadoreny. Com explica Carlos Flores, membre del Fòrum de l’Aigua d’El Salvador, per a l’extracció està previst mobilitzar unes 16 tones de minerals al dia. Per a fer això cal recórrer al procés de lixiviació, que consisteix a dissoldre les roques per extraure els minerals. Això representaria una demanda de 22 milions de litres d’aigua al dia. Dins d’eixa aigua es posaran vora 950 tones diàries de cianur, i després passarà a un dipòsit de residus miners i s’emmagatzemarà en llacunes. Vidalina Morales viu a la comunitat de Santa Marta (Cabañas), al nord d’El Salvador, i és membre de la Junta Directiva de l’Associació per al Desenvolupament Econòmic i Social Santa Marta (ADES). Es pregunta “què serà de nosaltres si es tira endavant la mineria” en un context en què “els rius ja estan contaminats”. La projecció minera a la franja nord pot afectar les conques dels turons que abasteixen el riu Lempa i amenaça la vida que hi queda. L’activisme contra la recuperació de l’activitat minera apunta igualment que assecarà els aqüífers en l’operació d’extraure els minerals. També, es tem un repunt de la criminalització i la persecució per part de l’estat a les defensores ambientalistes, ja existent des de fa anys i focalitzada en els moviments d’oposició a activitats industrials.
La mateixa organització ADES ha encetat una campanya amb el lema “Ací vivim, ací resistim”. Els principals objectius de la iniciativa són impulsar la defensa de l’aigua, la salut, la vida i el dret humà a una alimentació sense contaminants. Va sorgir concretament en reacció al perill de represa de l’activitat minera al departament de Cabañas. Alfredo Leiva, membre de la Junta Directiva de l’ADES, assenyala que cal que la població prenga consciència i s’organitze més enllà dels instruments jurídics en defensa del territori que, ara mateix, “són inexistents”. També planteja una contranarrativa al discurs de Bukele, que, com s’assegura des de l’associació, s’ha centrat en “establir la por i generar desinformació”. Luis González argumenta que el govern no ha presentat cap estudi que demostre que la mineria genere desenvolupament i feina, i que no provoque destrucció ambiental i danys. Per això, tal com sentencia Vidalina Morales, per ara, “la força amb la qual comptem ara és la lluita organitzada”.
I després de la mina, què?
L’última “Enquesta de llars de propòsits múltiples” feta pública a El Salvador conclou que les “dones dediquen més temps a les feines de la llar”. Això significa que, si es limita l’accés a l’aigua, les primeres persones que en patiran les conseqüències seran les dones. Per a Morales, les lluites en defensa del territori són abraçades per les dones a causa de l’impacte directe que genera especialment sobre elles el fet no disposar d’accés a l’aigua i altres recursos bàsics. Com explica Amaranta Portillo, membre del col·lectiu feminista Las Mélidas, les dones han de fer una jornada triple: “la comunitària, la de cures de la llar i la de recerca de l’ingrés diari”; per això són les que estan en “contacte directe amb l’aigua”.
Bukele ha parlat en més d’una ocasió d’una “mineria verda i sostenible”, però des de l’activisme que s’oposa a la reactivació de l’activitat s’argumenta que és un mantra contrari a la realitat, que la mineria verda no existeix. “A llarg termini, quedarà el pitjor”, conclou el director d’UNES, Luis González. “Una mina pot estar activa de sis a deu anys i després ens quedarem sense aigua, amb el sòl contaminat i moltes malalties”, continua. De la mateixa manera, assenyala que “serà impossible restablir” les activitats laborals que històricament el territori ha acollit, com la pesca o l’agricultura.
González creu que no es pot parlar en cap cas “d’una activitat renovable” perquè una roca explotada per extreure’n metalls mai no tornarà al lloc d’origen. El mateix Nayib Bukele va assegurar el 23 de desembre, en aprovar-se la nova llei general de mineria metàl·lica, que El Salvador tenia “les reserves d’or amb major densitat per quilòmetre quadrat del món” i que, per tant, això era un “tresor posat per Déu”. Però alguns sectors de l’Església catòlica s’han pronunciat en contra d’aquestes afirmacions, defensant que el que Déu no voldria és “la destrucció de la casa comuna”.
Una empremta clara dels efectes de la mineria metàl·lica i de la impossibilitat de revertir els danys causats es pot trobar al riu San Sebastián, ubicat al municipi de Santa Rosa de Lima. Aquest és ara un riu sense vida i sense possibilitat d’albergar-ne. A la zona no es practica l’extracció minera des de l’any 2006, però les seues aigües mantenen un color vermell ocasionat pel drenatge d’àcid i la presència d’arsènic, plom i alumini. Això ha fet que la comunitat no puga consumir aigua de l’aixeta i l’haja de comprar per a qualsevol ús. Luis González alerta que l’impacte es mantindrà milers d’anys.
