A Gaza han estat assassinades 28.000 dones i nenes. Aquesta és la xifra que denunciava Nacions Unides (ONU) el maig de 2025. Segons l’organització, entre març i abril del mateix any, 36 bombardejos documentats van causar la morta només de dones i infants. Per la seva banda, l’ONG Euro-Med Human Rights Monitor alertava al maig que l’exèrcit israelià havia assassinat una mitjana de 21 dones al dia, gairebé una per hora, sense comptar les que moren per la fam, la falta d’atenció mèdica o les condicions de vida imposades pel bloqueig israelià.
No és només un balanç tràgic, sinó que mostra una estratègia deliberada que converteix els cossos de les dones en objectiu de guerra.
Violència reproductiva: una estratègia de destrucció sistemàtica
Segons l’ONU, la violència reproductiva inclou qualsevol forma d’abús, coerció, discriminació, explotació o violència que comprometi l’autonomia reproductiva d’una persona. A Gaza, això es manifesta en la gestió de la menstruació sense condicions higièniques, en embarassos en contexts d’emergència, en parts sense assistència mèdica, postparts insalubres, atacs a hospitals i la destrucció de clíniques de salut sexual i reproductiva. Són atacs directes a la capacitat de les dones de decidir, cuidar i sostenir la vida.
El març del 2025, la Comissió Internacional Independent d’Investigació sobre el Territori Palestí Ocupat va assenyalar que els atacs contra centres de salut sexual
i reproductiva havien afectat més de 540.000 dones i nenes en edat reproductiva, privant-les d’un accés mínim a cures mèdiques essencials.
Són moltes dones les que han hagut de parir en tendes improvisades i algunes relaten experiències traumàtiques, com cesàries sense anestèsia
A Gaza hi havia unes 700.000 dones i nenes en edat de menstruar a principis d’estiu. Per cobrir les seves necessitats bàsiques d’higiene menstrual es necessiten més de 10 milions de compreses al mes. Tot i això, es calcula que només hi ha una quarta part d’aquesta quantitat. A això cal sumar-hi la manca crònica d’aigua, les males condicions higièniques i els desplaçaments forçats constants que sovint deixen les dones sense accés a banys, privacitat ni atenció sanitària.
A causa d’aquesta situació, ja als inicis del genocidi, Al Jazeera informava que algunes dones havien optat per prendre pastilles per endarrerir el període i així evitar les dificultats derivades de no poder-lo gestionar amb seguretat. Aquesta pràctica, però, malgrat que pot alleujar temporalment la situació, pot tenir efectes secundaris importants si es fa en condicions extremes.
Evitar els naixements com a estratègia de guerra
La violència que pateixen les dones també es reflecteix en els centres de salut sexual i reproductiva. El desembre de 2023, l’Al-Basma IVF Center, la clínica de fertilitat més gran de Gaza, va ser bombardejada. L’atac israelià va colpejar directament el laboratori d’embriologia, destruint completament tots els embrions i el material biològic que s’hi conservaven. Aquest atac va suposar no només la destrucció física del centre, sinó també l’anul·lació de l’esperança de moltes parelles de formar una família.
A això s’hi afegeixen els múltiples atacs contra hospitals de maternitat, com els registrats a l’Hospital Al-Awda, al nord de Gaza, el novembre de 2023, i el gener i el maig de 2024. La manca de subministraments i els bombardejos reiterats han dificultat greument l’atenció a dones embarassades
i nounats.
Per a la Comissió Internacional Independent, aquests atacs contra la salut reproductiva no són danys col·laterals: formen part d’una estratègia genocida planificada per interrompre la continuïtat de la vida palestina atacant directament la capacitat de reproduir i de cuidar.
Impacte sobre les dones i els nadons: parts en condicions inhumanes
La violència sistemàtica exercida per part d’Israel ha minat completament les condicions per a un embaràs, un part i un postpart segurs. El gener de 2025, Al Mezan Center for Human Rights denunciava que les dones embarassades i lactants pateixen situacions crítiques que posen en risc les seves vides a causa de la manca total d’atenció prenatal, assistència al part i cures obstètriques. No hi ha generadors, equips mèdics i personal sanitari, i les dones han de donar a llum en condicions antihigièniques i inhumanes.
Són moltes les que han hagut de parir en tendes improvisades o en espais no mèdics, sense les condicions mínimes d’higiene. Moltes han relatat experiències traumàtiques, com cesàries sense anestèsia, per la manca d’aquest fàrmac. En els casos de dones que han aconseguit donar a llum en un hospital, el col·lapse de les instal·lacions ha provocat que fossin donades d’alta poques hores després del part, sense cap mena de seguiment mèdic.
Human Rights Watch ha denunciat que les ordres d’evacuació israelianes, constants i sovint contradictòries, han fet gairebé impossible establir xarxes d’assistència o seguiment per a embarassades i nadons. L’organització també ha alertat sobre la malnutrició neonatal i les enormes dificultats per l’alletament matern condicionat per l’estrès posttraumàtic, el trauma derivat de parir en condicions infrahumanes, la manca d’aigua i alimentació adequada, i la falta de privacitat derivada del desplaçament forçat. Tot plegat compromet greument la salut i el desenvolupament dels nadons, molts dels quals neixen amb baix pes, sense accés segur a alimentació ni cures pediàtriques bàsiques.
Dret internacional: de la protecció a la perpetració de crims
La destrucció dels centres mèdics i les agressions sistemàtiques contra dones embarassades i mares lactants no només constitueix greus violacions de drets humans, sinó que, d’acord amb el dret internacional, poden constituir crims de guerra, crims contra la humanitat i crims que s’emmarquen dins d’un genocidi.
El dret internacional humanitari reconeix una protecció especial a les dones embarassades i a les mares, sobretot a les lactants. Alhora, prohibeix expressament els atacs contra hospitals civils, però la veritat és que l’exèrcit d’Israel ha bombardejat de manera reiterada aquestes infraestructures.
Aquestes vulneracions no responen a episodis puntuals, sinó que formen part d’una política sistemàtica de violència contra les dones com a part de la població palestina. A més, la violència reproductiva no s’esgota en els actes físics: té també un impacte psicològic profund, que pot afectar les generacions futures.
Destruir el futur a través del cos de les dones
Les dones palestines han estat històricament l’objectiu de la violència. Des de la Nakba del 1948 fins al genocidi actual. Les mutilacions de dones embarassades, a la massacre de Dayr Yassin, o les samarretes de soldats israelians a l’operació Plom Fos el 2009, amb el lema “Un tret, dos morts”, en són exemple.
També ho són les afirmacions d’Ariel Sharon –que anys més tard seria primer ministre– recollides per alguns testimonis, en una entrevista amb el general Ouze Merham el 1956: “Les dones i els nens palestins són més perillosos que els homes, perquè la seva existència significa que les generacions continuaran, mentre que els homes causen danys limitats”.
Tot això posa en evidència la necessitat urgent de reconèixer i perseguir la violència reproductiva com a crim internacional, i de garantir una protecció efectiva de les dones palestines per salvaguardar la continuïtat i el futur d’un poble sencer.
