La 'Directa' ha accedit a l’enregistrament d’una immobilització amb corretges que un grup de funcionaris aplica a una presa de Brians 1. Recentment, el Consell d’Europa ha instat les autoritats catalanes a abolir la mesura coercitiva en comissaries i presons
Tres funcionaris amb equip antidisturbis arrosseguen una presa emmanillada a l’esquena, amb el pit doblegat endavant i el cap cot fins a una sala de contencions mecàniques de la presó Brians 1. La tomben boca avall a la llitera i, des del primer moment, una carcellera li cobreix el cap amb una pantalla de plàstic. Ella crida de dolor perquè les manilles li fan mal.
La Directa ha accedit a l’enregistrament d’una contenció mecànica al centre penitenciari de Sant Esteve Ses Rovires i l’ha fet pública parcialment. L’hivern del 2024, durant més d’una hora i mitja, la presa va estar lligada amb corretges pels turmells, els canells i l’abdomen.
És la primera vegada que un mitjà de comunicació mostra la violència d’aquesta mesura coercitiva, que ha estat criticada reiteradament per organismes i organitzacions internacionals. Recentment, el mes de juliol, pel Consell d’Europa. A través d’un informe del Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura (CPT), l’organització insta les autoritats catalanes a abolir l’ús de corretges de contenció mecànica en comissaries i presons. Després de la seva visita l’any passat, la delegació conclou que la contenció té “un efecte potencialment traumàtic” sobre la població reclusa i pot equivaldre a “maltractament deliberat i tracte inhumà i degradant”.
El 2024 a Catalunya, a més del cas que fa públic aquest mitjà, es van aplicar 657 contencions mecàniques més d’un total de 912 al conjunt de l’Estat, i la majoria van ser regimentals
David Aranda, lletrat d’Arrels Advocats –entitat que forma part de la Xarxa dret i presó– subratlla que el cas de Brians 1, com la majoria de les contencions a Catalunya, és regimental, és a dir, ordenada per professionals de vigilància penitenciària o per la direcció del centre amb l’objectiu de castigar o controlar la presa, i no pas per professionals sanitaris. El 2024 a Catalunya, a més del cas que fa públic aquest mitjà, es van aplicar 657 immobilitzacions amb corretges més d’un total de 912 al conjunt de l’Estat, i les regimentals (412) pràcticament van duplicar les sanitàries (246). Brians 1 és el centre on se’n van registrar més, 173.
Lluny de caminar cap a un model de contencions zero, tal com recomanen organismes i organitzacions internacionals, els cinc primers mesos de 2025 se n’havien practicat un 29% més que el mateix període de l’any anterior. En el moment de publicar aquest article, el departament de Justícia no havia actualitzat les dades a la Directa.
Malgrat el context, el mes de maig, el PSC, PP, Vox i Junts per Catalunya van tombar la creació d’un grup de treball en matèria penitenciària i drets humans de la Comissió de Justícia del Parlament. Per reiterar la importància de la seva creació, donar conèixer i valorar les recomanacions del CPT i plantejar les mesures necessàries per a garantir el respecte dels drets humans, la xarxa d’entitats que treballen en l’àmbit dels drets humans a les presons de Catalunya ha convocat una roda de premsa a la cambra catalana demà 30 de setembre. Per ara, també han aconseguit que s’aprovés la compareixença del conseller de Justícia per parlar de les contencions mecàniques penitenciàries.
“Ja estic calmada. No vull estar aquí lligada. M’està fent mal”
A través del visionament de la contenció, de la qual publiquem un vídeo de tres minuts i vint segons, l’advocat David Aranda conclou que no es compleix el requisit de proporcionalitat i que es podria haver acudit a altres mitjans menys invasius, com l’aïllament provisional en una sala encoixinada. Aranda insisteix que aquesta mesura, segons el protocol aprovat amb la Circular 1/2022, és “excepcional” i només es pot aplicar quan “hi hagi risc físic imminent contra ell mateix, altres persones o coses, i sempre que es considerin esgotades les vies de la interacció verbal i no hi hagi una altra manera menys lesiva”. La durada també ha de ser “l’estrictament necessària”. El lletrat, però alerta que ja hi ha un defecte d’origen, ja que les immobilitzacions mecàniques no estan legalment desenvolupades. És a dir, l’article 72 del reglament penitenciari només recull com a mitjans coercitius l’aïllament provisional, la força física personal, les defenses de goma, els aerosols i les manilles.
“La presa no oposa cap tipus de resistència, i el dolor i l’agitació que expressa són a causa de la pròpia actuació dels funcionaris”, descriu l’advocat David Aranda
“La presa no oposa cap mena de resistència, i el dolor i l’agitació que expressa són a causa de la mateixa actuació dels funcionaris”, descriu Aranda. Quan li estan col·locant les fixacions entre vuit persones, un funcionari amb equip antidisturbis li pressiona la cama amb el genoll i la presa plora i crida de dolor. El carceller li respon que “si ofereix resistència, haurem de fer servir la força”, però ella li replica que no s’està resistint. Mentre dura la contenció, a les imatges completes, es pot veure en diverses ocasions com la presa plora i insisteix que està tranquil·la, però que no vol estar lligada ni dormir així. Mentre l’estan subjectant, la reclusa denuncia que li han pegat abans i una funcionària ho nega i li retreu que li han demanat que es tirés a terra i col·laborés: “Nosaltres treballem a demanda. Si tu col·labores, nosaltres treballem d’una manera. Si no col·labores, ens obligues a treballar d’una altra”.
El Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura, en el seu informe, critica el que anomena “escuts antiescopinades”, com el que li col·loquen a la presa en el vídeo, així com el fet de realitzar les contencions boca avall, una posició en què l’obliguen a estar durant els primers tres minuts. Un cop completament immobilitzada, abans de deixar-la sola a la cel·la, una metge li subministra una benzodiazepina sublingual sense retirar-li l’escut i, tot i que ella ho demana, no li donen aigua.
Després de quinze minuts, algunes funcionàries tornen a entrar perquè fa estona que pateix un atac de tos i nàusees. Ella expressa que no pot més i es mostra angoixada quan li tornen a posar l’escut davant el rostre. Personal sanitari de la presó torna a subministrar-li medicació, en aquesta ocasió amb aigua.
El Comitè Europeu per la Prevenció de la Tortura critica el que anomena “escuts antiescopinades”, com el que li col·loquen a la presa en el vídeo
Quan la presa fa més de mitja hora que està sola, insisteix que ja està tranquil·la i que vol anar a dormir a la seva cel·la, però ningú hi acudeix. Transcorreguts vint minuts, torna a fer-ho cridant: “Senyoreta. Que ja estic calmada. Vull anar a dormir. Prou, joder. No vull estar aquí lligada, com un gos de merda. M’està fent mal”. A més del dolor de les corretges, també expressa que té fred, però no és al cap de mitja hora quan diversos funcionaris entren per deslligar-la.
La contenció té lloc en ple hivern i, segons Aranda, les sales no estan ben climatitzades. De fet, l’informe del Comitè recull que han documentat casos d’exposició a “condicions adverses de temperatura a les cel·les” que “no van anar acompanyades de cap mesura mitigadora”. La delegació també descriu que la manca d’atenció constant a les necessitats dels presos i l’absència o el mal funcionament de la comunicació per intèrfon, va provocar que es fessin les necessitats al damunt o no se’ls subministressin degudament aliments o beguda.
El conseller de Justícia, Ramon Espadaler, ha assegurat a l’ACN que la contenció mecànica que ha fet pública la Directa és “correcta”, “segons la investigació interna i la d’un jutjat”. Però l’advocat David Aranda ha replicat, a la roda de premsa de les entitats, que han tingut coneixement del procediment a què fa referència Espalader i que la magistrada no va avaluar la correcció o legalitat de la mesura, perquè l’objecte d’investigació era un altre.
