El periodista gazià Wael Dahdouh s’ha convertit en un referent del periodisme internacional, encara que probablement hauria preferit que no ser-ho. Un enregistrament seu va fer la volta al món i el va convertir en una de les primeres cares virals relacionades amb el genocidi. El 25 d’octubre, amb el casc i l’armilla antibales posats, es va assabentar en un directe que un míssil israelià havia impactat contra la casa on hi havia la seva família. Entre les víctimes, la seva dona Amina, dos dels seus fills, el seu net Adam, de divuit mesos, i vuit familiars més. Com a cap de redacció de la cadena Al Jazeera a Gaza, va decidir que en aquell moment no podia absentar-se de la seva feina, i l’endemà ja tornava a estar amb el micròfon a la mà davant de les càmeres. En els dos anys següents, perdria un altre fill i més de 240 col·legues. Fa uns mesos, ell mateix va ser víctima de les bombes, i es va exiliar a Qatar, on encara s’està recuperant de les ferides.
Quina és la situació actual a Gaza?
El genocidi s’ha suspès temporalment, però la guerra continua en tots els seus vessants: l’assassinat, centenars de màrtirs i ferits, la guerra a través del menjar i l’aigua. Israel no ha complert el compromís de permetre l’entrada d’ajut humanitari recollit a l’acord [de Trump]. I això inclou l’entrada de material mèdic i medicines: només es pot atendre un 7% de les necessitats mèdiques. Han continuat les demolicions casa, i els bombardejos amb avions o drons. La invasió terrestre no va acabar, i Israel ocupa el 53% del territori de Gaza.
Més enllà dels atacs, com és la vida diària dels gazians?
“Els subministraments d’aigua i d’electricitat continuen tallats. I la poca aigua disponible està contaminada i no es pot beure”
És molt difícil. Ja ha arribat l’hivern a la Franja de Gaza i molta gent no disposa de botigues, tot i que tenir-ne és un dret. I les persones que en tenen, les han vistes inundades [per les pluges]. Tampoc disposen de casa perquè el 90% van ser destruïdes totalment o parcialment. La cerca de menjar i aigua continua sent una lluita diària. A més, els subministraments d’aigua i d’electricitat continuen tallats. I la poca aigua disponible està contaminada i no es pot beure, segons les organitzacions internacionals. Les comunicacions tampoc no funcionen, com la xarxa d’internet. Aconseguir les necessitats bàsiques per sobreviure va acompanyat de sang, dolor, perills i humiliacions.
I una guerra molt específica que ha lliurat Israel ha estat contra els periodistes.
“Israel duu a terme una guerra contra els periodistes, vol matar la veritat i el missatger”
Sí, i continua. Des de la signatura de l’acord, hem perdut un company, assassinat amb la seva família en un atac contra la seva llar familiar. D’altra banda, fins ara no han pogut entrar periodistes estrangers a la Franja perquè també puguin ser testimonis del que passa. Israel duu a terme una guerra contra els periodistes, vol matar la veritat i el missatger.
Amb tota l’atenció centrada a Gaza, sovint ens hem oblidat de Cisjordània. Quina és la situació allà?
Molt perillosa, s’ha arribat a uns nivells de repressió sense precedents. La xifra de màrtirs no para d’augmentar per culpa de l’exèrcit israelià. A més, s’ha esquarterat el territori amb més de 1.100 llocs de control i portes d’acer que aïllen ciutats i pobles. Qualsevol mena de desplaçament ha esdevingut molt difícil i perillós. Un trajecte que normalment podia durar quinze minuts, ara es pot allargar tot un dia. Mentrestant, cada cop es constitueixen nous assentaments de colons que arrabassen la terra als propietaris palestins i ataquen els seus pobles. Milers de persones s’han vist obligades a abandonar casa seva i convertir-se en desplaçades, sobretot al nord de Cisjordània. La situació també és difícil a Jerusalem Est. Per poder pregar a la mesquita d’Al-Aqsa cal fer molts tràmits i passar controls de seguretat. I sovint, simplement, prohibeixen l’entrada.
Més enllà de reconstruir Gaza, fins a quin punt és important que els responsables israelians rendeixin comptes per les seves accions legalment?
“Els responsables de tot això han de seure al banc dels acusats i ser castigats per evitar que ho tornin a fer”
És molt important perquè han estat dos anys de genocidi i hem pagat un preu molt alt en termes de sang i de vides. Els responsables de tot això han de seure al banc dels acusats i ser castigats per evitar que ho tornin a fer, i així dissuadir altres líders polítics temptats de fer el mateix en altres llocs del món. La humanitat no vol que aquest tipus de crims es repeteixin. I per això, cal que tothom, tota mena d’organitzacions i institucions, es comprometin a assolir aquest objectiu. Seria tot un alleujament per a les víctimes i una garantia de seguretat per a la resta del món.
És optimista respecte a la consecució d’aquesta fita?
Fins ara hi ha hagut una evasió de responsabilitats i una cobertura [d’Israel] per part d’alguns actors polítics per tal que aquest moment de justícia no arribi mai. Però crec que el món ja no és el mateix que fa dos anys. S’han observat canvis, tot i que encara no han arribat al nivell suficient. Cal que el món actuï de manera més unida, més seriosa i amb més determinació.
Per què creu que la causa palestina connecta amb tanta gent de tot el món?
“Crec que molta gent entén que si es permet l’abús dels palestins d’aquesta manera, en el futur, els hi pot tocar el mateix destí”
El palestí és un poble a qui agrada la vida i que lluita per la llibertat i pels seus drets. Són aquests uns valors que connecten amb gent de tot el món. Crec que molta gent entén que si es permet l’abús dels palestins d’aquesta manera, en el futur, els hi pot tocar el mateix destí.
