L’espai alliberat l’Analògica, als números 33 i 33 bis del carrer de la Torre Vélez de Barcelona, enfronta aquest dimecres 21 de gener un tercer intent de desallotjament, un any i mig després del primer i un mes després del segon. El passat 19 de desembre, una mobilització veïnal va aconseguir ajornar el llançament previst, amb prop de 400 persones concentrades des de primera hora del matí per defensar un projecte que s’ha convertit en un bastió de l’organització popular al barri del Guinardó.
L’Analògica va néixer el 2021, quan diverses veïnes i col·lectius del barri van alliberar un edifici que feia més de vuit anys que estava buit i que havia estat, anteriorment, una escola de cinema. La recuperació va arribar després de la campanya “Recuperem el Guinardó”, impulsada pel moviment popular del barri, que alertava de la manca d’espais on organitzar-se, reunir-se i construir vida comunitària. Laia Rius, membre de l’assemblea d’Arran Guinardó, explica que “l’Analògica neix d’una necessitat real del veïnat. No era una ocurrència, sinó una resposta a l’absència total d’espais per a la classe treballadora en un barri cada cop més tensionat”.
Des de la seva obertura, a l’Analògica s’hi han desenvolupat projectes populars, com un gimnàs, una biblioteca, una xarxa d’aliments, un hort, un club de lectura o grups de música
Des de la seva obertura, a l’Analògica s’hi han desenvolupat diversos projectes populars, com un gimnàs, una biblioteca, una xarxa d’aliments, un hort, un club de lectura o grups de música, que han anat evolucionant segons les necessitats del barri. També ha estat espai de reunió d’organitzacions com Arran, Endavant, la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó o el col·lectiu feminista Guineus.
“És una eina de la classe treballadora per reapropiar-nos del que és nostre i poder viure als nostres barris fora de les lògiques del capital”, afirmen des de l’espai. Aquesta trajectòria de quatre anys ha permès, asseguren, desestigmatitzar l’okupació, entenent-la com “no només una solució d’emergència, sinó una forma de resistència davant una ciutat cada cop més gentrificada, on els interessos econòmics passen per sobre de les necessitats veïnals”, així com obtenir el suport d’entitats del barri com esplais, caus i associacions veïnals.
En mans de bancs i fons d’inversió
Segons les dades del registre de la propietat, actualment dues terceres parts de l’edifici són propietat del BBVA, mentre que la resta pertany al fons d’inversió Faldo Investment, vinculat a empreses com Okuant i Viviantal, societats d’inversió del sector immobiliari. Des de l’alliberament de l’espai, l’immoble ha anat passant per mans de diferents fons d’inversió, un fet que, segons denuncien, evidencia que “l’únic objectiu és l’especulació”.
Marta Soler, membre de la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó, assenyala que “aquestes propietàries no responen a cap necessitat del barri. Busquen treure el màxim rèdit econòmic”
Marta Soler, membre de la Xarxa d’Habitatge d’Horta-Guinardó, assenyala que “aquestes propietàries no responen a cap necessitat del barri. Busquen treure el màxim rèdit econòmic, desvinculant-se completament de les veïnes i empobrint cada cop més la classe treballadora”. Els col·lectius expliquen que han intentat contactar amb la propietat per obrir una via de negociació, però que tots els intents han estat rebutjats, sense cap mena de diàleg. “Això demostra que no hi ha voluntat de trobar una solució que respecti l’ús social de l’espai”, afegeixen.
Tres casos, un mateix model de ciutat
El cas de l’Analògica no és, segons denuncien, un fet aïllat. Més enllà del conflicte concret, els col·lectius del Guinardó situen el cas de l’Analògica dins d’un procés més ampli de transformació urbanística i social del districte d’Horta-Guinardó, que, segons denuncien, està accelerant dinàmiques de gentrificació similars a les viscudes en altres barris de Barcelona. En un comunicat recent, alerten que tres espais comunitaris del Guinardó estan amenaçats en paral·lel. A banda de l’Analògica, assenyalen La Selva, un hort urbà que l’Ajuntament vol convertir en una residència d’avis de luxe, i l’Ateneu Popular Independentista del Guinardó, la Bullanga, que ha hagut d’abaixar la persiana després que l’augment dels lloguers en fes inviable la continuïtat.
“S’ha privatitzat el Casal de Joves, s’ha expulsat la Bullanga i ara volen fer fora l’Analògica. És evident que els fem nosa”, denuncien els col·lectius del teixit popular del Guinardó
“L’increment sostingut dels lloguers, la pèrdua d’espais comunitaris i la substitució de projectes veïnals per equipaments orientats a rendes altes o a la inversió privada configuren un escenari que expulsa progressivament la classe treballadora”, comenta Soler. En aquest context, defensen que la lluita per l’Analògica no és només una resposta a un desnonament imminent, sinó “una disputa pel model de ciutat”, afirmen des de l’espai. Segons els col·lectius, aquests casos responen a un model de ciutat impulsat pel PSC, “que no deixa espai per a l’autoorganització veïnal”. “S’ha privatitzat el Casal de Joves, s’ha expulsat la Bullanga i ara volen fer fora l’Analògica. És evident que els fem nosa”, denuncien.
De cara al nou intent de desallotjament, els col·lectius fan una crida massiva al veïnat. “L’últim mecanisme que ens queda és ser moltes”, assegura Rius. L’objectiu és repetir —o superar— la mobilització del 19 de desembre. “Defensar l’Analògica és defensar el Guinardó, la nostra ciutat i la nostra classe”, conclouen des de l’espai.
