Un de cada 25 participants a la COP30 està vinculat a la indústria dels combustibles fòssils, segons l’anàlisi que ha fet pública la coalició Kick Big Polluters Out.
Són més de 1.600 els lobbistes identificats. Suposa una xifra rècord, en proporció al total de participants a la cimera pel clima, d’acord amb el seguiment que cada any en fa aquesta agrupació d’organitzacions, que reclama acabar amb la presència de la indústria fòssil a l’espai de negociació de què penja el full de ruta de l’acció climàtica mundial.
Proporcionalment, l’augment de lobistes a la COP a Belém, al Brasil, és del 12%, respecte a les converses climàtiques de l’any passat a Bakú, a l’Azerbaidjan. Més significatiu és el fet que siguin més que les persones de les delegacions dels deu països més vulnerables al clima (1.061). “La presència industrial continua eclipsant la de les persones a la primera línia de la crisi climàtica”, denuncia la coalició Kick Big Polluters Out.
En molts casos, els lobistes estan acreditats a través de les delegacions dels estats. Així és en delegacions europees com la de l’Estat francès
Molts dels lobistes accedeixen a les COP darrere d’organitzacions comercials i associacions. La International Emissions Trading Association, amb 60 representants, inclosos delegats dels gegants del petroli i el gas ExxonMobil, BP i TotalEnergies, és un dels vehicles principals per accedir a la cimera pel clima.
I, en molts casos, els lobistes estan acreditats a través de les mateixes delegacions dels estats. Així és en delegacions europees com la de l’Estat francès, amb 22 delegats vinculats als combustibles fòssils, entre els quals cinc de TotalEnergies, i la de Noruega, que ha dut a la COP30 17 persones del sector, entre les quals sis alts directius de la petroliera estatal Equinor. L’Estat espanyol no ha acreditat cap empresa per accedir a les negociacions.
Presència de grans contaminants espanyols
Entre els participants, hi ha representants d’algunes de les empreses en territori estatal més contaminants: Iberdrola (emissora de 2,8 milions de tones de CO2 -eq) i Moeve, nova cara de l’antiga CEPSA (emissora de 4 milions de tones de CO2 -eq, seguint dades analitzades per l’Observatori de la Sostenibilitat). També d’Acciona, que manté l’aposta pel creixement, entre d’altres, defensant projectes d’hidrogen”verd”.
En tot cas, però, a l’hora de demanar l’acreditació per assistir a la COP, les assistents han d’haver declarat que la seva participació està alineada amb els objectius de la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic i l’Acord de París. Un requisit novetat de la cimera d’enguany que, si pretenia fer de filtre i reduir la presència dels interessos de la indústria durant les negociacions, no ha estat eficaç.
Tampoc es perden les negociacions que tenen lloc a Belém des del dilluns i que s’allargaran tota la setmana vinent el BBVA i el Santander, “els bancs espanyols amb més inversió en el sector dels combustibles fòssils, i que continuen finançant les seves infraestructures”, destaca Clàudia Custodio, investigadora en justícia climàtica de l’ODG, una de les organitzacions catalanes present a la cimera com a observadora. Tant el BBVA com el banc Santander, consten en un dels darrers informes de Greenpeace en què s’identifiquen els bancs europeus finançadors de les empreses de la indústria agroalimentària més destructives d’ecosistemes naturals crítics pel clima i la biodiversitat.
L’àmplia presència de la indústria fòssil ha obtingut resultats en forma d’encallament de les respostes a l’escalfament del planeta i de promoció de “falses solucions”
“Deu anys després de l’Acord de París, no ha canviat res; la presència de lobistes fòssils en el multilateralisme de les Nacions Unides continua creixent quan no hauria de tenir-hi cap mena de presència”, denuncia Custodio. Una àmplia presència any rere any que, diu la investigadora de l’ODG, ha obtingut resultats: en forma d’encallament de les respostes a l’escalfament del planeta i de promoció de “falses solucions” que els permeten no frenar l’acumulació de beneficis amb la seva activitat.
“L’eliminació dels combustibles fòssils continua sent un tabú, i en canvi han situat les tecnologies de captura i emmagatzematge de carboni com a suposada resposta, així com l’hidrogen i els biocombustibles com a opcions sostenibles; però són rentats de cara guiats per l’objectiu de poder continuar estenent la seva activitat amb combustibles fòssils i no assumir la responsabilitat, històrica, davant de l’emissió de gasos amb efecte d’hivernacle i el canvi climàtic”, lamenta Custodio.
Crides de la societat civil a “protegir” les negociacions climàtiques
Això, tot i que les projeccions d’emissions de gasos amb efecte hivernacle aboquen a superar els dos graus d’augment de la temperatura global, que la ciència assenyala com a línia vermella. La temperatura mitjana global del 2024 ha arribat a 1,55 °C per damunt de la mitjana de 1850–1900, cosa que, alerta l’Organització Meteorològica Mundial, indica que el món està “perillosament a prop de sobrepassar l’objectiu de l’Acord de París”.
La societat civil reclama excloure la indústria fòssil de les cimeres pel clima, l’únic espai per la presa de decisions mundials que poden tenir capacitat de frenar l’escalfament del planeta
La presència rècord de la indústria intensifica les crides de la societat civil a “protegir” dels interessos privats les negociacions climàtiques. Reclamen canvis en la governança de les Nacions Unides i que es prohibeixi la participació d’actors amb conflictes d’interessos: “Representants de la indústria dels combustibles fòssils serien els primers que no podrien participar en una cimera en què es negocia com actuar per frenar el canvi climàtic”, especifica Custodio.
A més d’excloure la indústria fòssil de les cimeres pel clima –l’únic espai per la presa de decisions mundials que poden tenir capacitat de frenar l’escalfament del planeta– les organitzacions socials, de pobles originaris i ecologistes reclamen que, qui més contamini, pagui més. La fórmula bàsica per garantir mesures, plantegen, per tal que els estats que històricament han contaminat més, ara, reparin els impactes en els territoris més afectats pel canvi climàtic: els que menys hi han contribuït.
